El misteri del gos i el mossèn

Els petits detalls són com portes que s’obren a mons infinits. Sense anar més lluny, avui ens plantem a la porta sud de la basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).

Una inscripció col·locada el 1285 ens parla de “l’altra primera pedra” col·locada per recordar “la represa de l’obra de l’església segons l’estil francès”. Aquest estil era el gòtic. En especial a causa de la pesta, les obres van quedar aturades dos-cents anys.

Vilafranca del Penedès. Alt Penedès. Església de Santa Maria. Gòtic. Inscripció

En una mènsula a l’esquerra del portal apareix el cap d’un gos. A l’altra banda, un personatge religiós. A la part superior, un àngel que se’ls mira. Què volen dir?

Vilafranca del Penedès. Alt Penedès. Església de Santa Maria. Gòtic. Capitell. Gos

Fins a la mort.

Dins la tradició pagana, és a dir, molt abans del cristianisme, el gos simbolitzava la fidelitat i l’amistat. Durant l’edat mitjana, aquest noble i fidel animal seguirà els seus amos fins al sepulcre. El veureu esculpit en més d’una tomba.

Una atribució cristiana és la de guardià i guia del ramat, derivada del seu servei de gos de pastor. Per aquest motiu, també és una al·legoria del sacerdot.

Però aquest animal també té propietats negatives. Sembla que el diable, per accedir millor a les persones, pren la forma de gos, el company fidel, normalment de color negre. També, pel fet que es llepa les ferides i es menja els seus vòmits -eeecccs!-, és considerat impur, comparant-lo amb un pecador que es confessa però després torna a pecar.

Si ens el mirem amb més deteniment, resulta que el gos duu una gorgera. Per què hauran vestit un animal amb una peça més pròpia d’una persona de la noblesa? Clar que ara també els vestim i ningú se sorprèn. És una crítica o una burla a algú? Es tracta d’un símil que ens vol transmetre algun missatge moral? Jo no ho he pogut esbrinar. Si algú amb més coneixements ho sap, agrairé la seva aportació.

Potser té alguna cosa a veure els deteriorats capitells amb escenes d’animals que trobem a la mateixa portalada. Com la dels dos éssers que sostenen un bastó acabat amb forma de pinya que s’assembla sospitosament a un ‘tirs’. Aquest símbol de connotacions eròtiques estava associat a Dionís, el déu grec del vi, les borratxeres i la carnalitat. Però dins el cristianisme podia simbolitzar la resurrecció i la vida eterna. Quines contradiccions, oi?

Vilafranca del Penedès. Alt Penedès. Església de Santa Maria. Gòtic. Capitell

El gos del mossèn.

Una tradició basca parla d’un abat molt aficionat a la caça. Diu que un dia que celebrava la missa, va escoltar els seus gossos bordar una llebre i el capellà abandonà la cerimònia per caçar-la. Com a càstig, va ser condemnat a córrer sempre, però sense aconseguir enxampar la caça. Apa.

Però el personatge religiós porta un barret de quatre puntes, anomenat bonet. Si el que agafa amb la mà és una fulla de palma, vol dir que aquest senyor va morir martiritzat.

Si, com també pot ser, és una branca d’olivera, es podria tractar de Jeroni Montoliu, rector d’aquesta església quan es col·locà la primera pedra de l’edifici. L’olivera és un arbre d’un gran simbolisme. Significa esperança, ja que va ser el primer que va portar el colom després del diluvi. A les Escriptures l’oli representa l’Esperit Sant i a més està relacionat amb la reialesa, ja que s’utilitzava per ungir els reis.

El que sí que queda clar, és que es tracta d’una persona en concret, que no era ni bisbe ni cardenal, ja que aquests duen una altra mena de barret.

Vilafranca del Penedès. Alt Penedès. Església de Santa Maria. Mènsula.

Gossos famosos.

A la mitologia grega Cerber era un monstruós gos de tres caps que guardava les portes de l’Hades -l’infern-, de manera que ni els vius entressin ni els morts sortissin -cadascú al seu lloc-. D’aquí també prové que la tradició el col·loqui a les entrades de recintes i cases.

També sabem que Argos és el gos fidel que s’alegra quan Ulisses torna a casa.

Dins la tradició catòlica trobem un parell de sants amb gos. Tobies, polèmic personatge bíblic que sembla extret d’un mal guió de pel·lícula, té un gos tot simpàtic que remena la cua quan està content.

Sant Roc, que, segons la tradició era un empestat, va ser guarit per un gos que li llepà les nafres i cada dia li duia un pa. Quan va sanar, el gos el seguí arreu.

I ho deixem amb Sant Domènec, fundador de l’orde dels dominics. Hi ha qui afirma que el nom prové de “Domini Canis”, que vol dir els gossos (o guardians) del Senyor. Diu la llegenda que quan la seva mare estava embarassada, va somiar que del seu ventre sortia un gosset amb una torxa encesa a la boca, ja que el seu fill ‘encendria el foc de Crist al món’. Amén.

Vilafranca del Penedès. Alt Penedès. Església de Santa Maria. Gòtic. Reixa

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s