La festa és sota la teulada (II)

Seguim fent un repàs a les imatges esculpides als permòdols de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès).

Eternitat, carnalitat.

Us heu fixat mai que el nen de la Moreneta porta una pinya a la mà? Pel cristianisme, UNA pinya simbolitzava la resurrecció i la vida eterna, ja que el pi no perd la fulla. Però també representa la fecunditat, ja que és plena de pinyons.

Però, aquí veiem DUES pinyes i això és una altra cosa, molt més terrenal. Cíbele, la deessa grega de la Terra, mare de les altres divinitats, va tenir una rocambolesca història amb Atis, el seu ‘protegit’. Aquest, enamorat d’una noia, en una indescriptible escena sense cap ni peus, s’autocastrà amb un pi.

Atis es representava com a deïtat protectora dels difunts i de la seva resurrecció. En el seu honor els romans celebraren la festa del pi, durant la qual els sacerdots es castraven i es feia una festa amb màscares.

Mitològicament parlant, els pinyons eren l’aliment dels immortals. No com ara, que en fem coques. Els corrents esotèrics li han atorgat una peculiar relació -etimològica i simbòlica- amb la glàndula pineal, reguladora del son i per tant molt apropiada a rituals funeraris.

Encara hi ha més -que la pinya dóna molt de si-, ja que també és un símbol eròtic associat a Dionís, el déu grec del vi, les borratxeres i tot el carnal que vingui associat. Durant aquestes festes s’exhibia el ‘tirs’, un símbol fàl·lic que consistia en un bastó folrat de fulles de cep o heura i rematat per una pinya.

I nosaltres que dèiem: mira dues pinyes allà dalt!

Sant Martí Sarroca. Alt Penedès. Permòdol. Mènsula. Romànic. Bestiari

Ganyotes en públic.

Alguna carota treu visiblement la llengua. Pot fer referència al xerraire o al mentider, un pecat àmpliament recriminat.

Hi ha qui afirma també que, juntament amb els qui ensenyen les dents, pot tractar-se de figures per espantar el dimoni. Qualsevol explicació hi té cabuda.

Sant Martí Sarroca. Alt Penedès. Permòdol. Mènsula. Romànic. Bestiari

El nus etern.

Al vèrtex de la façana que mira a l’oest, trobem la representació aparentment decorativa d’un nus. Per una banda, aquest element pot simbolitzar la vida eterna, ja que la cinta no té principi ni fi.

Però també hi havia la creença que el diable s’hi enredava intentant trobar la solució per desfer-lo i així mai podia entrar al temple. Potser els habitants medievals pensaven que el dimoni era una mica curt de gambals, però això els devia donar tranquil·litat. Vés a saber.

Sant Martí Sarroca. Alt Penedès. Permòdol. Mènsula. Romànic. Bestiari

La parella viciosa.

Ara ens fixarem amb dos caps junts. Podria tractar-se d’un home i una dona. Si és així, la dona representaria els vicis de la carn, com la luxúria, i l’home els vicis de l’esperit, com l’avarícia i la idolatria. Però, i si resulta que són dos homes? En aquest cas també seria una condemna als vicis carnals entre persones del mateix sexe.

Reforçaria aquesta idea una cinta entrecreuada sota les seves barbetes, que pot ser una serp, definició inequívoca del mal.

Sant Martí Sarroca. Alt Penedès. Permòdol. Mènsula. Romànic. Bestiari

Ulls que tot ho veuen.

Molt a prop d’una cantonada apareix un ocell. Podria tractar-se d’una àliga, considerat un rapinyaire destructor. Segons l’imaginari, aquesta au sotmet les seves cries a una prova. Les obliga a contemplar directament el sol, quedant-se amb les que resisteixen com a mereixedores del seu llinatge. Tal com al Judici Final en què Crist reconeixerà els seus fills legítims.

En cas que es tracti d’un falcó, estaria més relacionat amb els lladres. Però també, com que és l’animal propi de cortesans, es vincula amb la idea de victòria i vanitat

Però, i si en realitat és un mussol? Aquesta au va ser triada per la deessa Palas Atenea perquè veu de nit i per tant, tot ho veu, tot ho sap. Durant la nit s’allunya de les altres aus, per reflexionar i filosofar. Però aquí, per trobar-se al costat d’altres mals exemples, li hem de donar una lectura negativa, probablement la màgia negra i la bruixeria, creença molt estesa durant l’edat mitjana.

Sant Martí Sarroca. Alt Penedès. Permòdol. Mènsula. Romànic. Bestiari

Si el coll encara no us fa mal, seguiu mirant amunt i descobrireu altres imatges ben curioses. Un cap mirant directament al terra ensenyant la clenxa del cabell, una bèstia estranya que rosega alguna cosa, una carota que sembla que dugui l’aurèola de sant, una mena de gos famèlic, motius vegetals, cordes, nusos, … dels quals només podem fer conjectures, perquè potser ningú sap què signifiquen.

Sant Martí Sarroca. Alt Penedès. Permòdol. Mènsula. Romànic. Bestiari

Deixeu volar la imaginació i a veure què us ve al cap. Qui sap, potser l’encerteu.

Sant Martí Sarroca. Alt Penedès. Permòdol. Mènsula. Romànic. Bestiari

INFORMACIÓ PRÀCTICA

2 responses to “La festa és sota la teulada (II)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s