Central que no cèntric

El Parc Central de Mataró va néixer a finals del segle XIX com un lloc d’esbarjo familiar, especialment pensat per a la burgesia. Però entre els pocs promotors que s’hi apuntaren i la llunyania del centre, el projecte fracassà. Llavors l’adquirí l’Ajuntament i s’urbanitzà amb un velòdrom, avingudes, gàbies d’animals i cafeteries. Fins i tot hi havia una plaça de toros que va durar poc pel mínim interès que va despertar.

Parc Central. Mataró. Maresme

Aviat va ser un lloc amb molt de moviment. Però amb el temps, va caure en la desídia i l’abandó. Fins que es contractaren els serveis de Nicolau Rubió i Tudurí, autor dels més importants jardins catalans, qui va modificar l’estructura inicial, tot respectant la forma ovalada.

Anem a fer una volta per descobrir el patrimoni que amaga.

Parc Central. Mataró. Maresme

Entrada (1) i font ornamental (2).
Elements afegits per Rubió i Tudurí durant els anys 40 del segle XX.

Parc Central. Mataró. Maresme

Anselm Clavé (3).
Bust realitzat el 1911 en record del fundador del grup de cant coral que porta el seu nom. Molt popular i implicat políticament, creà la primera societat coral de Catalunya. Es tracta del bust més antic de la ciutat.

Parc Central. Mataró. Maresme

Juli Garreta (4).
Aquest compositor de Sant Feliu de Guíxols, va treballar la música simfònica i de cambra. Va destacar especialment en la composició de sardanes, que va instrumentar per a orquestra simfònica. El bust, realitzat el 1934, és obra de Joan Balmanya, escultor nascut a Santa Cristina d’Aro.

Parc Central. Mataró. Maresme

Pep Ventura (5).
Aquest músic i compositor nascut a un poble de Jaén a principis del XIX, va consolidar la sardana llarga i amplià la cobla amb instruments de metall. La sardana Per tu ploro va ser un record per la pèrdua de la seva muller. L’escultura és de 1925 i va ser donada per les societats corals.

Parc Central. Mataró. Maresme

Honorat Vilamanyà (6).

Nascut a Ripoll, fundà una cobla i dirigí l’orfeó de la seva ciutat i també el d’Olot. Més endavant esdevingué director de la Banda de Música de Mataró i de la coral de la Sala Cabanyes on obtingueren gran prestigi les representacions de la Passió i els Pastorets. L’escultura, realitzada el 2008, és obra del seu fill Iago Vilamanyà.

Parc Central. Mataró. Maresme

Lluís Millet (7).
Cofundador de l’Orfeó Català i director de l’Escola Municipal de Música de Barcelona, aquest músic nascut al Masnou el 1867 va impulsar el cant popular religiós i harmonitzà nombroses cançons populars catalanes.

Parc Central. Mataró. Maresme

El negrito (8).
Aquesta popular escultura, que té un punt políticament incorrecte, recorda els temps d’una intensa relació comercial amb Cuba, quan encara era colònia espanyola. El detall de calçar espardenyes ve a ser una manera de mostrar aquest vincle. La que veieu és una reproducció feta per Josep Garrido.

Parc Central. Mataró. Maresme

Caseta (9).
En un principi era una bonica estructura de fusta d’aire colonial, per a la venda de refrescos. Actualment és d’obra i allotja l’Associació d’amics de les plantes i animals.

Parc Central. Mataró. Maresme

Serveis (10).
Tot i que aquesta construcció -potser dels anys setanta- impacta negativament al lloc on es troba, no deixa de tenir un cert interès artístic. Mireu de prop les reixes, el fris ceràmic o les obertures de ventilació.

Parc Central. Mataró. Maresme

Font El Marbre (11).
Deu el nom al material amb què està fet l’element central. Amb la industrialització del segle XIX va tenir lloc un renaixement cultural i les fonts van deixar de tenir una funció pràctica -canalitzar l’aigua-, per convertir-se en peces ornamentals.

Parc Central. Mataró. Maresme

Font La Cascada (12).
Ubicada en un indret que sembla fora de lloc, en realitat es troba on el parc continuava amb diversos parterres. La font s’estructura en nivells i diferents alçades, formant petits estanys que acaben en un de més ample.

Parc Central. Mataró. Maresme

Font (13).
Quan, els anys seixanta, l’Ajuntament va escapçar el parc per construir la piscina municipal, va construir aquesta font amb el material sobrant. Tot i no ser del gust de molta gent, jo la trobo realment interessant. Sembla un avanç del moviment que més tard es diria ‘brutalisme’.

Parc Central. Mataró. Maresme

Plaça de toros (14).
Si us fixeu, a la part alta del parc veureu unes escales que no duen enlloc i unes taquilles tapades. Aquesta era l’entrada de la plaça de toros.

Parc Central. Mataró. Maresme

Velòdrom (15).
A finals del XIX va sorgir a Mataró una gran passió pel ciclisme. La forma circular del parc delata l’existència del velòdrom que aplegà importants competicions. En passar a mans municipals, l’espai es va enjardinar. Als anys 40 es construí un altre, al lloc on Rubió i Tudurí havia projectat una rosaleda.

Josep Puig i Cadafalch (16).
Recorda el polifacètic mataroní que, a més d’arquitecte dins el corrent modernista i historiador de l’art va tenir una intensa vida política, arribant a diputat a les Corts i president de la Mancomunitat de Catalunya. Aquesta escultura de grans dimensions va ser realitzada per Manuel Cusachs, prolífic escultor també de Mataró. Algunes escultures seves les podeu veure a la façana de la Sagrada Família de Barcelona.

Parc Central. Mataró. Maresme

Encara hi ha més escultures, fonts i arbres monumentals, però només he fet una selecció perquè us vinguin ganes d’anar. Tot i no ser un gran exemple de parc urbà, sí que és un indret emblemàtic de la ciutat.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s