Morir a l’illa

En recórrer l’illa de Còrsega hi ha una imatge que es repeteix: cementiris penjats de les parets muntanyoses, discretament allunyats de les poblacions. Panteons blancs, com petites -o no tan petites- cases, arrenglerades, formant els carrers de les ciutats dels morts.

Còrsega. França. Panteó. Cementiri. Bonifacio

Bonifacio.

Però encara impacta més trobar aquests sepulcres arran de la carretera, en un revolt, fóra del cementiri. Les inscripcions indiquen clarament que es tracta del lloc on reposen despulles humanes.

En trobes d’impressionants, amb grans columnes, tan ben conservades que semblen construïdes ahir mateix. Però també n’hi ha que el temps sembla haver oblidat els difunts i només queden restes enderrocades.

Còrsega. França. Panteó. Bastia

Vescovato.

Els cementiris de Còrsega són diferents dels que coneixem. A l’exterior no hi ha estàtues ni gaires detalls, que reserven per als interiors.

La majoria són construccions senzilles, però de notables dimensions, amb un sostre a doble vessant amb una creu al capdamunt i una porta que dóna accés als nínxols familiars. De vegades en trobes amb una cúpula i poc més, segons el grau de poder i riquesa dels finats.

Còrsega. França. Panteó. Cementiri. Sartène

Sartène.

Majoritàriament construïdes a finals del segle XVII i principis del XX, aquestes morades eternes recorden petits temples romans. Per als corsos es construeixen dues cases: una per a la vida i una per a la mort.

Còrsega. França. Panteó. Cementiri. Bonifacio

Bonifacio.

Les famílies rivalitzaven a veure qui la feia més gran i més ben situada, sempre en indrets destacats o especials: dins la propietat privada, perduda al mig d’una terrassa deserta, sota un castanyer frondós, … Però sempre que era possible, amb un jardí al voltant i mirant al mar.

Còrsega. França. Panteó. Cementiri. Bonifacio

Bonifacio.

Actualment els ajuntaments estan intentant regular aquest costum d’enterrar a qualsevol lloc i ja prohibeixen que es faci fóra dels recintes estipulats. A més limiten les espaioses mides i fomenten la incineració.

Còrsega. França. Panteó. Cementiri. Bonifacio

Bonifacio.

Amb una forta tradició catòlica, especialment pel que fa a la Verge Maria, a Còrsega fins i tot les celebracions laiques acaben amb una missa. Encara ara, ningú signa un contracte en divendres, dia de la passió de Crist. Aquesta barreja de tradició, fe i superstició també la podem veure als cementiris, on els morts reben fins i tot més honors que els vius.

Còrsega. França. Panteó. Cementiri. Bonifacio

Una de les poques escultures al cementiri de Bonifacio.

Hi ha qui assegura que aquesta forma d’entendre el més enllà provè del passat prehistòric de l’illa, quan els primers habitants no escatimaven recursos per enterrar i honorar els difunts.

Còrsega. França. Panteó. Cementiri. Sartène

Sartène.

Com totes les guies diuen, el més sorprenent cementiri és el de Bonifacio. Però no deixeu de donar una ullada a d’altres més discrets, que us ajudaran a comprendre aquesta forma única d’encarar l’eternitat.

Còrsega. França. Panteó. Cementiri. Bonifacio. Dibuix

Bonifacio.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s