Atrapar l’esperit del guerrer

Avui visitem el jaciment prehistòric de Filitosa, al sud de Còrsega. Segons la web oficial, és “un dels més enigmàtics llocs culturals de la Mediterrània i una de les més maques col·leccions d’art prehistòric d’Europa”. Si hem de fer cas d’aquesta entusiasta descripció, ens preparem per veure la setena meravella. Però la realitat, com ja ens tenen acostumats els nostres veïns francesos, és una mica diferent.

Filitosa, Còrsega, megalític, megal·lític, jaciment, França

Sense desmerèixer el jaciment, que realment té un gran interès, a menys que siguem uns incondicionals de les ‘pedres’, caldrà baixar les expectatives i ajustar-nos a la realitat: una quinzena de menhirs i les escasses ruïnes d’un poblat. Això si, el paisatge on es troben les restes, fa que el preu de l’entrada -una mica alt- encara compensi.

Filitosa, Còrsega, megalític, megal·lític, jaciment, França

Reculem en el temps.

Se sap que set mil anys abans de l’era cristiana -any amunt, any avall-, els primers pobladors es van instal·lar a Còrsega. A Filitosa els hi va costar mil anys més d’arribar. Vivien de l’agricultura i de la ramaderia, així que s’instal·len sota els abrics naturals de roca, molt interessants de veure, per cert.

Filitosa, Còrsega, megalític, megal·lític, jaciment, França

Tres mil anys més tard -les coses abans es prenien sense les presses actuals- van començar a aixecar els primers menhirs, que simplement eren pedres sense treballar.

Filitosa, Còrsega, megalític, megal·lític, jaciment, França

Als inicis de l’edat del bronze -1800 aC-, ja comencen a treballar la pedra. Construeixen habitatges, petites edificacions circulars i complexos funeraris.

Entre guerres i invasions prehistòriques, l’indret va continuar poblat fins que, a poc a poc, la influència romana va dissoldre aquesta cultura. El lloc va quedar oblidat fins que va ser descobert a mitjans del segle XX.

Filitosa, Còrsega, megalític, megal·lític, jaciment, França

Intentant explicar l’enigma.

La particularitat d’aquest jaciment es deu al fet que els menhirs van ser esculpits, generalment amb formes antropomorfes, és a dir, amb forma humana. Sense perdre de vista que també presenten un sospitós record fàl·lic.

D’una banda hi ha qui afirma que representen personatges difunts, privilegi només reservat a caps religiosos, civils o militars. Tal com fem actualment. Es creu que, a més d’immortalitzar-lo, era una manera d’assegurar-li una protecció definitiva.

Filitosa, Còrsega, megalític, megal·lític, jaciment, França

També es diu que aquestes estàtues simbolitzen els dirigents enemics, amb les seves armes, morts al combat. Així s’asseguraven que la seva força mai més es tornés a manifestar. Però la cultura megalítica va resistir poc als atacs del ‘poble del mar’.

Filitosa, Còrsega, megalític, megal·lític, jaciment, França

La ràbia dels enemics es manifestà destruint totes aquestes escultures i utilitzant-les per a construir els seus propis monuments. Per això la majoria de menhirs els trobem trossejats i col·locats en llocs on, de ben segur no hi eren.

Filitosa, Còrsega, megalític, megal·lític, jaciment, França

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s