De l’Elies a Les Bàrbares

Itinerari pel Camp de l’Arpa (2).

Seguim descobrint aquest barri i ara enfilem pel carrer de Rogent, l’eix principal al voltant del qual es vertebra tot el nucli.

Antigament havia estat el torrent del Bogatell, però no és fins a finals del segle XIX que es bateja amb el nom de Rogent. Elies Rogent i Amat va néixer el 1821 i va fer de tot. Era professor, historiador, topògraf, restaurador i arquitecte. Apa.

Camp de l'Arpa, Barcelona,

Va projectar el pantà de Vallvidrera, la presó de Mataró i el Seminari Conciliar de Barcelona. Però segurament us sonarà més si us dic que és l’autor de l’edifici de la Universitat de Barcelona.

Contra el carrer Rogent es va estimbar el rectilini Pla Cerdà. Els interessos dels propietaris i l’oposició dels membres del consistori van fer que els carrers no passessin més enllà. Això ha permès conservar una peculiar estructura de carrers i passatges, aparentment caòtica, que ara explorarem.

Camp de l'Arpa, Barcelona,

Us adonareu de la barreja d’estils arquitectònics que conviuen els uns al costat dels altres, amb més o menys fortuna.

Acosteu-vos un moment al número 564 del carrer de Mallorca i observeu les mènsules que aguanten els balcons. Es tracta de la representació d’Atlant, personatge de la mitologia grega que va desafiar els déus Olímpics. Va perdre i el condemnaren a carregar amb els pilars que separen la terra dels cels.

carrer Mallorca 564. Barcelona

Per exemple, l’habitatge del número 82, sense tenir res especial, va ser classificat com a patrimoni i tapiat. L’edifici va ser ‘okupat’ i convertit en el centre social La Revoltosa. Cal parar atenció als originals detalls de la porta i del fanal, amb elements reaprofitats.

Camp de l'Arpa, Barcelona,

Art reciclat.

A l’altre costat destaca l’antiga Escola d’Arts i Oficis. En realitat, l’edifici havia de ser un centre d’acollida per a dones sense feina, però el barri s’hi oposà per por de contagis de malalties, un fet molt comú a principis del segle XX. El local l’ocupà llavors l’escola, que formava principalment treballadors tèxtils.

Camp de l'Arpa, Barcelona,

Va ser projectat per Pere Falqués, arquitecte modernista, més conegut pels fanals del passeig de Gràcia.

Camp de l'Arpa, Barcelona,

Seguim pujant i, al número 87 hi ha un interessant edifici que, en el moment d’escriure això, resta a l’espera de ser rehabilitat. Es tracta de l’antiga seu del Foment Martinenc. Aquesta entitat, nascuda a finals del segle XIX, duia a terme, entre d’altres, activitats pedagògiques i d’esbarjo per al barri.

Camp de l'Arpa, Barcelona,

Girem pel carrer del Rosselló i comencem a veure edificacions que ja ens recorden més a l’Eixample. A la cantonada amb el carrer Xifré hi ha una interessant façana esgrafiada. Tot i que aquesta tècnica és més antiga que les mosques, a Catalunya es va posar de moda al segle XVIII, ja que permetia decorar els edificis amb un baix pressupost. El modernisme i el noucentisme l’utilitzaren assíduament.

Camp de l'Arpa, Barcelona,

A l’altra cantonada tenim la Casa Vermella, una curiosa barreja de maó vist, pedra i decoració ceràmica, projectada a finals del segle XIX pel mestre d’obres Joan Barba.

Camp de l'Arpa, Barcelona,

Continuem pel carrer Rosselló i arribem a la plaça de les Heroïnes de Girona, flanquejada pels carrers Independència i Dos de Maig. Aquí cal aturar-nos i fer un breu repàs a la història.

El 1808, amb l’excusa de ‘passar’ per conquerir Portugal, les tropes franceses van ocupar descaradament el territori espanyol. És el que es coneix com a Guerra del Francès o de la Independència. Fins a la caiguda de Napoleó no ens els trauríem del damunt. El carrer Independència és un record d’aquest llarg període.

Camp de l'Arpa, Barcelona,

El carrer Dos de Maig fa referència al dia de 1808 en què el poble madrileny s’aixecà contra l’invasor francès, un fet posteriorment mitificat i envoltat de patriotisme pel govern.

Les heroïnes que donen nom a la plaça pertanyien a la Companyia de Santa Bàrbara, cos militar femení que participà activament durant el setge de Girona de 1809, auxiliant els ferits. Popularment se les coneix com “Les Bàrbares“.

No podem marxar d’aquí sense parar atenció a un interessant bloc del 1979, amb uns sinuosos balcons recoberts de ceràmica. Els anys 60 i 70 van arribar diversos corrents arquitectònics que xocaven amb el gust funcional establert fins aquell moment. Els arquitectes reaccionaren contra la monotonia amb construccions complexes i fins i tot contradictòries. Només cal pensar amb l’edifici Walden, el de Banca Catalana o la Fundació Miró.

Camp de l'Arpa, Barcelona,

Ceràmica ondulant.

Al proper article seguim descobrint més coses d’aquest interessant barri.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s