Marcar la porta

Passa sovint que veiem símbols, però no hi parem atenció o bé pensem que es tracta d’elements decoratius sense més transcendència. Però els que trobem a les llindes de pedra de les portes de moltes poblacions, tenen una -o vàries- explicacions.
Llinda. Inscripció. Símbol. Santa Pau. Garrotxa

Santa Pau (Garrotxa).

Flor o creu?

Una forma molt comuna és un cercle amb quatre mena de pètals (1), resultat de la superposició de quatre cercles (3). En realitat hem d’obviar els pètals i veure l’espai interior (2). Què resulta? Una creu! Sí, però no una creu qualsevol, sinó la que es coneix amb el nom de creu patentpàtea –patada en castellà-. Rep aquest nom perquè els braços semblen recordar les potes de l’ànec. De totes maneres, també duu el nom de creu del Temple.

creu patent. símbol. croquis

Hi ha troballes arqueològiques que demostren que aquesta creu ja era utilitzada pels sumeris vuit segles abans de Crist. Més tard va passar a ser l’emblema dels Cavallers Templers, orde militar fundat a Jerusalem al segle XII per protegir als pelegrins. Hi ha diverses versions i de vegades es pot confondre amb la creu dels seus coetanis Cavallers Hospitalers.

Folgueroles. Llinda. Osona

Folgueroles (Osona).

Aviat l’orde adoptà una personalitat més militar -i conseqüentment, política- i s’estengué per tot el territori cristianitzat. És lògic que l’emblema el trobem arreu.

Folgueroles. Llinda. Osona

Folgueroles (Osona).

Això no vol dir necessàriament que en aquella casa hi visqués un cavaller templer.

Forès. Conca de Barberà

Enigmàtic timpà a Forès (Conca de Barberà).

Aquesta mateixa forma de creu s’utilitzà al primer hospital per a lleprosos de Barcelona, que acabà per convertir-se en l’Hospital de la Santa Creu.

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Barcelona

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Barcelona.

Per cert, una variant de la creu templera la llueix el papa de Roma i també es col·loca davant del nom d’un bisbe. És molt similar a la que encara utilitzen algunes farmàcies.
Castell de Sentmenat

Castell de Sentmenat (Vallès Occidental).

Per què als dentells?

Durant l’època medieval, les persones es trobaven sota una forta religiositat, sovint carregada de supersticions. La porta té una càrrega simbòlica expressada a les Escriptures. Jesús va dir: “Jo sóc la porta: els qui entrin per mi se salvaran.” (Joan 10:9).

El símbols als portals servien per posar la casa sota protecció sagrada i protegir l’entrada dels mals esperits, les bruixes i mil éssers malignes que poblaven l’imaginari medieval. Alguns són símbols pagans -triangles, cues de gall, dracs, trisqueles o cards- i d’altres fonamentats en el cristianisme -creus i anagrames de Crist i Maria-.

Santuari Santa Quitèria. Vilanova del Vallès. Vallès Oriental

Vilanova del Vallès (Vallès Oriental).

Però també era una manera de mostrar públicament la fe practicada en aquella casa. Això era molt important quan hi havia famílies jueves que s’havien convertit -voluntàriament o no- al cristianisme.

Hi ha també qui vol veure encara més interpretacions a la creu patent, com els quatre evangelistes, els punts cardinals, els elements alquímics i altres mites d’arrel celta. Però, com que no ho sabem, doncs aquí ho deixem.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s