Terra d’óssos (1)

Primera part de la passejada per Osor.

Per justificar el topònim Osor (La Selva), en algun moment sorgí la simpàtica història d’un gran ós que atemoria el veïnat. Us resumeixo la història, que és llarga i plena d’anècdotes. Per caçar l’ós, un bon nombre de cavallers es trobà en aquest indret, que rebé el nom d’Osor o ‘terra d’óssos’.

El van ferir, però l’animal fugí i el perseguiren fins a donar-li mort en un lloc que ara es coneix com a Sant Sadurní d’Osormort. I així ja tenim explicats els noms d’ambdues poblacions.

Tot i haver-hi vestigis prehistòrics que demostren la presència humana més de mil anys abans de l’era cristiana, va ser a partir del segle XIII, quan Osor visqué el seu moment daurat, un temps en què va passar per mans de comtes, de senyors feudals i de l’església.

Situat al parc natural de les Guilleries, el paisatge és d’una gran bellesa. Però, de què vivia la gent? Hi havia carboners, traginers i roders. Roder era qui feia els cèrcols de ferro que es posen a les bótes. Tan important va ser aquesta tasca que a finals del segle XIX fundaren una associació sindical.

També hi havia minaires que treballaven a les properes mines d’espat i galena, minerals que s’exportaven als Estats Units.

Anem a fer una petita volta que ens descobrirà aquest pintoresc poble que sembla sortit d’un quadre.

Comencem a la plaça de la Vila, que no apareix a cap mapa amb aquest nom i que més aviat sembla el bucòlic pati de la casa que tenim al davant. En un racó, hi ha una curiosa cascada coberta amb una pèrgola que a la primavera desapareix sota el verd de les plantes.

Osor, La Selva,

La casa és Can Vidal, construïda al segle XVI i que encara conserva elements originals. Destaca una finestra gòtica on veiem un parell d’instruments que ningú s’atreveix a identificar i que jo em llenço i pregunto si no serà una pedra d’esmolar o una pala i un esquellot.

Osor, La Selva,

Seguim per la carretera, que en realitat és el carrer Major. Destaca l’immens edifici que havia estat una fonda, de la qual no he trobat cap informació. Presento la hipòtesi que potser es va reformar als anys seixanta, coincidint amb les obres de la presa de Susqueda, per tal de donar allotjament als treballadors.

Osor, La Selva,

Passem davant l’ajuntament i a continuació contemplem el pont romànic de Can Vidal, també dit de la Noguerola, nom del petit curs d’aigua que alimenta la riera d’Osor. Probablement es tracta d’una reconstrucció posterior als terratrèmols del segle XV. Per aquí passava l’antic camí que anava de Sant Hilari Sacalm a Anglès.

Osor, La Selva,

Podem baixar fins al pont per una galeria porxada, que ens permetrà contemplar també l’antic pont de la carretera. No us perdeu les pintades a les parets, que també són art.

Osor, La Selva,

A pocs metres pugem per unes escales que ens duran fins a l’església, dedicada a Sant Pere, com podem comprovar per les claus del pany.

Osor, La Selva,

Esmentada al segle X, els seus orígens romànics van restar ocults fins al 1977 quan s’enderrocà un convent annex i aparegué un tram del creuer. La resta és fruit de les successives reconstruccions al llarg dels segles.

Osor, La Selva,

Probablement la darrera reforma sigui la coronació del campanar, realitzada al segle XIX.

Osor, La Selva,

Seguim uns metres pel carrer del Verger fins a una placeta envoltada d’edificis de pedra.

Osor, La Selva,

Entrem pel carrer de Sarsanedas, nom d’un important llinatge de la vila que es remunta al segle XIII.

Cal parar especial atenció a la torre de Recs. La filla d’un tal Bernat de Recs va obtenir permís per a construir, adossada a la desapareguda muralla, aquesta torre de defensa, poc després dels terratrèmols.

Osor, La Selva,

A tocar de la torre tenim una casa, més coneguda per qui hi visqué que no pas per l’arquitectura. La Vall -amb majúscules- és un indret tan agrest que va evitar que la invasió musulmana hi arribés. En canvi, va ser refugi de nombrosos bandolers que segrestaven i robaven a tort i a dret. Un d’ells va néixer aquí, el trabucaire anomenat ‘Becaina’, que finalment l’ajusticiaren a Girona el 1829.

Un carreró que passa per darrere l’església es permet contemplar el campanar des d’una altra perspectiva.

Baixem per unes petites escales i arribem a la plaça de l’Església, amb un innegable encant.

Osor, La Selva,

Aquí destaca l’habitatge -molt reformat- de la Rectoria, amb els noms de diversos rectors escrits a les llindes de portes i finestres.

Osor, La Selva,

Resulta curiós que, inclús aquí, aparegui un símbol pagà, com és el triangle, àmpliament utilitzat per espantar bruixes. Més tard, per tal de passar la censura eclesiàstica, s’hi afegiria la creu al damunt.

Baixem per l’històric carrer de Catalunya on seguim trobant interessants llindes gravades i algun habitatge reformat recentment amb un fals gòtic.

No us perdeu la segona part on descobrirem més secrets d’Osor.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s