El silenci de les pedres

Poc es podia pensar en Francesc que la seva obra més fotografiada acabaria sent la més ruïnosa.

Corbera d'Ebre, Terra Alta, ruïnes

Després de quatre mesos dels darrers i acarnissats combats de la guerra civil, l’església de Sant Pere de Corbera d’Ebre (Terra Alta), va sortir més ben parada que la resta del poble. Tot i això, mai més va poder acollir els feligresos, que van edificar una altra a la part nova.

Corbera d'Ebre, Terra Alta, ruïnes

Sorprèn comprovar les grans dimensions del vell temple, però cal recordar que Corbera d’Ebre tenia prop de dos mil habitants en aquells temps de prosperitat econòmica.

Corbera d'Ebre, Terra Alta, ruïnes, dentell

Malgrat això, entre la Guerra del Francès i altres insurreccions, les obres es van allargar prop d’un segle. I el campanar encara hauria d’esperar una mica més.

Al llarg del segle XVI van prosperar a Europa les esglésies anomenades de ‘planta de sala’ -o de saló-, que són aquelles en què les naus tenen el sostre a la mateixa alçada. Aquí ens va arribar amb dos segles de retard, quan l’estil barroc s’acomiadava i donava pas al neoclàssic.

Corbera d'Ebre, Terra Alta, ruïnes

La façana delata aquesta coexistència entre tots dos estils. A Catalunya, els millors exemples els trobem a les comarques de Lleida i Tarragona, però també triomfaria a les colònies espanyoles d’Amèrica, com la catedral de Potosí.

Curiosament, els projectes eren elaborats per franciscans o jesuïtes, que es nota que sabien tant -o més- d’arquitectura com de moral. Tot i això, l’execució era encomanada a un o diversos mestres d’obres. En aquest cas va ser Francesc Melet, responsable també de la propera i molt similar església de Batea i de la sagristia de la catedral de Tortosa.

Com que l’església es va posar sota l’advocació de Sant Pere, a la dovella central de la porta tenim el barret i les claus que el representen.

Corbera d'Ebre, Terra Alta, ruïnes, Sant Pere

A sobre, un corb, representat a l’escut de Corbera. En realitat no queda clar que el topònim provingui de ‘niu de corbs’. Una altra teoria afirma que pot venir de l’iber i tenir el significat de muntanya. En un antic escut hi havia una muntanya sota el corb.

Més amunt, llegim l’any de finalització de l’obra principal i les inicials XP (Jesucrist) i MS (Maria Santíssima).

Corbera d'Ebre, Terra Alta, ruïnes

Paga la pena pujar les estretíssimes escales del campanar.

Corbera d'Ebre, Terra Alta

Des de dalt obtenim una privilegiada -i trista- panoràmica de l’entorn, on us fem càrrec de la dimensió de la barbaritat que aquí va tenir lloc.

Corbera d'Ebre, Terra Alta, ruïnes

Passejar pels fossilitzats carrers del Poble Vell, porta a reflexionar sobre moltes coses.

Corbera d'Ebre, Terra Alta, ruïnes

Però, per damunt de tot, el silenci d’aquestes pedres és el recordatori d’una de les històries més tristes i recents que mai haurien d’haver passat i mai s’haurien de repetir.

Corbera d'Ebre, Terra Alta, ruïnes, rajola

INFORMACIÓ PRÀCTICA

 

Anuncis

2 responses to “El silenci de les pedres

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s