Preparada per a la defensa (I)

Primer itinerari per conèixer Bonifacio.

En un rampell de narcisisme, el marquès Bonifaci II de Toscana va batejar la primera ciutat de Còrsega amb el seu nom. Això passava cap al segle IX. L’estratègic enclavament va ser disputat des del primer moment, especialment entre pisans i genovesos, fins que els francesos van arrambar amb l’illa sencera.

De totes maneres, el pitjor atac va ser el de la pesta al segle XVI, que pràcticament va acabar amb tota la població.

Bonifacio. Còrsega.

La ciutat, indiscutiblement la més maca de l’illa, mereix una tranquil·la passejada, per descobrir-la.

Un cop superada la difícil prova de trobar aparcament, donem una ullada a l’horitzó que ajuda a entendre la situació idíl·lica d’aquesta turística ciutat.

Bonifacio. Còrsega. França.

Si heu aparcat allà on acaba la península, millor comenceu pel cementiri. Cas contrari, seguiu els comentaris a l’inrevés.

Al cementiri marí li he dedicat un article sencer. Però us diré que cal veure’l per entendre la concepció de la vida i la mort dels corsos. Gairebé tot són panteons amb una mínima decoració externa. Aquestes cases de la mort, apleguen famílies senceres a l’interior, que rivalitzaven a veure qui la feia més gran i tenia el millor lloc.

Còrsega. França. Panteó. Cementiri. Bonifacio

De camí cap al centre històric, trobem l’església del desaparegut convent de Saint-Dominique, amb un peculiar campanar octogonal.

Bonifacio. Còrsega. Saint-Dominique

Malgrat la sobrietat exterior, aquest temple és un dels pocs d’estil gòtic de l’illa. Observeu els petits detalls ornamentals, com el fris amb ziga-zaga del campanar. També hi ha unes sanefes que, tot i semblar motius romboidals, són flors de sis pètals, un símbol que es perd en l’antiguitat i que el cristianisme va incorporar.

Bonifacio. Còrsega. Saint-Dominique

Domènec de Guzmán va ser un cavaller burgalès que es va fer predicador i va fundar l’orde dels dominics, que predicava des de la pobresa, contràriament a l’escandalosa riquesa de l’església del segle XII. Va freqüentar França on va conèixer Nicolau de Fortiguerra, fundador d’aquest convent.

Abans de passar sota la porta de Saint-Dominique o porta d’Orient, ens fixem en un una interessant inscripció que podria ser del segle XIV i presenta una curiosa grafia on semblen destacar especialment les lletres S. No he trobat cap informació, però pot tractar-se una llosa sepulcral de l’antic convent.

Bonifacio. Còrsega. Inscripció. Llosa. Escut

Entrem al carrer Saint-Dominique. Observeu la verticalitat de les escales de les cases i els altíssims graons. Un no pot menys que pensar com ho fan les iaies per pujar el que han comprat quan vénen del mercat.

Bonifacio. Còrsega. França.

Pel que he llegit, antigament, una part de l’escala era mòbil, de manera que la podien aixecar en cas d’atac o invasió. Llavors comença a tenir sentit la gran altura dels edificis, segurament pensats per a ser petites fortaleses inexpugnables.

Bonifacio. Còrsega. França.

Arribant al final del carrer veureu dues entrades amb uns grans escuts. Pertanyen als Salineri, família italiana que es dedicava al comerç de la sal -d’aquí el cognom-. Al segle XIII la sal de Bonifacio constituïa un important producte d’exportació.

Bonifacio. Còrsega. França. Escut. Dentell. Llinda

Entrem al carrer Doria, que no sé a quin dels vuit personatges amb aquest cognom fa esment. Potser es tracta d’Andréa Doria almirall de la flota genovesa al segle XVI. En realitat, els Doria van ser una de les principals famílies de Bonifacio i és possible que el carrer es refereixi a aquest llinatge.

Fent cantonada tenim la capella de Sant Joan Baptista, refeta al segle XVIII, després de ser arrasada.

Bonifacio. Còrsega. França. campanar

Imagino que uns dels pocs elements salvats del primitiu edifici, els veiem al capdamunt de les dues façanes, amb uns interessants relleus.

Bonifacio. Còrsega. Saint-Jean

Al número 28 trobem la Maison Doria, amb una inscripció ens diu que el fill de Cèsar Doria la va construir el 1624 per als seus successors.

Bonifacio. Còrsega. França. dentell. inscripció

Un escut al costat, segurament també fa referència a la mateixa família.

Bonifacio. Còrsega. França. Escut

Al final del carrer ens aturem a la Place du Marché per observar l’espectacular paisatge.

Bonifacio. Còrsega. França.

Ens acostem a l’antiga Place des Armes on trobem la Porte de Gênes, que fins al segle XIX va ser l’únic accés a la ciutat alta. Segons una inscripció, veiem que l’enginyós mecanisme per pujar el pont va ser col·locat el 1598.

Bonifacio. Còrsega. França. Inscripció

A la plaça, al mur on havia l’antiga presó, una altra inscripció amb els escuts de Gènova -la creu de Sant Jordi-, ens diu que un tal Lluis Bapta va pagar de la seva butxaca la construcció d’un edifici, probablement un desaparegut convent.

Bonifacio. Còrsega. França. inscripció. Sant jordi
Estigueu atents a la segona part sobre aquesta inigualable ciutat.
 
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Anuncis

4 responses to “Preparada per a la defensa (I)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s