El culte al cos ens ve de lluny. Al segle I aC els etruscs es netejaven el cos després dels combats. Per fer-ho, utilitzaven un curiós estri anomenat estrígil. Era un rascador de metall amb forma corbada, que permetia retirar la suor i els ungüents de la pell. I de pas es feien un píling en tota regla. El sabó ja el coneixien els sumeris 3.000 anys abans, però no va ser fins al segle II dC que els romans el van utilitzar, tot i que van preferir altres sistemes, com l’estrígil.
Si mai heu visitat un museu arqueològic (un museu?, però què diu aquest boig?), potser us haureu fitxat que hi ha un model de sarcòfag que es repeteix. Normalment presenten uns relleus amb forma de doble S. S’anomenen estrigil·lats, ja que recorden -molt vagament- l’estri de neteja dels romans.
La majoria són sarcòfags de pagans, però als primers cristians sembla que els va agradar aquesta decoració i també la van utilitzar.
La pedra carnívora.
El mot sarcòfag prové del grec i significa ‘devorador de carn’. En un principi s’utilitzava l’expressió ‘líthos sarkophágos’ que significa ‘la pedra que es menja la carn’. Segons l’Historiador Plini el Vell, hi havia una pedra amb la propietat de menjar-se els cadàvers que s’hi enterraven allà. Com la sosa càustica que utilitzem per desembussar l’aigüera.
Amb aquesta pedra van fabricar els primers recipients funeraris. Més tard es van fer de marbre, plom o pedra normal, que no es menja res, però el nom es va quedar.
Uns exemples.
A la necròpolis paleocristiana de Tarragona -que heu de visitar sí o sí- podreu veure un parell de magnífiques mostres de sarcòfags cristians estrigil·lats.
El sarcòfag de la Corona, l’han batejat així perquè a la part central es veu un gran cercle fet de flors i llorer -símbol de la victòria sobre la mort- i la representació dels quatre rius del Paradís. A cada extrem hi ha dos personatges entre cortines, que podrien ser Sant Pere i Sant Pau. La resta de l’espai l’emplenen els relleus que hem comentat.
Al sarcòfag de Leucadius, una inscripció ens parla de l’alta categoria del difunt. A l’esquerra apareix Moisès rebent els manaments i a la dreta tenim Abraham a punt de sacrificar Isaac. Aquí també trobem el motiu estrigil·lat, que a primera vista us pot semblar exactament igual.
Aquests sarcòfags, que sovint eren produïts en sèrie a diversos obradors, es reaprofitaven per a altres difunts. Tu diràs, amb la feina i els diners que costaven!
INFORMACIÓ PRÀCTICA
- Situació: avinguda Ramon i Cajal 84, Tarragona. Veure el mapa
- Saber més:
– Estrígil: wikiwand.com
– Museu i necròpolis paleocristians: mnat.cat
– Etimologia de sarcòfag: blog.lengua-e.com
– Sarcòfags i urnes funeràries, per J. Puig i Cadafalch (pàgs. 150 a 173)
– Sarcòfags pagans: publicacions.iec.cat - Què veure a prop:
– Necròpolis paleocristiana (en preparació)
– Museu Arqueològic
– Portes de la catedral
– Fossar Vell
– Sarcòfag de Bethesda
– Modernisme a Reus
Simpàtic, curiós i interessant article, com sempre!
M'agradaLiked by 1 person
Gràcies! M’alegra saber que t’ha agradat
M'agradaM'agrada