Sadurní i les noies

L’Adelaida era la filla d’un important comte de Barcelona qui, tot i estar casada, va ser abadessa.

Un dels monestirs que fundà va ser el de Sant Pere de les Puel·les, que al segle X es trobava fóra de les muralles de Barcelona. L’edifici es construí al lloc on hi havia una església dedicada a sant Sadurní.

Sadurní -o Serni- va ser un bisbe que vivia a Tolosa -França- al segle II. Per negar-se a sacrificar un brau a les divinitats paganes, el lligaren al mateix animal qui l’arrossegà pels carrers fins a morir.

Dues joves -anomenades santes Puelles-, recolliren el seu cos i el sepultaren. El mot ‘puella’ o ‘puel·la’ deriva del llatí i significa noia. Potser per aquest motiu, les monges adoptaren el nom de Puel·les, tot i que dedicaren el monestir a sant Pere.

Per no allargar-me, us evitaré detallar quantes vegades l’edifici va ser destruït, restaurat, reconstruït, enrunat i reedificat. Actualment podeu trobar peces salvades al MNAC, a Martorell i a Terrassa.

Finalment, imagino que cansades de tant de trasbals, les monges van tocar el dos i van construir un nou monestir a Sarrià a finals del segle XIX.

Barcelona, campanar, Sant Pere de les Puel·les, neoclàssic

Al so de les campanes.

De l’antic monestir només resta l’església, que conserva alguns capitells romànics, probablement de la primitiva església de sant Sadurní.

Bastit al segle XVIII en estil neoclàssic, el campanar té la base quadrada, tot i que des de l’exterior només podem veure la part superior que és octogonal.

Al primer pis hi ha quatre campanes i, pujant per una estretíssima escala trobem dues de més petites situades sota el parallamps.

Damunt del penell llueix una creu que sembla una variant entre la creu patent dels templers i la creu de Tolosa, potser un record de sant Sadurní. Però també podria ser una al·lusió a les creus de Carlemany del segle IX que encara es conserven dins el temple.

Barcelona, campanar, Sant Pere de les Puel·les, neoclàssic

Nou i clàssic.

La història de l’art és com un gran pèndol. Després d’una època recarregada, ve una altra més racional. Com bé diu el nom, el neoclassicisme va ser una reacció a l’excés del barroc. El redescobriment de les ruïnes gregues i romanes va portar a gran una passió per l’art clàssic i també per l’ordre i la funcionalitat.

És per això que al segle XVIII s’imposa un estil auster i pràctic que elimina qualsevol rastre decoratiu que pugui ser superflu.

Amb una ràpida ullada veureu que, exceptuant els grans gerros que el coronen, el campanar no ostenta cap altra decoració. És una torre que serveix per sostenir les campanes i prou.

Barcelona, campanar, Sant Pere de les Puel·les, neoclàssic

Escapar del monestir.

L’actual comunitat religiosa, en un intent de col·laborar amb el barri, van crear un enginyós joc de pistes, dels que actualment en diuen ‘escape room’.

El joc es desenvolupa per antics passadissos, escales i habitacles oblidats que, mentre anem desxifrant codis i obrint portes, ens permeten tenir una altra visió de les interioritats de l’edifici.

Pujar a la terrassa o al capdamunt del campanar, és una experiència única que permet veure Barcelona des d’un punt de vista inèdit.

Barcelona, campanar, Sant Pere de les Puel·les, neoclàssic

INFORMACIÓ PRÀCTICA:

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s