La platja dels oblidats

Itinerari per la Barceloneta (part 3).

A mitjans del segle XVIII, arran de la construcció de la Ciutadella -no el parc, sinó la fortalesa-, els habitants del barri de la Ribera de Barcelona van haver de tocar el dos. La platja de la Barceloneta es convertí en un poblat de barraques, a l’espera que els enginyers militars aixequessin nous habitatges per viure. Avui visitem aquesta part profundament transformada.

Comencem davant l’edifici al final del carrer Mestrança. Va ser aixecat a mitjans del XIX i destinat a llogar els pisos. Era propietat de la família de Dolors Monserdà, una de les primeres escriptores feministes, que va cultivar tant la poesia com la novel·la. Una de les seves filles es casà amb Josep Puig i Cadafalch, qui acabà comprant la resta de la propietat i la va restaurar totalment cap als anys 30 del segle XX. A la façana encara podem veure alguns esgrafiats originals i d’altres afegits recentment.

Barceloneta. Barcelona

A la platja, a la nostra esquena, destaca l’escultura l’Estel ferit, de Rebecca Horn. Quan el 1992, amb motiu dels Jocs olímpics, calia rentar la cara a la ciutat, es va apostar per l’art innovador. Tot i que ningú sap el perquè del títol, hi ha qui diu que aquests cubs en fràgil equilibri, són un homenatge a les barraques dels mítics ‘xiringuitos’ de peix. D’altres afirmen que l’escultura representa els mini pisos sorgits a finals del XIX en aquesta barriada.

Horn és una artista alemanya que va passar una difícil infància. El 1964 va arribar a Barcelona molt debilitada per una malaltia. S’ha fet famosa especialment per les seves modificacions del cós, amb extensions de materials suaus.

Barceloneta. Barcelona. Escultura

Aquí mateix s’alça el memorial digital ‘No és només un nombre’. En diuen el comptador de la vergonya, perquè reflecteix les persones que han mort o desaparegut a la Mediterrània. Una manera de retre homenatge als milers de víctimes que cercaven refugi i protecció a Europa. S’inclou dins un projecte de canvi de rumb de les polítiques d’asil.

Barceloneta. Barcelona

Unes passes més avall ens sorprèn la Mitgera dels Objectes. Aquesta va ser la gran idea que van tenir els alumnes del districte, quan els van plantejar la proposta de decorar la paret nua. Inspirant-se lliurement en el conte de Pere Calders ‘El principi de la saviesa’, van plasmar dinou objectes molt comuns, relacionats amb el mar, l’oci i la infantesa.

Paret. Barceloneta. Barcelona

Arribem al final de la zona construïda. El darrer edifici és una descomunal pantalla, que es va aixecar per tapar la misèria que s’amagava els anys 60 als estrets i superpoblats carrers de la Barceloneta. Hi ha qui diu que és un dels 10 edificis més lletjos de la ciutat.

Barceloneta. Barcelona

Davant nostre s’obra la Plaça del Mar, espai sorgit de l’enderrocament de l’antic aquari, construït el 1963. Ara podem trobar diverses escultures col·locades amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992. ‘Una habitació on sempre plou’ és una inquietant instal·lació que representa una gàbia amb cinc misteriosos personatges tancats dins. Actualment, per problemes tècnics, ja no cau aigua, com havia previst Juan Muñoz, l’autor.

Muñoz, que va morir amb 48 anys, va crear un llenguatge escultòric on mostrava la soledat, l’abandonament personal i el buit comunicatiu enmig de la multitud.

Barceloneta. Barcelona. Escultura

Al final de la plaça trobem la monumental escultura d’Alfredo Lanz ‘Homenatge a la natació’, inaugurada 10 anys més tard de la celebració de les olimpíades. Siluetes representant diferents esports aquàtics, sobresurten de diverses formes abstractes, que en conjunt, em semblen un pèl violentes.

Barceloneta. Barcelona. Escultura

Impossible passar per alt la torre de Sant Sebastià. El projecte inicial de l’aeri va ser ideat per Carles Buïgas -el de la font màgica de Montjuïc- i havia de servir per connectar l’Exposició Universal de 1929 amb la secció marítima. Però va ser acabat dos anys més tard i va tenir una curta vida dedicada a l’oci, ja que amb la Guerra Civil les torres es van convertir en llocs de defensa. Després, quedà fora de servei fins que el 2000 es renovaren les instal·lacions.

Telefèric. Aeri. Port. Barceloneta. Barcelona

Entrem al carrer de l’Escar. Aquesta paraula d’origen grec vol dir ‘lloc a la vora de la mar per on poden entrar vaixells’, –varadero en castellà-, nom molt apropiat a l’indret on ens trobem. El carrer acaba al Moll de Pescadors, on no podreu entrar. Des d’aquí veureu la Torre del Rellotge. Construïda al segle XVIII, va ser el primer far del port de Barcelona. Amb el creixement del port i la construcció del far de Montjuïc, aquest va quedar obsolet i es va salvar de l’enderroc, convertint-lo en rellotge a principis del XX.

Té la particularitat de trobar-se al punt on s’ajuntarien l’avinguda del Paral·lel i la Meridiana, que deuen el nom al paral·lel 41° 22′ 34″i el meridià de París.

Barceloneta. Barcelona. Rellotge

Abans d’acabar el recorregut, mireu a la vostra esquerra. A l’aparcament d’un espantós bloc construït el 1972 veureu una discreta escultura realitzada amb ferro. Porta per nom Mariner i va ser realitzada pe Francisco Martín Felices, treballador del port amb aficions artístiques. Una àncora, un tros de timó o rosa dels vents i un amarrador serveixen per identificar aquest personatge que sembla saludar l’arribada a terra.

Barceloneta. Barcelona. Escultura

I per avui ja en tenim prou de veure monuments.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

2 responses to “La platja dels oblidats

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s