Armes parlants (II)

Heràldica al monestir de Pedralbes.

Un monestir, i més de la importància d’aquest, era un símbol de poder. Les famílies importants feien grans donacions de diners, però sempre hi havia una raó al darrere. Podia ser que demanessin misses per a la seva salvació. O bé que la filla que no aconseguien casar, entrés a servir a la congregació, no com a novícia, sinó amb un càrrec més interessant. Fins i tot podien donar unes propietats a canvi d’unes altres més convenients.

De vegades, el requeriment patern estipulava que una filla només podria disposar de l’herència, entrant en un monestir.

Teòricament, el càrrec d’abadessa -responsable del convent- s’escollia entre totes les monges. Però aquest càrrec es convertí en una lluita de poders, ja que significava molt més que dirigir una comunitat.

Escut. Monestir Pedralbes. Les Corts. Barcelona

Curiós resulta trobar la tomba d’Elfa de Luna, mare de Beatriu, una altra abadessa. El cognom Luna procedeix d’una vila aragonesa, a uns 70 km de Saragossa. Aquest ric llinatge potser us sonarà per Pedro Martínez de Luna, el papa Benet XII, conegut com a Papa Luna, que va anar per lliure, ordenant sacerdots i bisbes de la seva família.

El disseny de l’escut de sor Clara de Castellet, morta a finals del segle XIV, no té cap mena de confusió. Era filla del noble Bertran, senyor del castell de Castellet, que va estar al servei de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Escut. Monestir Pedralbes. Les Corts. Barcelona

Més difícil és saber perquè apareix una planta amb tres branques a l’escut de Subirana d’Olzet, primera abadessa de Pedralbes. Aquest estrany cognom, ja documentat al segle IX, sembla haver derivat del llatí ‘Ilicetum’, que voldria dir ‘lloc plantat de roures’, tot i que l’espècie botànica del blasó té poc a veure amb aquest arbre.

Escut. Monestir Pedralbes. Les Corts. Barcelona

Al sostre de fusta de la cel·la de Sant Joan trobem l’escut dels Foixà, col·locat al segle XVI. Aquesta antiga baronia empordanesa es va escampar per tota la província i va arribar a Sicília. Alguns van ser membres de l’Orde dels Hospitalers. Al segle XVI el monestir de Pedralbes rebia rendes de Berenguer de Foixà.

Escut. Monestir Pedralbes. Les Corts. Barcelona

Aprofito per explicar que hi havia personatges considerats ‘protectors’ de la comunitat i que col·laboraven en la construcció i conservació de l’edifici. Això els donava dret d’apadrinar una noia perquè pogués entrar a la comunitat, sense el dot obligatori.

Cal anar amb compte amb els escuts on apareix un lleó ‘rampant’. N’hi ha tants que podrien correspondre a diversos casals. Per exemple, l’altra variant que trobem en una llosa sepulcral, segurament representa el cognom de dues famílies.

Hi ha una llosa amb dos llops que podrien fer esment diversos cognoms dels quals no he trobat més informació.

Escut. Monestir Pedralbes. Les Corts. Barcelona

Si esbrineu alguna dada més, compartiu-la i així completarem aquest breu tractat d’heràldica.

INFORMACIÓ PRÀCTICA:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s