La ciutat del Príncep (I)

Primer itinerari per Centelles.

Diu la llegenda que el castell de Sant Martí de Centelles es trobava assetjat per l’enemic i els habitants no podien aguantar gaire més, un patge del senyor va tenir la idea de lligar teies enceses a les banyes del bestiar i deixar-los córrer muntanya avall. L’enemic, sense saber què passava amb tant de soroll i lluminària va marxar cames ajudeu-me, deixant lliure la fortalesa. I d’aquí la inventada, però romàntica procedència del mot Centelles: cent teies.

Quan al segle XV els poderosos barons de Centelles decidiren que ja no hi havia perill d’invasions, baixaren a un petit nucli proper on hi havia un petit temple. Aquest fet va impulsar el creixement i una profunda transformació de la vila medieval, que li valgué el nom de Ciutat del Príncep.

Centelles. Osona. Reixa. Noucentisme. Raspall

De capella a capella.

Comencem aquest primer itinerari al final del carrer del Socós. El nom prové de l’advocació a la Mare de Déu del Socors. Imagino per la pronúncia popular, la r va desaparèixer.

La barroca capella del Socós és fruit d’aquest procés d’expansió, quan s’urbanitzà el camí ral que venia de Vic i creuava la vila. L’escut de l’entrada pertany als Centelles i actualment també és l’emblema de la vila. Diuen que aquí sovint venia Miquel dels Sants, un sant que se la passava d’èxtasi en èxtasi.

Centelles. Osona

Seguint pel carrer Socós, al número 15 trobem Can Tesa, amb una peculiar finestra reaprofitada d’algun edifici anterior. Sota un bust masculí apareix un escut on aparentment hi ha una línia sinuosa. Si la mireu atentament i poseu de la vostra imaginació, veureu que és una creu amb les lletres IHS sobreposades, que són el monograma de Jesús en grec.

Centelles. Osona. IHS. Cap. Dentell. Llindar

El portal del costat us portarà a un passatge interior on s’ha conservat un dentell amb un petit escut on es veu una creu i una serp. Al llarg dels segles, la serp enroscada en un bastó ha representat Hermes, missatger dels déus olímpics, el ‘flamel’ símbol místic dels alquimistes, la vara d’Esculapi i també és el ceptre d’autoritat que Déu va donar a Moisès i que es convertí en serp. Com que està relacionada amb la curació, vés a saber si aquí vivia un metge.

Centelles. Osona. Escut. Dentell

A l’altra vorera del carrer, al número 14, tenim Can Llavina. Un dentell mostra unes fulles de card. Aquesta planta, associada al sol i a la llum, era sovint representada per espantar bruixes i mals esperits.

Centelles. Osona. Card. Dentell. Símbol. Espantabruixes

L’habitatge del número 10 és Can Serret. Una rajola, potser dels anys 50, ens indica que allà hi ha -o hi havia- un sastre. Petits detalls que embelleixen els carrers.

Centelles. Osona. Sastre. Rajola

Al número 7 ens fixem amb la interessant inscripció d’una finestra, realitzada al segle XVI, com gairebé totes les cases d’aquest carrer. Sense que em quedi molt clar si el propietari tenia el cognom Barber o bé és que era aquest el seu ofici, ens fixarem només amb les lletres H.

Si conserveu bona vista, veureu que hi ha una ratlla que sembla un petit pont. Generalment, damunt una paraula abreujada es col·locava una ratlla -sense més-. Probablement, dins el cristianisme va derivar amb aquesta forma corba que vindria a representar el molt Calvari, on Jesús va ser crucificat.

Centelles. Osona. Dentell. Inscripció. IHS. Dentell

Entrem al rovell de l’ou.

Presidint la plaça Major tenim el descomunal Palau dels Comtes, construït al segle XVI. Aquest edifici originalment renaixentista va servir ben poc temps com a residència dels Centelles-Carròs i moltes temporades va restar buit i abandonat, exceptuant ocupacions militars esporàdiques que li han donat aquesta fesomia de castell.

Centelles. Picaporta. Palau dels Comtes. Osona

A l’esquerra del palau tenim el que queda de Ca l’Esparter, probable residència del germà del baró Lluís I. Entre els pocs elements medievals originals que resten, veiem a la cantonada el desgastat escut amb un cap.

Centelles. Osona. Escut. Cap

Quan Lluís Centelles va morir, la seva vídua va habilitar per als seus fills, dues cases a la mateixa plaça, conegudes amb els noms de Can Domingo i Can Sors.

L’aparença actual de Can Domingo, a la dreta del palau, té poc a veure amb l’edifici renaixentista original, ja que es modificà diverses vegades i fins i tot s’afegiren elements d’altres edificis.

Una de les finestres gòtiques presenta unes carotes traient la llengua als vianants. A l’altra, hi ha els caps de diversos animals. Segurament dins l’imaginari popular medieval tenia el seu significat, però ara el desconec.

Centelles. Osona. Dentell. Gòtic. Cap

Fotografia: Xavier Serrano.

Can Sors, a l’altre costat de la plaça, també ha patit moltes transformacions que li han atorgat un aire entre renaixentista i barroc. Aquest palau senyorial va ser durant molts anys residència dels notaris del poble. Duu el nom d’un alcalde que va viure aquí.

Centelles. Osona. Palau.

Al seu costat, una altra casa-palau de la mateixa època, molt modificada al segle XVII, quan li posaren la fornícula. Aquests elements van aparèixer segurament quan, a causa de la distància amb l’església, es perdia el referent visual del campanar. Era una manera de mantenir la protecció divina.

Centelles. Osona. Capelleta. Fornícula

Eixamplant la vila.

Com us podeu imaginar pel nom, el carrer Nou també va ser obert com a part de l’ampliació duta a terme al segle XVI.

L’element més característic el trobem precisament al final del carrer. El Portal Nou era l’accés al nucli antic emmurallat i l’únic testimoni del sistema defensiu de la vila. Modificat diverses vegades per adequar-lo al trànsit, encara conserva la fesomia original.

Sota una finestra, un àngel sosté l’escut dels comtes de Centelles, autors de l’edifici, una manera de vincular el llinatge amb l’aprovació divina.

Centelles. Osona. Escut

Adossat al portal hi ha l’ajuntament, també de la mateixa època.

Centelles. Osona. Vitrall. Escut

Va ser profundament remodelat durant el segle XX, quan s’afegí l’escalinata enrajolada i el vitrall i es convertí en Casa de la Vila.

Centelles. Osona. Ajuntament. Escala

Estratègicament situada davant del Portal Nou, però ja fóra de les muralles, s’hi edificà, també al segle XVI, la Capella de Jesús. Rep el nom de la confraria que tenia aquí la seu. També va ser escola i lloc de reunió del Consell de la Vila. Com no podia ser d’una altra manera, l’escut de la façana correspon al llinatge dels Centelles-Carròs.

Centelles. Osona. Capella de Jesús

Per acabar, un petit tast de la segona part de la ruta. L’esplèndida -i ara abandonada- Casa Oller, va ser la residència d’estiueig del baró d’Oller. L’arquitecte Manuel Raspall la va refer de cap a peus fins a convertir-la en una impressionant casa senyorial d’estil noucentista.

Centelles. Osona. Raspall. Noucentisme

Raspall va deixar un ampli mostrari de la seva obra especialment pel Vallès. Però a més va ser un urbanista, qui projectà també una nova zona a Centelles per a la burgesia, que l’havia triat com a vila d’estiueig. Ho veiem a la segona part.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s