Vigilants dels estels

Sembla que els egipcis no en tenien prou amb veure passar els dies dient ara és fosc, ara és clar.

Aquells astrònoms de fa 40 segles, molt observadors ells, van dissenyar un peculiar instrument que mesurava el temps a partir de la longitud de les ombres. Van ser ells qui dividiren el dia en 24 hores i l’any en 365 dies.

La paraula egípcia corresponent a hora vindria a significar ‘deure sacerdotal’ i també ‘vigilant dels estels’, ja que, segons l’estel que apareixia, tenien una cosa a fer o altra. Em pregunto quina serà la relació entre les ombres i els estels, però ja m’ho miraré un altre dia.

Sant Vicenç de Camós.

Segle amunt, segle avall, els sumeris dividiren l’any en 12 parts de trenta dies cada una. Però van ser els grecs qui establiren el sistema horari tal com el coneixem actualment. També van ser ells qui descobriren que no a tot arreu es podia mesurar igual, ja que les ombres variaven en funció del lloc i de l’estació.

La gnomònica és la ciència que, a partir de l’observació de les ombres durant el dia, estudia la trajectòria del sol. Una de les aplicacions va ser el disseny dels rellotges de sol. El mot prové del grec i vol dir ‘coneixement’. D’aquí deriva gnòmon que és el nom del bastonet que projecta l’ombra.

La determinació dels cicles diürns serviria per calcular les èpoques de sembra i collita així com establir calendaris religiosos o legals.

De mica en mica el sistema de comptabilitzar el temps s’anà perfeccionant, fins que al segle XVII s’inventà el rellotge mecànic i adéu bona nit al mesurament solar. Tot i això, per romanticisme, economia o perquè no calia un manteniment, es continuaren utilitzant fins avui, en què desperta veritables passions i podem trobar extensos treballs recopilatoris sobre els rellotges de sol d’arreu.

Sant Vicenç de Camós.

Marcant l’oració.

Normalment es col·locaven a les masies i les esglésies i en podem trobar de diverses èpoques i amb estils ben diferents. Com a mostra, ens acostem a l’església de Sant Vicenç de Camós (Pla de l’Estany), que per manca d’un, en té tres.

Aquest temple, documentat al segle XI, va patir grans destrosses amb els terratrèmols del segle XV i es va refer, escurçant l’amplada.

El que intuïm que és el rellotge més antic, és gairebé imperceptible: unes línies mal dibuixades i el desproporcionat forat on devia anar el gnòmon. Normalment s’aprofitava la juntura dels carreus per situar el quadrant (el semicercle amb les ratlletes de les hores) i fixar el gnòmon.

A prop trobem un altre molt més treballat, amb els seus números romans i tot.

Durant l’època medieval, els rellotges solars  col·locats a les esglésies marcaven les hores canòniques, és a dir els moments en què tenien lloc les oracions. Al segle VI Sant Benet va establir aquestes divisions a partir del Llibre dels Psalms on, entre altres instruccions, diu que “set cops al dia et lloaré”.

Però, per si no hi havia prou, o potser quan el gnòmon es va rovellar, pintaren un tercer rellotge, aquesta vegada més amunt, no fos cas que algun arbre li fes ombra.

A la mateixa paret veureu el simpàtic detall d’unes gerres col·locades recentment, per tal que les orenetes facin allà el seu niu i no sota la teulada.

Per cert, molt recomanable allotjar-se i menjar a La Sala de Camós, establiment hoteler ubicat a tocar de l’església. Es tracta d’un conjunt d’edificacions de diverses èpoques que inclouen la rectoria del segle XVIII i una torre de defensa gòtica.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

• Situació: veure el mapa
• Saber més:
  – Sant Vicenç de Camós: artmedieval.net – catalunyamedieval.es
  – Gnomònica: wikiwand.com
  – Rellotge de sol: wikiwand.com
  – El temps humà, per E. Carbonell
  – Hores canòniques: atril.org
  – Inventari dels rellotges: gnomonica.cat – relojesdesol.info (pàg. 215)
  – La Sala de Camós: ca.lasaladecamos.com
• Què veure a prop:
  – La Puda
  – Mosaic de Porqueres
  – Estany de Banyoles
  – Esgrafiat Salus Infirmorum
  – Camí de l’escola de Corts
  – Rètol comercial