A la vora del riu, no facis niu

Les riuades al Maresme són un fet. Quan plou molt, la terra no pot absorbir l’aportació hídrica i l’aigua ha de fer un recorregut molt curt, però amb un fort pendent.

Alella, a més de tenir pendents superiors al 6,5%, concentra la precipitació mitjana anual en pocs dies, donant lloc a riuades catastròfiques.

Poc es podia pensar en Francesc Riu, rector d’Alella que hauria de viure un parell d’aiguats que farien història. En realitat, el segle XVIII va ser nefast en aquest sentit, ja que les fortes pluges van causar destrosses una vegada i una altra. Ho sabem perquè el rector va tenir cura de deixar constància escrita de tot el que va passar.

Riera. Alella. Maresme

A la paret del que havia estat l’hort de la rectoria, encara es conserva una inscripció de l’aiguat que tingué lloc el 2 de setembre de 1714 i del 18 de febrer de 1720. Totes dues vegades, l’aigua es va endur la paret, que el senyor Riu va fer aixecar novament.

No obstant això, el pitjor estava per venir. El 1777, un altre mossèn se’n reia dels qui deien que els tres sets eren de mala astruga. Però els efectes de l’aigua van superar tot el que havia passat fins llavors.

I encara seguim construint i urbanitzant les rieres del Maresme. Si és que no aprenem!

Si heu vist la pel·lícula ‘El sender dels elefants’ amb Elizabeth Taylor (1954), sabreu que la natura (animal, vegetal o meteorològica) és ingovernable i s’obre pas com sigui.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s