Enrajolant parets (part 1)

La ceràmica als carrers de Màlaga.

3.000 anys abans de Crist, que no són pocs, a Egipte i Mesopotàmia se les empescaren per inventar la rajola esmaltada. Grecs i romans va obviar aquest material, fins que al segle IX dC els perses van reactivar el seu ús i els àrabs el van escampar arreu del seu territori.

Andalusia ha mantingut i perfeccionat una gran tradició rajolaire, amb un enfocament especialment religiós. Cal diferenciar entre les rajoles amb un disseny que es repeteix i els plafons ceràmics representant una escena o un personatge.

Quan aneu a Màlaga, observeu les infinites mostres que trobareu als carrers. N’hi ha de totes les èpoques i, encara que potser la temàtica religiosa no sigui la que més us emocioni, paga la pena contemplar-los amb tranquil·litat.

Comencem pel punt més alt de la ciutat: el castell de Gibralfaro . Habitat ja pels fenicis, va ser un rei musulmà qui convertí aquest indret en fortalesa inexpugnable -inclús pels turistes actuals-. El nom prové de Jabal-Faruk, que vol dir muntanya del far, ja que n’hi havia un aquí.

A part de les impressionants muralles, queda poca cosa, però encara veiem vestigis de ceràmica. Els discrets mosaics geomètrics que decoren alguna cúpula, amaguen un complex treball per tallar i ajustar les peces, com un trencaclosques. La tècnica es va simplificar més tard fent rajoles quadrades.

Màlaga. Andalusia. Rajoles

L’Alcazaba és un dels monuments imprescindibles de Màlaga. Aquesta fortificació urbana va ser construïda al segle VIII per l’emir Abderrahman I -sí, ho sé, hem de fer un repàs a la història d’EGB-. Però si sembla un palau! Cal tenir en compte que, a més de les competències militars, també tenia funcions administratives i fins i tot residencials, ja que hi vivia el governador.

No és l’objectiu d’aquest article, però cal observar de prop les filigranes fetes amb guix. Ens fixarem també en l’ús pràctic que li van donar a la ceràmica, concretament amb les teules vidriades que fan de gàrgoles.

Màlaga. Andalusia. Rajoles

Malgrat rep el nom de teula àrab, aquest element el van inventar els grecs, el van perfeccionar els romans i van ser els musulmans qui l’introduïren a la península.

Teulada. Màlaga. Andalusia

El Parque de Málaga és un jardí tropical construït a finals del segle XIX en uns terrenys guanyats al mar. Va ser ideat per l’industrial i aristòcrata Manuel Domingo Larios -apreneu aquest nom que trobareu repetidament per la ciutat-.

A la zona central, trobem la Glorieta de las Provincias. Aquest espai circular projectat el 1922 per l’arquitecte municipal Daniel Rubio, té uns llargs bancs decorats amb ceràmica molt variada que em pregunto si serà tota de la mateixa època.

Màlaga. Andalusia. Rajoles

Per una banda trobem escuts de diversos municipis de la província. Al centre hi ha el de Màlaga, amb un munt de títols concedits en relació a diversos fets que involucraren la ciutat amb la Corona: al segle XV els Reis Catòlics l’anomenaren Noble; Felip IV al segle XVII, Leal; Felip V al segle XVIII, Ilustre; etc.

Màlaga. Andalusia. Rajoles
També hi ha representats vestuaris regionals, personatges històrics i animals, en una barreja de motius i estils difícil d’assimilar.

Màlaga. Andalusia. Rajoles

Molt a prop s’hi van construir dues fonts, representant noies. Aquestes escultures de bronze, són obra d’Antoine Durenne, escultor francès del segle XIX, autor també de la font de les Tres Gràcies a la plaça Reial de Barcelona. La bassa està decorada amb rajola sevillana, amb cares de personatges, clàssics i populars.

Màlaga. Andalusia. Rajoles

Pugem al carrer Granada per veure uns plafons ceràmics. Un d’ells representa la verge del Rosari, realitzat el 2010 pel ceramista malagueny Pablo Romero Boldt, autor de molts retaules ceràmics que trobareu pels carrers. No us sorprengueu que moltes d’aquestes obres són de recent creació. A diferència de Sevilla o València, aquesta ciutat no ha tingut massa tradició ceramista. És ara que ha revifat la passió per aquests plafons, que fins i tot es beneeixen.

Màlaga. Andalusia. Rajoles
Al mateix carrer trobem l’establiment més famós de la ciutat: El Pimpi. El local, que ha sabut adaptar-se als nous temps, ocupa un casalot del segle XVIII. El nom recorda un personatge popular de la ciutat que ajudava la gent que arribava al port. A més de la decoració original de l’habitatge, trobareu mil detalls que cal veure de prop.
El Pimpi. Màlaga. Andalusia
Com que avui parlem de ceràmica, pararem atenció una interessant decoració de rajoles en relleu, representant estampes típiques andaluses. Està signada per Hnos. Morillo, una prestigiosa terrisseria familiar malaguenya.
Màlaga. Andalusia. Rajoles
Una mica més amunt tenim el carrer Santiago, amb una senzilla rajola que porta el nom escrit segons la grafia antiga.
Màlaga. Andalusia. Rajoles
Aquí mateix podeu veure l’església de Santiago Apóstol. Després de la reconquesta contra els musulmans el 1487, aquesta va ser la primera de les quatre parròquies que els Reis Catòlics van aixecar estratègicament, damunt antigues mesquites. Es van conservar alguns elements de la mesquita, com la porta d’accés -que actualment es troba tapiada-, feta amb maó i ceràmica vitrificada amb forma d’estrelles.
Observeu de prop la perfecció dels encaixos, on cada color és una peça feta i cuita separadament. Fixeu-vos que el disseny de la part dreta de l’arc és diferent del de l’esquerra.
Málaga
No us perdeu la segona part, on descobrirem més mostres de ceràmica als carrers de Màlaga.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s