Fa sol al cel ras

Sense que ningú sàpiga el significat real, la vila de Celrà (Gironès) té un sol a l’escut. Segons apunta l’historiador Manuel Bofarull, pot ser degut a la semblança fonètica amb cel ras, és a dir un cel assolellat i sense núvols.

El sol, doncs, és omnipresent a la vila. Només cal veure la façana, entre barroca i neoclàssica de l’església de Sant Feliu, on l’astre ho domina tot.

Celrà, Gironès, sol, església, escultura

També el trobem en un pou de distribució d’aigua, de 1950.

Celrà, Gironès, sol, escut, relleu

O en una placa a l’entrada d’un habitatge, al carrer del Dr. Romagós.

Celrà, Gironès, sol, inscripció, rajola

I, si molt em colleu, també podria ser un sol molt estilitzat, el cercle al mig d’una llinda del segle XVIII al mateix carrer, amb un text que fa una reflexió sobre l’eternitat.

Celrà, Gironès, llinda, inscripció, relleu

Parlant de llindes, sorprèn la quantitat de gravats amb formes triangulars a les portes i finestres. En realitat són símbols protectors contra bruixes i mals esperits. Sembla que els éssers malignes sentien una especial aversió per les formes punxegudes.

Durant l’edat mitjana i emparada amb la ignorància popular, l’església va alimentar les creences en bruixes, convertint-les en culpables de totes les calamitats. Sembla lògic que la gent utilitzés tota mena d’amulets per foragitar-les.

Celrà, Gironès, llinda, inscripció, relleu

Amb el temps, es van emplenar amb decoracions florals, com la carlina o card. A més de ser punxeguda, la forma d’aquesta planta recorda el sol, la llum que fa fóra les tenebres i per tant, les bruixes.

Però l’església no va veure amb bons ulls que als territoris cristians s’utilitzés simbologia màgica i profana. Per tal que passés la ‘censura’ s’hi afegí una creu damunt el triangle, de manera que aquest passà a representar el mont Calvari, molt més adient a la fe oficial i igualment efectiva contra éssers malignes.

Celrà, Gironès, llinda, inscripció, relleu

Altres llindes presenten un cor amb una creu. La devoció al Sagrat Cor, encara que present antigament, es posa de moda a partir del segle XVII, gràcies a dues publicacions de Jean Eudes, un sacerdot jesuïta francès.

Celrà, Gironès, llinda, inscripció, relleu

Diferent significat tenen els cors als finestrals gòtics de Can Cors. Podeu imaginar que, en aquest cas, es tracta d’un ‘símbol parlant’ del cognom dels propietaris, és a dir, que sona igual.

Celrà, Gironès, cor, gòtic, finestra, escut

A més del nom del constructor -generalment un home-, era habitual representar les eines relatives a l’ofici del propietari. El de mestre de cases és dels més comuns a les poblacions. En aquest exemple tenim martell, mall, escaire i compàs, a més del triangle, la creu i la data. Millor que sobri que no que falti.

Celrà, Gironès, llinda, inscripció, relleu

Però hi ha qui al segle XIX no anava amb romanços, i va escriure tota una lletania protectora, amb forma de rodolí. Virtuosisme que en diuen.

Celrà, Gironès, llinda, inscripció, relleu

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s