Record d’una vida

Hi ha persones de les quals mai hem sentit a parlar, ja que el temps ha esborrat la seva memòria. Penso que Rafael Patxot i Ferrer es devia ensumar que això passaria i va encarregar el seu mausoleu, perquè fos com un diari de bord de la seva vida dedicada al comerç, en especial al marítim.

Entrem al cementiri del Poblenou, que és un museu a l’aire lliure i anem a l’espai del final, on els difunts lluiten contra la degradació de la seva memòria, en un indret ple de màgia i romàntica decadència. A mitjans del segle XIX encara era el lloc preferit de l’elit barcelonina. Després s’estimarien més el de Montjuïc.

És aquí on el senyor Patxot va fer construir el seu monument funerari. Tot i que l’escrit assegura que és un record de la seva família, en realitat sembla més aviat un homenatge a si mateix.

Rafael Patxot, cementiri, Poblenou, Barcelona, funerari, mausoleu, tomba, sarcòfag

Una família de negocis.

Els seus avantpassats van destacar a Sant Feliu de Guíxols en la fabricació de taps de suro i també comprant i venent tot tipus de mercaderies. Acabaren fundant un important negoci familiar, invertint també en vaixells. Un dels seus antecessors va participar en arriscades expedicions marítimes per Finlàndia, Rússia, Uruguai i Argentina.

Més tard s’instal·laren a Barcelona i, espavilats ells, establiren aliances amb altres famílies, casant-se amb les seves filles.

Rafael Patxot, cementiri, Poblenou, Barcelona, funerari, mausoleu, tomba, sarcòfag

D’un d’aquests matrimonis van néixer sis fills. Rafael era un d’ells. Tot i això, el més famós va ser el seu germà Fernando, qui sobresortí en literatura.

Rafael i els seus germans seguiren amb la tradició de capitanejar vaixells i transportar béns a diversos ports americans. A més, el seu matrimoni amb Beatriz Cibils va ser l’inici d’una fructífera relació familiar, ja que aquesta família tenia importants negocis amb l’Uruguai.

Finalment, amb 63 anys va morir de còlera a Madrid, ben lluny del mar que havia protagonitzat la seva vida. Uns anys després li seguiria la seva esposa i el record de Rafael Patxot desapareixeria del tot.

Rafael Patxot, cementiri, Poblenou, Barcelona, funerari, mausoleu, tomba, sarcòfag

El monument del navegant.

Situat al centre, el sarcòfag conté un rellotge, un cronòmetre i un compàs de rutes, instruments de navegació, esculpits amb gran precisió.

Damunt la llosa que tanca el sarcòfag, penja una medalla. Es tracta de la condecoració de l’Orde de Carles III, atorgada a qui hagués destacat fent ‘bones accions’ en benefici de la Corona. Ara no entraré en detalls, però paga la pena llegir com i perquè es va crear aquesta distinció.

La insígnia està formada per una creu de vuit puntes i quatre flors de lis -símbol borbònic-. No he trobat informació, però és lògic pensar que amb tantes indústries, alguna li va valer aquesta condecoració.

Rafael Patxot, cementiri, Poblenou, Barcelona, funerari, mausoleu, tomba, sarcòfag

A la part inferior de dues pilastres, veiem uns corns de l’abundància -o cornucòpies- dels quals surten fruits tropicals, com el cacau, els quals devia portar.

A la part central hi ha farcells, caixes, paquets i bótes de vi, clara referència al transport de mercaderies.

Dalt de les pilastres s’han esculpit estris relacionats amb l’activitat marinera, com el trident i l’àncora.

A la llinda, un rellotge de sorra alat ens parla de la fugacitat de la vida.

Rafael Patxot, cementiri, Poblenou, Barcelona, funerari, mausoleu, tomba, sarcòfag

Més amunt hi ha un timpà, al voltant del qual tornen a aparèixer fruites tropicals, estris de navegació i un globus terraqüi.

Dins el timpà veiem un vaixell de vapor i un altre a vela que naveguen sota el sol. A la part inferior, un tren surt a tota màquina d’un túnel.

Patxot, que sembla que mai en tenia prou, es convertí en un important accionista del projecte de construcció del primer ferrocarril de Barcelona a Mataró del qual acabaria convertint-se en directiu de la companyia. Tan bé li va anar, que poc després participaria en les línies de ferrocarril de Barcelona a Martorell i a Saragossa.

Rafael Patxot, cementiri, Poblenou, Barcelona, funerari, mausoleu, tomba, sarcòfag

Els autors.

El panteó, d’estil neoclàssic, va ser projectat per Francisco de Paula del Villar. Aquest arquitecte murcià va desenvolupar la seva activitat a Barcelona i rodalia, destacant en el vessant religiós. Va restaurar l’església del Pi i és autor de l’absis de Montserrat i del primer projecte de la Sagrada Família de Barcelona, del qual només es va realitzar la cripta.

Els relleus escultòrics van ser realitzats per l’italià Filippo Casoni Pizani, autor també de l’escut que corona l’ajuntament de Barcelona.

Penseu que ens trobem en un moment en què, fent una mirada enrere, els artistes es tornen a fixar amb el que van fer grecs i romans, considerats ‘clàssics’. D’aquí el mot neoclàssic. Nou però clàssic.

Rafael Patxot, cementiri, Poblenou, Barcelona, funerari, mausoleu, tomba, sarcòfag

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s