El curt poema que Joan Maragall va dedicar a la Fageda d’en Jordà és tot ell, una veritat. Molt més si vas a la primavera on l’indret és “verd i profond”, d’un “verd com d’aigua endins” que et fa oblidar “tot lo món”.
La passejada que avui fem és una de les moltes que hi ha senyalitzades. Tant és per on anem, el cas és submergir-se en un món a part. Però aquesta ruta ens permetrà observar una gran diversitat paisatgística.
Per començar, deixem el vehicle a l’aparcament de Can Serra. Segons quan aneu, és possible que hàgiu de pagar per aparcar.
Ens dirigim cap al centre de visitants. Al davant hi ha una rampa que passa sota la carretera i ens porta a l’altre costat, on comença un camí que, de moment, només cal anar seguint, sense cap possibilitat de pèrdua.
Al cap de pocs metres s’aixeca un monòlit que recorda el poema que Joan Maragall va escriure quan devia tenir 48 anys, època en què va fer diverses excursions pels voltants d’Olot.
Podem dir que Maragall, nascut el 1860, va ser poeta gràcies al seu pare, qui volia que continués la tradició a la indústria tèxtil familiar. Però el fill va reaccionar, apassionant-se encara més amb la literatura.
Amb els anys guanya renom com a escriptor, traductor i periodista. Més tard, els seus escrits deixen de tenir un to exaltat i es concentra en el vessant naturista.
El senzill monument va ser erigit el 1932, un cop acabada la primera dictadura.
El camí baixa esgraonat fent una ziga-zaga i, de cop, ja som dins el silenci i el verd del poema.
Una fageda és un bosc de faigs. No és que aquesta sigui l’única. També hi ha al Montseny, a Osona, el Montsià i a la Vall d’Aran. L’excepcionalitat de la Fageda d’en Jordà ve donada perquè creix en un terreny planer, a menys 600 metres d’altitud. Normalment aquest tipus de bosc es troba a altituds superiors
El faig, més que grans pluges, necessita una forta humitat ambiental. Li encanten els indrets sovint emboirats, ja que les seves fulles s’han especialitzat a captar les gotetes d’aigua.
En alguns llocs s’aixequen petits murs de pedra seca. Es tracta d’antigues delimitacions dels camins i terrenys de pastura, que recentment s’han recuperat, entre altres motius, perquè els animals també tinguin un espai protegit davant la gran afluència de visitants del parc.
Cal observar que aquests murs estan fets amb pedra tosca. Fa uns 13.000 anys de res, a causa de l’activitat volcànica del proper volcà Croscat, un corrent de lava va lliscar fins aquí. En contacte amb la terra humida, el sobtat refredament de la lava va vaporitzar la lava, creant les roques que trobem arreu.
El camí passa per diverses cruïlles. Davant el dubte, sempre seguirem l’itinerari marcat amb un 1 dins un quadrat vermell.
Un altre element que veurem són uns petits turons anomenats tossols. Es tracta de cons volcànics, formats quan les bombolles de vapor d’aigua van fer esclatar la superfície refredada de lava.
Molts d’aquests tossols van servir de pedrera per a la construcció de cases.
De tant en tant passem per alguna clariana. A diferència d’altres indrets propers, durant l’època medieval, aquesta fageda no va patir l’artigatge, que és la crema del bosc per a convertir-lo en terres de conreu.
En arribar a una cruïlla important, prenem la pista a la dreta, senyalitzada amb el número 3 i la icona d’una bicicleta. Una mica més endavant aquesta via està encimentada.
Al final d’uns camps de conreu hi ha el mas El Vilà. Aquest tipus de construcció apareix a partir del segle XI, en un intent d’organitzar el poblament dispers. Normalment estava format per terres de conreu, un hort, accés a l’aigua i a un bosc i un petit habitatge on convivien persones i animals. Cinc segles més tard, els edificis prengueren entitat pròpia i els trobem documentats amb el nom de ‘masia’.
A continuació passem pel davant de Can Jordà, el gran casal que dóna nom a la fageda. Edificada al segle XVII i reconstruïda diverses vegades, actualment acull el Centre de Conservació de Plantes Cultivades. Un dels principals objectiu d’aquest organisme és conservar i recuperar les varietats tradicionals d’arbres fruiters que s’han perdut a causa de la introducció d’espècies estrangeres.
Com a curiositat, vora el camí trobem una mini biblioteca.
A continuació el camí es bifurca i seguim per la dreta, tenint una bona vista del volcà Puig Jordà, cobert de bosc.
Passem vora el Mas Palleu, edifici molt reformat per convertir-lo en allotjament rural.
A partir d’aquí només cal seguir l’ampla pista per on passen les carretes que passegen els turistes. Passarem al costat de Can Batet i entreveurem les primeres cases de la urbanització de Can Blanc.
En arribar a la carretera, passem sota el pont i arribem així al punt d’inici d’aquesta excursió que ens ha despertat tots els sentits.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
- Itinerari: veure a Wikiloc
- Distància: 4,5 km d’itinerari circular
- Dificultat: molt fàcil. Pràcticament no hi ha desnivell
- Temps: 1 hora anant molt a poc a poc
- Saber més:
– La fageda: wikiwand.com
– El faig: lagarrotxa.net
– Joan Maragall: escriptors.cat
– Olot i Maragall, per Ll. Busquets
– El clima i la vegetació de la Garrotxa, per A. Xercavins
– Artigatge: wikiwand.com
– Els murs de pedra seca: olot.tv
– Evolució de les fagedes: ddd.uab.cat
– Altres fagedes: totnens.cat
– Masia i família pagesa…, per A. Serra
– Centre de Conservació de Plantes Cultivades: creaf.uab.es
– Can Jordà: invarquit.cultura.gencat.cat
– Mas Palleu: maspalleu.com - Què veure a prop:
– Casa Solà-Morales
– Can Massias
– Can Trincheria
– Camí de Sant Jaume
– Santa Pau
Rondaller, quines fotos tan boniques!!!!!!
M'agradaLiked by 1 person
Gràcies! La Fageda és tan indescriptiblement bonica, que és per tornar-se boig fotografiant-la.
M'agradaM'agrada