Empedrar el fossar

En Mario era un jove italià que volia estudiar música, però acabà aprenent l’ofici del seu pare, qui tenia un taller de mosaic a Gènova.

El 1884, amb vint anys, va anar a Barcelona i obrí un taller on introduí la tècnica del mosaic modern. Cada vegada va tenir més encàrrecs i acabà treballant amb Domènech i Montaner, Gaudí i Puig i Cadafalch.

Mario Maragliano executà els meravellosos mosaics del Palau de la Música o l’Hospital de Sant Pau, entre molts altres. I també els de la capella del Sagrament a Mataró, que ara veurem.

Mataró, Basílica, Maresme, mosaic, Enric Monserdà, Maragliano

Un lloc d’adoració.

L’església establia que el sagrari es col·loqués a l’altar major o bé, en determinats temples, en una capella dedicada únicament al culte eucarístic. El lloc havia de ser “noble, destacat i apropiat per a la pregària”.

Dins la basílica de Mataró ja hi havia una capella per aquest ús. Però la confraria de la Minerva, que era la qui ho gestionava, va fer una fallida econòmica i la capella va quedar sense manteniment. A finals del segle XIX va sortir del tràngol i decidiren construir una nova capella molt més sumptuosa.

Van cedir l’antiga capella per a utilitzar-la com a magatzem a canvi del terreny que ocupava l’antic fossar, davant l’església.

Mataró, Basílica, Maresme, mosaic, Enric Monserdà, Maragliano

La nova capella.

Amb no pocs entrebancs, s’aprovaren els plànols realitzats per Emili Cabanyes, que mira tu per on, a més d’arquitecte, poc després acabaria essent alcalde de Mataró.

No s’escatimaren recursos i es contractaren els serveis del polifacètic decorador Enric Monserdà, qui tant et pintava un quadre, com et dissenyava el mobiliari, la vidriera o els estris d’orfebreria. El seu treball més conegut és la decoració del Saló de Cent a Barcelona.

Mataró, Basílica, Maresme, mosaic, Enric Monserdà, Maragliano

Molt influenciat pels estils medievals i també per l’orientalisme, els va barrejar tots aquí i va crear una decoració certament espectacular. Un cop has entrat, no saps ben bé si ets dins un temple bizantí, romànic o gòtic. Les obres finalitzaren el 1889.

Potser per manca de fons, el terra es cobrí amb fusta, que desdeia molt de la resta de la capella. Posteriors humitats del subsòl aviat van malmetre la fusta. Així que, només quatre anys després d’acabades les obres, no va haver-hi més remei que aixecar-ho tot i tornar-ho a pavimentar.

Mataró, Basílica, Maresme, mosaic, Enric Monserdà, Maragliano

Però aquesta vegada es lluïren, ja que Monserdà va dissenyar un complet repertori simbòlic que Mario Maragliano es va encarregar de plasmar meravellosament, tessel·la a tessel·la.

Una font amb dos cérvols és el tema principal, inspirat en diversos textos bíblics. Simbolitza el paradís.

Un altre, amb anyells, representa Crist.

Al centre del paviment, l’escut de Mataró, el de Catalunya i la creu de Sant Jordi.

Mataró, Basílica, Maresme, mosaic, Enric Monserdà, Maragliano

Distribuïts per tot l’espai hi ha diversos emblemes referents a oficis i corporacions: arquitectes, vidriers, fusters, teixidors, pintors, metges, …

A més, alternats, també veiem animals i plantes.

Tot plegat, una al·legoria que ve a dir que tant el treball humà com la natura són sota els peus de Crist i de la protecció divina.

Mataró, Basílica, Maresme, mosaic, Enric Monserdà, Maragliano

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s