La vila dels tres sols (II)

Segona part de l’itinerari per Castellterçol.

Al segle XIX, les anomenades guerres carlines entre conservadors i lliberals -en realitat una guerra civil en tota regla-, també van deixar petjada a la vila, que es protegí amb una muralla. Després d’un atac, la paret va quedar enrunada i sorgí la proposta d’utilitzar les restes per construir una capella dedicada a Sant Francesc (7).

Francesc era fill d’un ric comerciant italià al segle XII. Veient la pobresa en què vivia la gent, va decidir viure austerament i va fundar diversos ordes religiosos. Segons la tradició catòlica, se li aparegué Crist crucificat qui li imprimí les mateixes ferides que tenia a les mans, peus i costat i que podem veure a l’escut.

Castellterçol. Moianès. escut. Sant Francesc

En algunes façanes veureu unes rajoles que indiquen les cases on s’hostatjaven els oficials de les tropes monàrquiques. Per a la família era un veritable mal de cap, ja que si amb prou feines es podien alimentar, imagineu amb ‘convidats’ forçosos.

Castellterçol. Moianès. Rajola. Capitán. Guerra

Torna el bon temps.

Amb la bonança econòmica de finals del XIX i principis del XX, arriba la indústria tèxtil i amb ella els estiuejants burgesos que s’hi faran torres modernistes on gaudir del bon clima.

Castellterçol. Moianès.

Bona part d’aquests habitatges van ser edificades per Cebrià Calvet, fill d’un traginer, qui va saber fer fortuna amb els nous temps.

Castellterçol. Moianès. Rajoles

A l’entrada de casa seva (12), la primera que va fer, veiem un plafó ceràmic de Sant Antoni Abat. Sembla que aquest personatge nascut a Egipte al segle III i que va viure més de cent anys, va guarir un porquet i des de llavors es va convertir en el protector dels animals i també dels traginers, com en Cebrià.

No obstant això, a la imatge apareix un gall, animal que no entra dins el camp d’actuació del sant, només els de peu rodó. Potser l’artista no estava molt al corrent del santoral.

Castellterçol. Moianès. Rajoles. Sant Antoni Abat

Les torres bessones del carrer Barcelona també es coneixen amb el nom de Can Cambó (11), ja que hi va estiuejar el polític Francesc Cambó.

Castellterçol. Moianès.

Molt a prop, ens fixem amb el divertit rellotge de l’antic hostal de Cal Clapers (9), on el sol marca les hores amb la pipa que fuma, mentre balla damunt els núvols.

Castellterçol. Moianès. Rellotge de sol

Can Nubiola (6) va ser completament reformada en aquesta època. Popularment l’anomenen El Tint, ja que antigament era on es tenyien els teixits fabricats al poble.

Castellterçol. Moianès.

Altres edificis van tenir menys sort, com l’anomenada Casa Gòtica -en realitat neogòtica, ja que era del 1903 – enrunada i feta de nou i de la qual només es conserven algunes finestres (10).

Castellterçol. Moianès.

És llavors quan el fill de Castellterçol, Enric Prat de la Riba, presideix la Mancomunitat de Catalunya, una institució administrativa que agrupà les quatre diputacions i que va adquirir una gran importància política.

Com a curiositat, la casa (8), pertanyent a la família Pedrós i ara convertida en museu, llueix el nom del propietari en lletres gregues, pintades un pèl matusseres, tot s’ha de dir.

Castellterçol. Moianès.

I aquí finalitzem aquesta petita descoberta. Naturalment que hi ha molt més a veure, però deixo que ho descobriu vosaltres.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

2 responses to “La vila dels tres sols (II)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s