Cada terra fa sa guerra

Els llargs 44 anys del regnat de Felip IV, li van donar per fer de tot. Això passava al segle XVII. Entre altres iniciatives, va impulsar la creació d’un exèrcit comú a tot l’Estat. A més, el comte-duc d’Olivares, que era qui realment feia i desfeia, va voler imposar lleis i costums castellanes per tal d’unir la monarquia.

Castell de Montjuïc. Girona. Gironès

Aquestes reformes, a més de portar el país a la ruïna, van generar importants conflictes, en especial a Catalunya, que acabaren en la famosa Guerra dels Segadors.

Per altra banda, els francesos, nerviosos per trobar-se envoltats per l’imperi hispà, van llençar el que ara diríem ‘opes hostils’, que inevitablement desembocarien en guerra.

Castell de Montjuïc. Girona. Gironès

Doncs bé, el 1653, poc després d’aquest clima tan propici, és quan Felip IV decideix edificar a la ciutat de Girona una important fortificació, dalt l’estratègic turó de Montjuïc. Molt clar no em queda si era per frenar les invasions franceses o les revoltes catalanes.

Sigui com sigui, la Corona es va despatxar a gust i va construir una imponent fortalesa que defensaria la ciutat de diversos setges francesos i també durant la guerra de Successió -segle XVIII-.

Castell de Montjuïc. Girona. Gironès

Però potser el paper decisiu el tindria al segle XIX, amb la Guerra del Francès, aquella on les tropes napoleòniques, a qui tan innocentment els hi van deixar pas lliure per envair Portugal, van aprofitar per a conquerir el territori per on passaven. De totes maneres, coses de la vida, la fortificació acabaria precisament en mans de l’enemic. En la retirada, com tenien per costum, el van destruir.

Castell de Montjuïc. Girona. Gironès

Tot i això, la fortalesa va quedar en prou bon estat. Però com diuen, a l’arbre caigut tothom hi fa llenya. La ruïna actual es deu al saqueig popular qui utilitzà la pedra per a construir. Tu diràs, Tan ben tallada i a punt!

Castell de Montjuïc. Girona. Gironès

Amb la immigració dels anys cinquanta del segle XX, l’indret ens converteix en un amuntegament de barraques, on s’estima que hi visqueren fins a unes 2.500 persones en condicions molt precàries. Periòdicament es fa una trobada per recordar aquells temps.

Castell de Montjuïc. Girona. Gironès

Potser per aquest motiu -o no-, l’artista gironí Domènec Fita va realitzar l’escultura “Rostres”. Fita, que viu precisament al barri de Montjuïc, dóna importància a la comunicació facial, no verbal.

Castell de Montjuïc. Girona. Gironès. Escultura

Per cert, pel mot Montjuïc, hi ha qui sosté la romàntica versió que vol dir ‘muntanya maca’. Però sembla més evident pensar que ve del llatí i que vol dir ‘muntanya dels jueus’, donat que per aquí s’hi descobrí un cementiri jueu.

Castell de Montjuïc. Girona. Gironès

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s