El mantell màgic

Explica Joan Amades la llegenda d’una monja que es deia Pau -estrany nom, ho sé-. Coneixent que el senyor del castell era un garrepa i no feia caritat als pobres, un dia anà a veure’l amb dues monges més. Com era d’esperar, el cavaller la va fer fóra, però ella li recriminà que era molt ric i ben bé podia donar-li la terra que cobriria el seu mantell.

Escut. Santa Pau. Garrotxa

Escut dels Santapau al castell.

Ell se’n rigué de l’acudit, però accedí. La monja va desenrotllar el mantell i entre les tres l’estengueren cada una una direcció fins que, miraculosament, va cobrir completament el territori del senyor i tot dessota va morir.

Cementiri. Santa Pau. Garrotxa

El cavaller es penedí i tot va tornar a revifar. Per aquest motiu donà al castell el nom de Santa Pau. Tot això és llegenda, que ho sapigueu.

Santa Pau. Garrotxa

Vila de barons.

Des del segle IX es té constància històrica de Santa Pau (Garrotxa), on els castlans -senyors del castell- van adoptar el cognom Santapau. Veureu sovint l’escut amb ‘faixes’ -franges horitzontals- distintiu d’aquest llinatge i actualment també de la vila.

És fàcil confondre’l amb l’escut dels Oms, molt similar, però amb colors diferents. Al segle XV aquesta família va guanyar la propietat de la baronia en un plet contra els Santapau.

Santa Pau. Garrotxa

Porta del castell.

La baronia de Santa Pau comprenia diverses parròquies i els seus membres, que prengueren part a les empreses de la corona catalanoaragonesa, van arribar fins a Sicília i Sardenya.

Envoltant el castell, tenim el Firal dels Bous, la plaça construïda al segle XIV on tenia lloc el mercat de bestiar. Una llàstima que encara s’utilitzi per aparcar vehicles.

Santa Pau. Garrotxa

Les llindes dels portals conserven escuts nobiliaris i emblemes dels antics artesans. En un altre article parlaré sobre aquestes inscripcions. 

Llinda. Inscripció. Santa Pau. Garrotxa

L’església, que era apartada del centre, es va esfondrar durant els terratrèmols del segle XV. Llavors en construïren una de nova dins la vila.

Tots els escuts que hi ha a l’interior corresponen al llinatge dels Oms.

Escut. Santa Pau. Garrotxa

Una de les claus de volta representa sant Isidre, patró dels pagesos, amb una pala. Isidro de Merlo va ser un camperol de Madrid que treballava les terres d’un noble. Un dels càndids miracles que se li atorguen és que, mentre ell visitava les esglésies per pregar, els àngels li feien la feina al camp.

Clau de volta. Santa Pau. Garrotxa

A partir del segle XVII el recinte emmurallat es va quedar petit i la vila va créixer portes enfora. Les llindes de les cases del carrer del Pont testimonien aquesta expansió.

Llinda. Inscripció, Santa Pau. Garrotxa

El cementiri municipal, del qual ningú en parla, conté interessants nínxols i panteons familiars. 

Cementiri. Santa Pau. Garrotxa

Probablement és de finals del segle XVIII, quan per raons sanitàries, Carles III va disposar que els cementiris fossin allunyats dels llocs cèntrics de les poblacions.

Cementiri. Santa Pau. Garrotxa

Mentre passegeu, observeu que algunes finestres conserven punxegudes reixes. Més que per evitar robatoris, són per dissuadir les bruixes i els mals esperits d’entrar a la casa.

Santa Pau. Garrotxa

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s