El camí del carbó

Amb l’excursió d’avui descobrirem el passat miner que va portar prosperitat al Ripollès.

Ens situem a la porta del monestir de Sant Joan de les Abadesses, al voltant del qual es va crear la vila.

L’església, consagrada al segle XII, és un bon exemple d’arquitectura romànica. El monestir va ser fundat dos segles abans per albergar una comunitat de monges benedictines. Sense quedar molt clar el perquè, més tard les monges van haver de tocar el dos i l’ocuparen monjos.

Sant Joan de les Abadesses, Ripollès,

Baixem pel passeig del Comte Guifré, entrem al carrer del Beat Miró i travessem la carretera. En aquest punt trobem l’enrunada  església de Sant Pol, també del segle XII. Creada per a ser la parròquia dels vilatans, ha patit de tot.

Al segle XV el campanar va caure a causa dels forts terratrèmols. Més tard, durant la Guerra del Francès va quedar greument danyada. Però el cop de gràcia va venir durant la Guerra Civil, quan va quedar com ara la veiem.

Sant Joan de les Abadesses, Ripollès,

Uns metres més avall travessem el riu Ter pel Pont Vell, construït a la mateixa època i que era l’entrada a la vila. El terratrèmol que abans he comentat el va malmetre i es va refer en estil gòtic. Finalment, durant la Guerra Civil va ser dinamitat i posteriorment reconstruït fidelment. Tinc la sensació de repetir sempre el mateix.

Sant Joan de les Abadesses, Ripollès,

Al final del pont, enfilem a la dreta, pel passeig de l’Estació. Travessem la carretera, pugem per unes escales i arribem al parc de l’Estació. Aquest ferrocarril, inaugurat al segle XIX, servia per transportar el mineral de carbó provinent de les mines d’Ogassa, fins a Granollers.

Sant Joan de les Abadesses, Ripollès,

Un camí travessa el parc i nosaltres el seguim cap a la dreta. Passem sota una escultura de Domènec Batalla, artista polifacètic que treballa amb diversos materials. L’obra commemora el centenari de la Festa de l’Arbre (1899-1999).

Sant Joan de les Abadesses, Ripollès,

Al final del parc, travessem la carretera -aneu amb compte- i comencem a seguir l’antic traçat de la desapareguda via del tren.

flors, blau

Trobareu un desviament per veure el gorg de Malatosca si us ve de gust. Nosaltres, com que tenim un bon tros encara, decidim seguir amunt. Uns metres més endavant tornem a passar la carretera.

Fixeu-vos amb les fites que, generalment, es col·locaven cada 200 metres i indicaven la distància en quilòmetres, en aquest cas, 116 km fins a Granollers.

Sant Joan de les Abadesses, Ripollès

En un no res arribem a l’estació de Toralles, la darrera de la línia de tren, inaugurada el 1880. Aquí era on es carregaven les vagonetes que baixaven des de la mina, plenes de pans de carbó.

Pugem pel camí de l’esquerra, que ara ja és de terra i també deixa de ser planer. Passem pel costat d’una petita construcció i trobem un antic safareig on encara raja l’aigua -que no sé si és potable-.

Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, font

Ara ve una de les dues pujades fortes. Són curtes però fan bufar de valent. Quan us hàgiu recuperat de la primera, trobareu la segona que, a més, fa un revolt.

Al capdamunt, una petita esplanada amb un banc, convida a recuperar-se. Aprofitem per llegir en un plafó l’enginyosa manera de transportar el mineral des d’Ogassa fins a l’estació de Toralles. Degut al pla inclinat, les vagonetes carregades baixaven per gravetat i feien pujar les buides.

Seguim pel camí, que ara ja és planer i molt agradable, fins a veure allà baix, l’antiga cimentera. El sot on es troba és el resultat d’extreure la roca calcària. El carbó de les mines d’Ogassa s’utilitzava per a fer la cocció que converteix la roca en ciment. Actualment continua l’extracció en unes altres instal·lacions, així que pot ser que ensopegueu un gran núvol de pols en aquest tram.

Ogassa, Ripollès,

Voregem l’ampli sot i anem trobant diverses construccions enrunades de l’antiga cimentera. En arribar a una cruïlla, cal que seguim recte, pel camí més planer.

Ogassa, Ripollès,

El camí passa dins un túnel excavat a la roca.

Ogassa, Ripollès,

Un cop a l’altre costat, ja som a Ogassa, on podrem tenir una bona perspectiva dels habitatges on vivien els nombrosos treballadors. En realitat, el poble és una aglomeració urbana formada per les primitives colònies mineres.

font, Ogassa, Ripollès

El topònim Ogassa prové del llatí i vol dir aigua, per les nombroses fonts i rieres que hi ha al terme.

Podeu aprofitar per fer la visita guiada a una de les mines, que va ser explotada des del 1838 fins al 1967. El mineral s’extreia a base de pic i pala i a continuació es manipulava per conglomerar-lo i fer-ne pans de més fàcil transport.

font, Ogassa, Ripollès

Al nucli només hi ha un restaurant que, si arribeu aviat, trobareu lloc.

Un cop recuperats, podeu fer la tornada pel mateix camí, però ara anireu molt més ràpid, ja que tot és baixada.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure a Wikiloc

Distància: 11 km, anada + tornada

Dificultat: moderada, amb un parell de fortes pujades

Saber més:

Què veure a prop:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s