El pagès il·luminat

A hores d’ara ja no sé dir quantes vegades he llegit que una persona humil, sigui pagès, pastor o infant, ha vist una llum i allà ha trobat una imatge o relíquia d’un sant o verge. De vegades penso que al santoral li falta imaginació.

Celrà, Gironès, església de Sant Feliu, neoclàssic

En fi, avui, seguint el mateix guió, trobem que al segle XIII un pagès -pietós, això si- de Celrà (Gironès) veu una gran lluminària al camp i resulta que allà hi ha, no un, sinó dos cossos.

Les restes, tot i que no duien document d’identitat, aviat va quedar clar que pertanyien a dos nens anomenats Hou i Sixt. Al primer cadascú el bateja com vol: Eovald, Eudald, Teobald, Thou i Ou.

Celrà, Gironès, església de Sant Feliu, neoclàssic

Diu la llegenda, que no la història, que aquests nens van ser martiritzats al segle IV, per Rufí, el temible delegat del governador Dacià a les terres gironines.

No queden clars quins turments van patir, només que els pobrissons van acabar degollats.

Però com que no hi ha informació fiable, ningú més en parla i l’església catòlica no sembla fer-ne massa publicitat, el culte s’ha quedat només a Celrà i a Girona.

Celrà, Gironès, església de Sant Feliu, neoclàssic

A més, durant la guerra civil, el reliquier amb les restes van ser destruïts i per tant, no hi ha manera de fer més verificacions.

Perquè els nens no s’enfadin, a Celrà celebren Sant Sixt el 7 maig i Sant Hou el 17 de juliol, que aproximadament corresponen al moment en què germinen les llavors i quan es realitza la collita. D’aquí la dita: “els fesols es planten per sant Sixt i es mengen per sant Ou”.

Celrà, Gironès, església de Sant Feliu, neoclàssic

L’església de Celrà, curiosament no està dedicada als infants màrtirs, sinó a Sant Fèlix -o Feliu-, un altre màrtir gironí.

Tot i que es té constància que ja existia un temple romànic al segle XI, el què ens ha arribat, data principalment del segle XVIII. La portalada, de principis del segle XIX és neoclàssica, però d’inspiració barroca.

Podeu veure columnes amb els típics capitells corintis, juntament amb grans gerres, sanefes i una fornícula buida decorada amb roses.

Celrà, Gironès, església de Sant Feliu, neoclàssic

Al capdamunt, un sol, emblema de la vila. Podria ser un ‘símbol parlant’ derivat de la similitud fonètica amb ‘cel ras’.

Celrà, Gironès, sol, església, escultura

INFORMACIÓ PRÀCTICA

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s