Mitologia d’estiueig

El turisme a Barcelona va néixer lligat a la preocupació per la salut. ‘Canviar d’aires’ o ‘anar a prendre banys de mar’ es van convertir en expressions comuns a finals del segle XIX i, molt especialment, a principis del XX.

En indrets amb bons aires, paisatges, platges o balnearis, la burgesia catalana va construir, de la mà d’importants arquitectes, magnífics xalets per passar temporades fent salut. La costa del Maresme va ser un d’aquests llocs que van veure venir els primers estiuejants d’etiqueta que triaven els millors llocs per viure i gaudir dels aires marins.

Can Sans. Sant Vicenç de Montalt. Maresme

Sant Vicenç de Montalt va ser una d’aquestes viles privilegiades on, malgrat l’especulació, encara es conserven aquestes espectaculars mansions, tan cares de mantenir que ningú les vol comprar i resten buides.

Una volta pel passeig del Marqués de Casa-Riera, que després continua fins a Caldes d’Estrac amb el nom de Passeig dels Anglesos, us donarà una idea de com eres aquestes construccions dels anys vint, la majoria d’estil noucentista.

Can Sans és un bon exemple per comprovar com se les gastaven. Tot i que el noucentisme era escàs amb la decoració, era freqüent utilitzar algun referent clàssic, com columnes o balustrades.

Un detall que atrau l’atenció en aquesta casa, és la decoració amb mosaics de ceràmica. Mireu els bancs, amb angelets barrocs sostenint fruiteres o l’arrambador amb rajola vidriada.

Can Sans. Sant Vicenç de Montalt. Maresme

Però, com si es trobés fóra de lloc, hi ha un treballadíssim plafó que emmarca una escena amb tons blaus. Representa el mite de Melèagre matant un senglar.

cansans05

Tragèdia a la grega.

Un dia Eneu, el pare del príncep Melèagre, oblidà fer sacrificis en honor d’Artemisa, per la collita. Enfurismada, la deessa el castigà enviant a la ciutat un terrible senglar que matava i destruïa tot al seu pas. Eneu va convocar els millors caçadors, entre els quals es presentà el seu fill. També va venir Atalanta, que després de ser abandonada pel seu pare, vivia al bosc i era experta amb l’arc. Ella va ser qui primer va ferir el senglar i Melèagre el va matar.

Bé, la història segueix amb drames a l’estil grec, que acaben com el rosari de l’aurora, però ara no vénen al cas.

Can Sans. Sant Vicenç de Montalt. Maresme

Molt més que un quadre.

La reproducció en ceràmica correspon al quadre pintat cap al 1658 per Charles Le Brun, tot i que capgirat. En realitat, aquesta obra exposada al museu del Louvre, va servir per crear un tapís pel castell de Chambord.

A més de pintor, Le Brun va ser un decorador francès, especialment conegut per la decoració del Palau de Versalles. Com que cadascú era especialista en un tema diferent, els gossos els va pintar Nicasius Bernaerts, artista flamenc que va destacar en pintura d’animals.

En una cantonada apareix el nom de la fàbrica que va realitzar aquest plafó. Es tracta de Mensaque Rodríguez y Cía, empresa ubicada a Sevilla i que des del 1917 ha creat veritables obres mestres en ceràmica, especialitzant-se en reproduccions d’obres antigues, com aquesta. Els bancs són de de la mateixa fàbrica.

He realitzat una consulta amb el bloc Retablo Cerámico, especialitzat en aquestes obres i m’han comentat que l’autor del plafó, probablement sigui José Pesquero, pintor ceramista sevillà. Existeix una obra pràcticament igual que decora l’entrada d’un habitatge particular a Sevilla.

Can Sans. Sant Vicenç de Montalt. Maresme

El marquès inventat.

El nom del passeig on es troba aquesta casa, recorda el Marquès de Casa-Riera. Nascut a Barcelona el 1790, però descendent d’una família humil de Sant Vicenç de Montalt, Tomás Felipe Riera y Rosés va falsificar el segon cognom, per fer veure que provenia d’una alta família austríaca. Entrà a servir a l’orde de Carles III, arribant a diputat a corts i obtenint el títol de marquès.

Circula una llegenda urbana que assegura que, en veure que el fill tenia un color de pell sospitós, va matar la dóna i un servent negre. Després va dur una refinada vida amb l’alta societat a París.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s