La muntanya embruixada

Què tindran les coves que ens atreuen tant? És un espai fosc i profund del qual no saps si et sortirà un ós, un sonat o trepitjaràs una cagarada.

Des dels temps de les puces que les cavitats naturals s’han utilitzat per viure, amagar-se o practicar rituals màgics. Hi ha qui diu que representen l’úter matern i per això són un bon lloc per invocar la mare terra.

Vint-i-sis segles abans que tu i jo sortíssim de l’úter matern, els ibers del Maresme ja van utilitzar una petita cova al Montcabrer (Cabrils), habitada des del neolític.

Maresme. Montcabrer. Cova de les Encantades

Probablement perquè per pujar-hi cal déu i ajut, la destinaren només a lloc de culte, més que no pas per viure. Les excavacions arqueològiques així ho semblen demostrar.

Això sí, les vistes són impagables.

Maresme. Montcabrer. Cova de les Encantades

La mitologia.

Una de les troballes va ser un peveter que pot representar, entre d’altres, el cap de Demèter, filla de Cronos, qui la va devorar només néixer. Ja veieu que la pobra no va començar amb bon peu.

Els ibers van assimilar dels grecs el culte a Demèter, la deessa responsable de l’agricultura i dels cereals. Aquesta senyora va fer que la terra deixés de donar fruits fins que el déu dels morts li retornés la filla. Al final, van arribar a un acord: sis mesos estaria amb el raptor -l’hivern, la mort- i sis més amb la mare, que és quan la terra torna a fructificar.

DSC04700

Demèter ensenyà a la humanitat com sembrar, llaurar i recol·lectar. Va ser molt popular entre la gent del camp, qui li ofrenava porcs, animal que destruïa les collites. El seu culte sempre va estar molt relacionat amb la terra que donava fruits. Però també, com a mare, va estar molt relacionat amb la seva filla Proserpina, l’única que tornà de l’inframón on Hades la tenia raptada.

Segles més tard, sembla que els ibers es cansaren de trencar-se les cames per pujar a un lloc tan difícil i van traslladar el culte a Can Modolell, a Cabrera de Mar, on ja es venerava Mitra, déu del sol i la llum entre els perses.

DSC04713

Mil i una llegendes.

Les coves conviden a pensar en màgia i coses fosques. Penso que no hi ha cavitat que no tingui la seva llegenda. I la que trobem al Montcabrer, tampoc és una excepció. Bruixes, nimfes i fades han donat peu a mil històries sense cap fonament, sovint creades amb fins moralitzants, des del punt de vista cristià.

Una d’elles fa referència a Ulrich, senyor feudal de Burriac a qui una bella dona va cegar d’amor perquè deixés d’estar la defensa del territori contra els musulmans. Però al final el cavaller li clavarà una daga i, com a expiació, es farà sacerdot. Apa.

DSC04720

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s