Entre el misteri i l’especulació

Itinerari per la Barceloneta (part 1).

El barri de la Barceloneta es pot visitar moltes vegades i de diverses maneres i segur que mai te l’acabes. Aquesta és una de les mil rutes que podeu fer. Obriu els ulls, perquè hi ha molts detalls per descobrir!

Un model de planificació.

Al segle XVIII, després de la Guerra de Successió, bona part del barri de la Ribera va quedar destruït i va ser necessari trobar un nou lloc per viure. En uns terrenys guanyats al mar i ajudat per enginyers militars, Juan Martín Cermeño -arquitecte i també enginyer militar-, va construir un eixample de carrers amb illes idèntiques, numerades a cada cantonada.

Barceloneta. Barcelona

La reglamentació establí que les cases havien de constar de planta i un pis, per tal de no interferir el radi d’acció dels canons de la ciutadella que era ben a prop. Però a partir del segle XIX, es va permetre superar aquesta alçada i la densitat de població es va disparar.

Vigilant les finestres.

Comencem al carrer de Balboa. Al número 16 tenim la Casa de les Sirenes. Aquests poc amistosos éssers sota el ràfec de la teulada, recorden les malvades sirenes de l’Odissea, que amb els seus cants feien naufragar els mariners per devorar-los. Les esglésies les van esculpir nombroses vegades als capitells, com a exemple de luxúria i perdició.

Barceloneta. Barcelona. Drac

Fotografia: Xavier Serrano.

De totes maneres, si ens hi fixem millor, potser pensem que no semblen sirenes, sinó dracs. Millor dit, dragones, ja que exhibeixen un bon parell d’atributs. Segons l’imaginari medieval, el drac pot tenir connotacions negatives o positives, segons el lloc i el moment. Entre les positives tenim que és un bon guardià de portes, motiu pel qual sovint el trobem representat a les portes d’esglésies. Per altra banda, a causa del mite de Sant Jordi, a principis del segle XX el drac era una representació de la catalanitat, omnipresent a molts edificis modernistes.

L’edifici està decorat amb sanefes amb motius vegetals, destacant un fris amb fulles i pàmpols de raïm, símbol de l’eucaristia cristiana, però també de la fecunditat. Cadascú que extregui les seves conclusions.

Barceloneta. Barcelona

Tombant pel carrer de Pizarro veurem més dracs, al número 6. En aquest cas està acompanyat d’altres animals, com granotes i llangardaixos. Com que el llangardaix busca el sol, es convertí en un símil del cristià que busca Déu. Per arribar a adulta, la granota pateix una transformació -metamorfosi-, un símil de les persones. Això no obstant, potser només es tracta de decoració imitant l’estil gòtic, sense més explicacions.

Barceloneta. Barcelona. Drac

Uns portals més avall, unes façanes contenen uns plafons decoratius pintats amb color vermellós i blanc. Els del número 12, són filigranes florals inspirades en el barroc. En canvi, els del número 9, són motius heràldics, amb un escut i un lleó. Aquest animal va ser una figura molt popular amb nombrosos atributs, que expressa poder, valentia i també és un símil de Crist, a qui s’anomena Lleó de Judà.

Barceloneta. Barcelona

Seria bo, entrar al carrer Marquès de la Quadra per observar una interessant façana de color groc: la Casa Esteve Cortada. L’edifici, que dóna també al carrer de la Mediterrània, va ser projectat per Josep Graner i Prat. Aquest prolífic arquitecte va edificar en diversos estils, tot i que aquest habitatge podria entrar dins el modernisme. La seva obra més coneguda és la Casa de la Papallona de Barcelona, però és autor de moltes més, a Barcelona i rodalia. A la Barceloneta veurem un parell més d’exemples realitzats per ell.

Barceloneta. Barcelona

Fixeu-vos que les baranes dels balcons representen abelles. Les mateixes les trobareu en un altre edifici. En canvi, les de la façana principal són diferents. El modernisme sentia una veritable passió per la fauna i concretament pels insectes. Papallones, abelles i libèl·lules van ser extensament representats en pintura, orfebreria i arts aplicades, com aquestes baranes.

Barceloneta. Barcelona

Baixem pel carrer del Baluard i ens aturem al número 6. La Casa Josep Torras, construïda cap al 1900, també és obra de Graner. En aquest cas, un motiu esgrafiat de formes ondulants, recobreix la façana. Més avall trobarem un edifici exactament igual, on només canvia l’esgrafiat.

Barceloneta. Barcelona

Gireu l’esquena i veureu una façana amb unes curioses pintures. Aquest edifici de finals del segle XIX es pot considerar d’estil eclèctic. És a dir, que va combinar diversos estils. Les pintures, sense ser res de l’altre món, representen motius florals i figures de nens -una mica deformes, els pobrissons-, uns pescant i els altres sostenint uns gerros. Aquests motius semblen inspirats en decoracions renaixentistes.

Barceloneta. Barcelona

Aixecant la vista més amunt, observem que l’edifici sembla haver estat sobreedificat. El darrer pis no segueix el mateix estil i a més, incorpora pintures de temàtica marinera.

Barceloneta. Barcelona

El cor d’un barri mariner.

Arribem al carrer de la Maquinista i ens aturem a Can Ramonet, al número 17. L’inici d’aquest emblemàtic restaurant es remunta al segle XVIII, quan obrí una taverna. L’actual establiment és de 1956. Aquest és un dels pocs edificis que han mantingut la fesomia del projecte inicial del barri. A la cantonada encara es pot veure una de les marques d’illa.

A la part alta hi han inserits uns plats de ceràmica amb motius variats. Podrien procedir de Talavera, ja que és característic el color verd maragda i les petites ratlles anomenades ‘papallones’.

Barceloneta. Barcelona

Aquí mateix veureu el mercat. L’estructura inicial va ser projectada a finals del XIX per Antoni Rovira. Aquest arquitecte va guanyar el concurs per a l’Eixample de Barcelona, però va ser desestimat en benefici del de Cerdà. És autor també dels mercats de Sant Antoni i de la Concepció de Barcelona.

Barceloneta. Barcelona. Mercat

La remodelació per adequar-lo als nous temps va ser a càrrec de Josep Miàs, qui va projectar a més, una gran pèrgola metàl·lica que s’endinsa a la plaça del poeta Boscà. Aquesta plaça, remodelada pel mateix arquitecte, recorda el poeta català renaixentista Joan Boscà. Aquí trobareu alguns poemes que va escriure al segle XVI.

Barceloneta. Barcelona. Mercat

Per acabar, mirem un dels edificis modernistes que destaca més a la plaça. Es tracta de la Casa Josep Magret i és bessona amb la que heu vist al carrer Baluard. També la va construir Josep Graner, deu anys més tard que l’altra i canviant els esgrafiats i el color de la façana.

Barceloneta. Barcelona

No us perdeu les properes rutes per descobrir la Barceloneta!

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Advertisements

3 responses to “Entre el misteri i l’especulació

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s