Obligada missió

L’adoctrinament és sistemàticament practicat des que el primer ésser humà té ús de raó. Penseu si no, en els mítings polítics. Als qui treballeu en una gran empresa, no us han obligat a escoltar arengues del director general? I, què fan els dirigents religiosos? Cadascú escombra cap a casa intentant convèncer que la seva veritat és la que val. M’equivoco?

Bé, doncs, allà pels temps de les cascàrries (és a dir, al segle XIV), Vicenç Ferrer també ho feia. Sota el nom de ‘santes missions’, es convocava la feligresia i, durant uns dies, hi havia un non-stop proselitista. Aquests actes van tenir lloc fins no fa tant.

S’utilitzava tot el que ara en diríem eines de màrqueting. Primer ho anunciava el bisbe. Seguidament es presentaven uns missioners -o delegats, vaja- i entre rosaris, sermons, càntics, confessions, processons i comunions, passava el temps.

Santuari Santa Quitèria. Vilanova del Vallès. Vallès Oriental

Naturalment, sempre hi havia l’amenaça de les calderes on et rostiries si et plantejaves qualsevol altra alternativa.

Quan, després de la guerra civil, va guanyar qui va guanyar, aquestes ‘missions’ van venir molt bé als dirigents, qui les utilitzaren perquè ningú s’esgarriés. Així que els vilatans es veien obertament obligats a assistir de la mà dels poders polítics i militars. Al final, es publicava una nota de premsa destacant l’entusiasme popular i les massives conversions.

Per aquest motiu, en moltes poblacions trobem unes creus amb la inscripció -sempre en castellà- ‘Santa Misión’ i l’any. Generalment no tenen més interès, però la de Vilanova del Vallès és diferent. Té uns interessants aires modernistes. I a més, trobem, no una, sinó tres plaques. La primera correspon a la missió de 1912.

Santuari Santa Quitèria. Vilanova del Vallès. Vallès Oriental

Al costat, la que va tenir lloc el 1954. I una altra, més que sospitosa, que anuncia que la creu va ser ‘renovada’ el 1939. Potser perquè va quedar destruïda. I, perquè ningú tingui cap mena de dubte, afegeix ‘Año de la victoria’.

Santuari Santa Quitèria. Vilanova del Vallès. Vallès Oriental

Per si algú no ho té present, el 1939 es va anunciar oficialment que la guerra civil havia acabat i es va batejar amb aquest solemne nom. Per això, durant molts anys, van tenir lloc les inacabables desfilades militars del ‘Día de la victoria’, típica demostració de poder dels qui guanyen per les armes.

Curiosament, aquí ja no se’n parla d’aquests actes multitudinaris -almenys no amb aquest nom-. En canvi, és ben actual a països llatinoamericans.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s