Quan els castells van deixar de tenir una funció defensiva, es van convertir en mansions. S’ampliaren i modificaren, ara poso una porta aquí, ara una sala allà, per tal de fer-les més confortables per la nova burgesia.
A finals del segle XIX, la imaginació va entrar de ple a les construccions modernistes. Les noves edificacions es van fer inspirant-se en antics -o no tan antics- models de castells. Torres, merlets, matacans, escuts i mil elements més, sense més utilitat que la merament decorativa. La Casa de les Punxes de Barcelona o el Castell de Santa Florentina a Canet de Mar en són uns bons exemples.
A Cabrils (Maresme) hi havia el mas de Can Rafart, d’origen medieval, que el nou propietari, Manuel Jaumar i de Bofarull, va fer remodelar en un fantasiós decorat, el 1923. No cal ser un gran entès per a descobrir que s’hi barregen estils sense cap sentit. Però és innegable que el resultat crida l’atenció.
Resulta curiós, que Can Rafart – antigament Mas Riera- de Vilassar de Dalt fos refet en un estil similar, poc abans que aquesta edificació.
El cognom Jaumar pertany a una nissaga de Gràcia (Barcelona) de la qual van sortir eminents personalitats, com notaris, catedràtics, capitans, advocats o regidors. Precisament, el mateix propietari d’aquesta mansió-castell, va ser diputat i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona, el 1935.
A la façana nord veiem un plafó ceràmic representant Sant Jordi, el cavaller medieval per excel·lència, convertit en tot un símbol revolucionari i reivindicatiu, especialment dins el corrent modernista. Des que, al segle XVI Rafael Sanzio va pintar el sant dalt un cavall blanc matant el drac, la imatge es va reproduir i versionar fins a l’infinit, canviant petits detalls, però conservant la composició. En aquest cas, està extret d’una estampa, que sembla haver circulat molt, dins els cercles religiosos, ja que al dors generalment s’incloïa una pregària. També trobareu un un plafó ceràmic molt similar al carrer Sant Miquel 24, de Barcelona.
Els lleons poden fer referència al cognom Rafart, el mas que hi havia anteriorment.
L’escut damunt la porta, es refereix als cognoms Jaumar -mà i dues estrelles- i Bofarull -torre amb quatre figures heràldiques anomenades ‘roc’-. La mà pot tractar-se d’un símbol o arma parlant, és a dir, que sona com la paraula, en aquest cas “jauMAr”.
A la cantonada hi ha un parell d’escuts. El de l’esquerra dividit en dues parts, fa referència als Jaumar i als Carrera (bous i tres estrelles). Els primers es van emparentar amb els segons, de Torelló, que tampoc anaven malament de patrimoni.
José Antonio Jaumar y Carrera va ser el pare de Manuel. També sabem que Gonçal M. de Jaumar de la Carrera i de Domènech va ser catedràtic de Dret a la Universitat de Barcelona (mort el 1929).
Després tenim l’advocat Joaquín Jaumar y Carrera (s. XIX), el notari barceloní Antoni Jaumar i de la Carrera (de vegades està escrit amb l’article i de vegades sense).
La mà amb el pom pertany al cognom Domènech.
Les barres creuades per una franja en angle, podrien tenir a veure amb la baronia de Salillas, de procedència aragonesa, ja que una descendent va contraure matrimoni amb la família Sicart, que ostenta aquest títol. Però, no em feu massa cas, que això són cabòries meves.
Els altres emblemes també apareixen a l’escut del Palau Bofarull de Reus, per tant és evident l’estreta relació entre ambdues famílies.
Dins una orla apareix la inscripció ‘Victori fidelitas sanguine obsignata’, que, mal traduïda, vindria a expressar una lleialtat segellada amb sang. Aquestes mateixes paraules les trobem en uns esbossos que Jujol va realitzar, quan preparava la reforma de la Casa Bofarull a Els Pallaresos (Tarragona). Tan grandiloqüent divisa es va encunyar a finals del segle XVIII i constitueix una manifestació de gratitud i respecte vers Carles III, segons es desprèn de les pintures murals realitzades per Pere Pau Montanyà al Palau Bofarull de Reus.
A la façana principal, veiem una finestra doble, amb una fina columna, tot imitant l’estil gòtic. El capitell és gairebé com els -autèntics- que podeu veure al claustre de Sant Joan de les Abadesses, el monestir de Sant Daniel de Girona o el de Montsió a Esplugues de Llobregat.
Dins l’àmbit religiós, diverses flors representen la mare de Déu. És comú veure una rosa silvestre de cinc pètals, ja que a Maria se l’associa amb aquesta flor. A més, cada ‘apartat’ del rosari es compon de 5 ‘misteris’. En aquest cas, hi ha només 4 i això em fa pensar que es va fer sense cap rigorositat, com la resta dels elements, que semblen de diferents estils.
A l’abandonat jardí trobem diverses fonts. Una d’elles, una mena de cova rocallosa, destaca per una descomunal petxina. Tradicionalment, aquest era l’atribut de Venus, deessa romana de l’amor, la sexualitat i la bellesa, nascuda de l’escuma del mar. També és símbol de la fertilitat o fecunditat en la iconografia cristiana.
Una altra font conté un plafó ceràmic, molt deteriorat, que representa Santa Anna i la Verge Maria. Aquesta imatge sembla extreta d’una pintura que no he aconseguit localitzar, però que devia ser prou coneguda, ja que sí que he trobat còpies gairebé idèntiques. La rocambolesca genealogia d’aquest personatge, és tan poc creïble, que fins i tot l’església catòlica deixa clar que cal agafar els escrits amb pinces. No obstant això, la veneració es va escampar quan, al segle XVI Ricard II es casà amb Anna de Bohèmia i es començà a celebrar la festivitat a la santa. Se la sol representar ensenyant a llegir a la seva filla Maria.
Potser aquesta font és un record d’Anna de Bofarull, vídua de Jaumar (no sé de quin d’ells). Vés a saber si, entre la petxina -menció a la fecunditat- i Santa Anna -que li va costar quedar-se embarassada- no es tracta d’una indirecta cap a la mestressa de la casa.
La mansió també inclou una capella que recorda l’estil neoromànic de les que haureu vist en alguns cementiris de l’època, com a Cabrera i El Masnou.
És d’esperar que, abans no sigui irreversible, es pugui fer alguna cosa per conservar aquesta construcció tan característica del perfil de Cabrils.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
- Situació: carrer Castell 11, Cabrils. Veure el mapa
- Saber més:
– Castell de Jaumar: guimera.info – misteriojordibosch.blogspot.com.es
– Capitells similars: pedresdegirona.com
– Els Jaumar i els Carrera: ajtorello.cat
– Santa Anna: ec.aciprensa.com
– Imatges similars de Santa Anna: hagiopedia.blogspot.comes – retabloceramico.net
– Sant Jordi de Rafael: wikiwand.com
– Imatges similars de Sant Jordi: google.es – st-takla.org
– Pintures del Palau Bofarull, per F. M. Quílez i Corella (pàg. 215)
– La reforma de la casa Bofarull, per G. Carabí (pàgs. 125-128) - Què veure a prop:
– Itinerari per Cabrils (I)
– Itinerari per Cabrils (II)
– Itinerari per Cabrils (III)
– Cova de les Encantades
– Laberint
– El Montcabrer
– Coetera de Ca n’Amat
