Despertant els sentits

L’excursió d’avui és de només tres quilòmetres, però és tan distreta que, quan l’hàgiu acabat, pensareu que ha estat molt més llarga i profitosa.

Al límit del terme de Les Planes d’Hostoles, a la Garrotxa, trobem l’antic mas El Siubés, que és on deixarem el vehicle. Hi arribarem després de recórrer dos quilòmetres i mig de pista en un estat acceptable.

El grandiós edifici, actualment remodelat i convertit en un recomanable restaurant, conserva alguns elements originals del segle XVIII.

Mas El Siubés, Les Planes d'Hostoles, llinda

A principis del segle XX aquest mas havia estat propietat de Pere Sacrest, empresari i mecenes, nét de Pere Dusol qui al segle XIX va fundar al municipi una important indústria de filats de cotó.

Mas El Siubés, Les Planes d'Hostoles, rajoles

Voregem el mas pel darrere i ens incorporem a un ample camí que, fent una volta, ens portarà a l’altre costat de què devien ser camps de conreu en terrasses. I ara, ves per on, ja ens trobem dins el terme de Sant Aniol de Finestres.

Una primera bifurcació ens dóna diverses opcions. Seguim direcció a la Mare de Déu de Bell-lloc. Poc més endavant, el camí baixa suaument i ens porta a una nova cruïlla senyalitzada.

Vall de Llémena, bosc

Girem a la dreta i en pocs metres trobem un nou senyal que ens fa ballar la bala, ja que indica que a Bell-lloc es pot arribar per dos llocs. És cert, però seguim per la dreta.

El camí és estret i tan cobert de molsa que sembla que trepitgem un camí de follets i fades. Observeu els enormes rocs, algun dels quals pot haver estat utilitzar com a refugi.

Vall de Llémena, bosc

Arribem a una altra cruïlla, girem a l’esquerra i aviat veiem l’enrunada capella de Bell-lloc, dedicada a la Mare de Déu. Tot i que està documentada al segle XIII, l’edifici actual és fruit d’una reforma del segle XVI. S’hi venerava una imatge que, com solia passar, la va trobar un pastor dins una cova.

Vall de Llémena, Bell-lloc

Sembla haver algun intent fer-hi manteniment, perquè no acabi de desaparèixer. De moment, a l’interior algú ha pres l’absis com a llenç d’una interessant obra artística.

Vall de Llémena, ermita Bell-lloc

Aquestes esglesioles perdudes al mig del bosc, cal entendre-les com a part de la repoblació de la Catalunya Vella, després de reconquerir el territori als musulmans. Eren fites com per dir ‘això és territori cristià’.

Davant mateix trobem un senyal que ens indica el camí cap a Sant Cebrià, propera parada.

L’estret corriol, mig desdibuixat, s’ha d’intuir. De tant en tant hi ha marques pintades als troncs i a les pedres, que no veureu si aneu distrets, de tan descolorides com estan.

Ens incorporem a un camí i girem a la dreta fins que, als pocs metres, com sorgida d’una pel·lícula de misteri, arribem a l’ermita romànica de Sant Cebrià.

S’hi accedeix per unes escales flanquejades per enrunades edificacions, potser on vivien els masovers que en tenien cura.

Vall de Llémena, Sant Cebrià

Tot i que coneixem dos sants amb el mateix nom, probablement a l’ermita es venerava sant Cebrià de Cartago (Tunísia). Aquest senyor, nascut al segle III era fill de casa bona, va escriure diversos tractats i va arribar a ser bisbe. Va protagonitzar algunes polèmiques que van dividir els fidels en dos bàndols. Durant una de les més dures persecucions dels romans, l’apressaren i li tallaren el cap, a ell i als seus seguidors.

Vall de Llémena, Sant Cebrià

Seguim avall a l’esquerra de la capella. A pocs metres ens aturem per gaudir d’una espectacular panoràmica de la Serra de Finestres i de la Vall de Llémena, un paradís del qual he parlat en diversos articles.

Vall de Llémena

El camí, ara és un estret corriol que baixa vertiginosament entre pedres i troncs. Cal anar molt amb compte de no fer un pas en fals.

A la fi de la baixada trobem un nou panell indicador i girem a l’esquerra, seguint les indicacions de Siubés. El camí, molt més planer, continua igualment verd i cobert de molsa arreu.

Travessem un bosc de castanyers. La fusta d’aquest arbre s’utilitzava per a fer bótes per a vi. L’explotació es feia tallant els arbres i deixant que rebrotessin. Les noves branques sortien amb molta força i en pocs anys, podien ser tallades per a fer-ne pals i estaques.

Vall de Llémena, bosc

En pocs metres enllaçarem amb el camí inicial, que desfarem fins a arribar novament al mas El Siubés on us recomano haver reservat taula per dinar.

Consell:
Feu el camí tranquil·lament. No correu. És un camí per despertar els sentits. Escolteu els ocells. Oloreu el bosc. Observeu els mil colors de verd i les formes de les fulles. Toqueu la molsa i els arbres. I si hi ha fruits del bosc comestibles, assaboriu-ne algun. Gaudiu!

Vall de Llémena, bosc

INFORMACIÓ PRÀCTICA:

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s