Detalls a l’atzar

Si fas una cerca del patrimoni del Poblenou, sempre apareix l’industrial. Però hi ha molt més per veure. Us proposo una breu passejada, per descobrir petits detalls aquí i allà que potser us han passat desapercebuts.

Ens situem davant del flamant mercat, que sembla voler amagar-se entre estrets carrerons. Aquesta estructura recentment restaurada, s’atribueix a Pere Falqués. Aquest arquitecte va projectar la remodelació de la plaça de Catalunya, del Gran Teatre del Liceu, la parròquia de Sant Andreu de Palomar o els mercats del Clot, Badalona i Sants. També és autor dels fanals del passeig de Gràcia, que tothom pensa que són de Gaudí.

Mercat Unió. Sant Martí. Poblenou. Barcelona

Els mercats com aquest són un indicador del progrés industrial de finals del segle XIX. Feia falta abastir més persones i gràcies al recent ús d’estructures metàl·liques, s’aconseguí construir grans espais ràpidament i abaratir el cost. D’entre els pocs ornaments que hi ha, observeu els pinacles i les rajoles amb motius vegetals.

Mercat Unió. Sant Martí. Poblenou. Barcelona

Modernisme anònim.

Al carreró de l’esquerra, que en realitat porta el nom de plaça de la Unió, descobrim dos interessants edificis modernistes bessons. Van ser construïts cap al 1920 i tenen façana a dos carrers més.

Sant Martí. Poblenou. Barcelona

Fixeu-vos amb els balcons que recorden els rajos de sol i els guardapols de portes i finestres amb bonics mosaics florals.

Sant Martí. Poblenou. Barcelona

Missatger dels déus.

Anem al carrer de l’Amistat, nom que li ve per la societat recreativa Amistat Catalana que tenia la seu aquí. El seu objectiu era investigar sobre temes relacionats amb el teatre i l’organització de representacions teatrals en català.

Ens aturem al número 14. Sota els balcons apareixen els símbols d’Hermes. Segons la llegenda, Jasó i els argonautes viatjaven en nou barques. La novena, la “Barca nona”, on anava Hermes i Hèracles, es va perdre i va anar a parar als peus de Montjuïc, on van fundar la ciutat.

Hermes era el fill de Zeus i missatger dels déus olímpics. Perquè fes més via, li van donar un barret amb ales. Apol·lo li va regalar el seu bastó màgic, anomenat caduceu, amb el qual un dia va separar dues serps que es barallaven i que trobem enrotllades a la vara.

És considerat el protector del comerç i la indústria, és a dir, tot allò que necessiti portar béns d’un lloc a l’altre. Un símbol molt adient per a una ciutat que entrava de ple en l’era industrial.

Hermes. Sant Martí. Poblenou. Barcelona

La plaça de la discòrdia.

Arribem a l’església de Sant Bernat Calbó, actualment tancada i a l’espera de si s’enderroca o es reconverteix en serveis pel barri.

Aquest temple es va construir el 1956 en uns terrenys on havia d’haver-hi un edifici d’ús públic. Coses que passen, algú s’ho va fer venir bé per requalificar el solar.

Del poc atractiu projecte es va encarregar Josep Soteras i Mauri, arquitecte amb una extensa obra, de la que potser coneixeu el Palau d’Esports de Barcelona, l’antic estadi del RCD Espanyol o els habitatges del Congrés Eucarístic. Tot molt de l’estètica del règim que governava i, curiosament, amb mínims detalls que indiquin que es tracta d’un lloc de culte.

Església Sant Bernat Calbó. Poblenou. Barcelona

Bernat Calbó va néixer a Reus a mitjans del segle XIII. Va ser jurista i funcionari religiós, però va patir una greu malaltia i va ingressar al monestir de Santes Creus on més tard va ser elegit primer abat. Participà en la conquesta de València, va ser vicari de Tarragona i bisbe de Vic. També va ser nomenat inquisidor, que ja sabreu de què va. Però no em queda clar el perquè va ser canonitzat.

Església Sant Bernat Calbó. Poblenou. Barcelona

Enrajolant la façana.

Entrem al carrer de Galceran Marquet, nom d’un capità de la flota barcelonina al segle XIV que no m’atreveixo a dir si era o no dels bons. Sigui com sigui, li van fer un monument -reaprofitat- a la plaça del Duc de Medinaceli.

Us sorprendrà l’habitatge que hi ha al número 12. La façana, profusament decorada amb ceràmica dels estils més diversos us pot fer pensar en un mostrari i potser no us equivocareu de gaire. És l’estudi del ceramista Gomballést, nom artístic de José María González Ballesteros, nascut a Albacete el 1947.

Ceramista. Gomballést. Sant Martí. Poblenou. Barcelona

A la part superior, uns plafons recorden les estacions. Sembla que l’artista no sent una gran simpatia de l’hivern, al qual només li ha dedicat un quadre.

Ceramista. Gomballést. Sant Martí. Poblenou. Barcelona

Girem pel carrer del Taulat. Al segle XVII, un taulat era un tros de terra que es dividia en ‘taules’ preparades per sembrar. Un dels quatre barris del municipi de Sant Martí de Provençals rebia el nom de Taulat.

Les cases voladores.

Baixem per la rambla del Poblenou i just quan acaba, observem uns curiosos edificis, tots iguals. Quan els van construir als anys cinquanta, aquest no era un indret tan privilegiat com ara. Van ser uns dels primers gratacels del litoral marítim i van causar una certa impressió.

Blocs Tupòlev. Sant Martí. Poblenou. Barcelona

Se’ls coneix com a blocs Túpolev, perquè diuen que recorden aquest mític avió rus que té el dubtós honor d’haver estat un dels millors bombarders soviètics durant la segona guerra mundial. A mi, de l’única manera que aquests edificis em recordarien un avió, però de joc de marcians, seria vist des de l’aire.

Blocs Tupòlev. Sant Martí. Poblenou. Barcelona

La via on es troben rep el nom de passeig de Calvell, en honor a la família que tenia aquí una important fàbrica de cordes a finals del segle XIX.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s