L’ala de l’àngel

En Tomàs tenia tot el que volia. Com que era fill d’un banquer i polític -del Partit Conservador, és clar-, era de lògica que també tindria una trajectòria destacada.

Així doncs, el figuerenc Tomàs Roger i Larrosa es convertí en polític i acabà com a diputat de la província de Girona i senador a les Corts espanyoles. Tot això passava a finals del segle XIX, durant la restauració borbònica -entre les dues repúbliques, per entendre’ns-.

Casa Tomàs Roger, Barcelona, carrer Ausiàs Marc, Enric Sagnier

Immortalitat pètria.

Al carrer d’Ausiàs Marc de Barcelona trobem l’edifici que va encarregar a Enric Sagnier el 1892. En realitat són dos edificis iguals, en els quals destaquen unes grans columnes amb capitell corinti sobre un fons esgrafiat amb fulles d’acant.

A l’antiga Grècia l’acant, pintat o esculpit, ja era utilitzat com a ornament. Més tard, aquest element, també anomenat ala d’àngel, es va popularitzar a diverses cultures. Romànic, gòtic, renaixentista, barroc o modernisme, tots els estils adaptaren les decoratives fulles segons les necessitats o els gustos del moment.

Casa Tomàs Roger, Barcelona, carrer Ausiàs Marc, Enric Sagnier

Diu una llegenda grega que la dida d’una nena morta, va dipositar damunt la tomba un cistellet amb records de la difunta. Tot plegat ho tapà amb una teula quadrada, sota la qual va créixer amb el temps, una planta d’acant. Un dia passava per allà l’arquitecte Cal·límac qui, veient com la teula estava aixecada per un harmoniós conjunt de fulles, li va suggerir la idea del que ara coneixem com a capitell corinti.

L’acant té diverses simbologies. Corria el mite que aquesta planta brotava del cadàver d’un déu o d’un heroi i per tant, simbolitzava la immortalitat. Al cristianisme, aquest missatge ja li estava bé i per això el trobem àmpliament representat en temples i també en edificis de persones molt ‘devotes’.

Els Roger van ser una nissaga d’empresaris i polítics, que imagino estarien la mar de ben avinguts. Oncles, germans i cosins, tots es van fer construir diversos edificis en aquesta illa, sempre projectats per Sagnier i l’un al costat de l’altre.

En aquest cas, la posició política del propietari la veiem en forma de flor de lis -símbol borbònic- als balcons de forja i la columna central.

Casa Tomàs Roger, Barcelona, carrer Ausiàs Marc, Enric Sagnier

L’arquitecte oblidat.

Tot i que el prolífic Enric Sagnier va deixar prop de 300 edificis, la majoria a Barcelona, és poc conegut pel respectable. Potser perquè els seus projectes no tenien uns trets definits i passen desapercebuts a la vora d’altres de modernistes, estil pel qual ell no sentia una gran afició. Algunes obres que sí que coneixereu, són el Temple del Tibidabo, l’edifici de la Caixa de Pensions o la Duana del Port de Barcelona.

Ben relacionat amb les classes dirigents i amb l’Església, Sagnier va rebre nombrosos encàrrecs de sectors polítics conservadors i religiosos, per als qui no tenia cap problema en canviar d’estil, segons qui li demanava el projecte. Aquesta també va ser una de les raons de què fos menyspreat i caigués en l’oblit.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s