Pol, Paul, Pau

Abans de caure del cavall i convertir-se al cristianisme, Pau era un jueu convençut, que perseguia cristians. A partir d’aquell moment, la seva missió va ser convertir als no jueus de l’imperi romà. Va escriure un munt de cartes i va viatjar per Àsia i Europa, arribant, segons diu la tradició, fins a les nostres terres.

El nom prové del llatí Paulus, que en alguns llocs va donar lloc a Pau i també a Pol. Aquest darrer, segurament per influència del francès, com Saint-Pol-de-Léon.

Curiosament, tot i la importància que va tenir, a la nostra terra no gaudeix de gaire popularitat. Sens dubte coneixeu Sant Pol de Mar, Sant Pau de Segúries i poc més. Però avui us parlaré de Sant Pol de la Bisbal d’Empordà, que amb el nom ja us diu que es troba ben a prop de la capital del Baix Empordà.

Aquest terme format per un grup de masos, també és conegut amb el nom de Sant Pol de les Gavarres, per trobar-se dins d’aquest massís, una part del qual és espai natural protegit.

Pagesos, que no pobres.

Can Maruny (1) porta el cognom d’una antiga família pagesa, la qual es troba molt ben documentada des del segle XVII. L’origen d’aquest peculiar cognom que porten molt poques famílies, es perd en els temps i podria ser preromà.

Tombant per l’únic carreró a mà esquerra veureu les interessants galeries cobertes, que, juntament amb les de Ca l’Ullastres (3), actualment formen un únic conjunt.

Can Maruny.

Can Caselles o Can Dalmau (2) és un altre mas a l’entrada del nucli. A la llinda de la porta trobem el nom del constructor -Francesc Dalmau- i l’any 1761. En canvi, una finestra sembla ostentar una data anterior -1629- que va ser repicada posteriorment.

Can Dalmau.

L’interessant escut té evidències d’haver patit alguna censura. Dins una forma ovalada apareix l’anomenada creu patriarcal de dos braços, signe distintiu dels arquebisbes, però que no correspon al cognom Dalmau. Sabem que el primer Francesc Dalmau (al segle XV), era un laic que sembla haver tingut un cert càrrec a l’església de Sant Pol.

Can Dalmau.

Cal Tremendo (4), és un dels primitius habitatges de l’antic nucli, a tocar de l’església. Sense saber el motiu d’aquest nom, potser és l’única casa que ens dóna una idea de com era el barri de la Cellera. La ‘cellera’, sovint compartia espai amb la ‘sagrera’, i era on s’ubicaven els cellers per emmagatzemar els productes de les collites, vi o gra, segons l’indret. Una interessant cellera la trobareu a Maià de Montcal (Alta Garrotxa).

Cal Tremendo.

Trencaclosques d’estils.

Ens acostem al temple (5), fet i refet mil vegades. Està dedicat a sant Jaume, un dels dotze apòstols a qui se li atribueix una fantasiosa i poc creïble vida, especialment pel que fa al seu pas per terres de la Hispània romana.

Cal veure de prop la portalada romànica. En realitat manca un porxo, anomenat galilea, que vés a saber en quin moment va desaparèixer. La part més antiga són els desgastats capitells, probablement reaprofitats.

Al de la dreta hi ha dos animals que tenen el cap en comú. Podria tractar-se de lleons. El lleó té una simbologia ambivalent dins el cristianisme i pot representar Crist, anomenat el Lleó de Judà a l’Antic Testament.

Aquest animal, també s’interpreta com a guardià de les portes d’entrada a llocs sagrats. El fet que n’hi hagi dos, pot representar força i poder, però també el concepte de la dualitat omnipresent a la natura: dia i nit, sol i lluna, vida i mort, …

Igualment pot ser que l’escultor, com sovint passava, s’ho feia venir bé per adequar el motiu dins l’espai del capitell. Fins i tot esculpir un cap per a dos lleons.

El capitell esquerre conté un cap que ja resulta més complicat d’endevinar què pot ser. També veiem motius vegetals que podrien recordar les fulles d’acant. A la Grècia clàssica estava molt escampat el mite que deia que aquesta planta havia brotat del cadàver d’un heroi. Per això, més tard, el cristianisme el va convertir en un símbol de la resurrecció i la vida eterna.

Abaixant la vista a terra, trobem una desgastada llosa sepulcral. Encara s’hi pot veure una corona i restes d’una inscripció pràcticament il·legible.

Una de les principals reformes del temple va tenir lloc al segle XVIII, quan el barroc marcava tendència. D’aquesta època és l’esgrafiat de la façana. No us deixeu enganyar per la seva aparent simplicitat del disseny, ja que ens parla de més coses de les que sembla. Però us les explicaré al proper article.

Abans de marxar, doneu la volta pel carrer de l’esquerra del temple, per observar l’interessant absis (6).

L’absis.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

• Situació: veure el mapa
• Saber més:
  – Pau Apòstol: wikiwand.com
  – Sant Pol de la Bisbal: wikiwand.com
  – Els Maruny: maruny.cat
  – La pagesia empordanesa, per J. Maruny i Gispert (pàg. 103 i ss)
  – Creu patriarcal: wikiwand.com
  – Catàleg de masies i cases rurals: labisbal.cat
  – Pere Sala: femgirona.cat (programa radiofònic)
  – L’església: artmedieval.net – invarquit.cultura.gencat.cat
  – El capitell romànic: romanicobert.cat
  – Lleó: museunacional.cat (pàg. 51)
  – Jaume el Major: wikiwand.com
  – Visita pastoral el 1420: fundacionoguera.com (pàg. 385)
• Què veure a prop:
  – Esgrafiats de l’església de Sant Pol de la Bisbal
  – Madremanya
  – Sant Martí Vell
  – Sant Sadurní de l’Heura

Advertisements