De l’Aragó a la Garrotxa, passant per València

El terme de Maià de Montcal (Alta Garrotxa), ocupa una gran extensió, però ara només em referiré a l’anomenat veïnat de la Cellera, que fa uns anys va celebrar el mil·lenari.

La cellera.

La paraula ‘cellera’ (que no ve al diccionari de l’IEC), dóna nom al carrer més antic i recorda una quasi oblidada zona, sovint confosa amb la ‘sagrera’. Aquest era l’espai ‘sagrat’ de trenta passes al voltant de l’església on els habitants de les viles gaudien de protecció contra els excessos dels senyors feudals. La ‘cellera’, sovint compartia espai, però era on s’ubicaven els cellers on emmagatzemar els productes de les collites, vi o gra, segons l’indret.

Maià de Montcal. Garrotxa

Un sant rondaller.

L’església és dedicada a Sant Vicenç. Tot i que hi ha altres personatges amb el mateix nom, intueixo que es tracta de Vicenç d’Osca, venerat a Besalú i a altres poblacions gironines.

Vicenç va néixer a Osca al segle III. Va ser diaca del bisbe de Saragossa. Perseguits per ordre de l’emperador, van empresonar-los i els van dur a València.

Vicenç va passar per tota mena de turments: el van fuetejar, rostir a la graella i penjar de ganxos de ferro. Un cop mort el van abocar a un femer, però els corbs van protegir el cos perquè les feres no se’l mengessin. Llavors li van lligar una roda de mola al coll i el van enfonsar al Túria. Però les aigües el van tornar a la ribera i altres cristians el van enterrar.

Sant Vicenç. Maià de Montcal. Garrotxa. Romànic

Quan els musulmans van envair la zona, les relíquies que es conservaven a València, les van portar fins a Portugal i a França. Mentrestant, el sant anava fent miracles, allà per on passava.

Construïda al segle X, l’església romànica va ser alçada dos segles més tard i també s’afegí el campanar. A l’exterior de l’absis hi ha quatre curioses mènsules amb figures i fulles. La façana, com era costum, es troba orientada a ponent (el sol de justícia).

Sant Vicenç. Maià de Montcal. Garrotxa

Observeu de prop el forrellat de la porta. Era habitual donar-li forma de cap de drac. Aquest mític animal és molt present a la nostra cultura. De vegades té connotacions negatives, però també es creu que vigila les entrades.

Per aquest motiu, el trobareu sovint a les portes de les esglésies. La paraula drac ve del llatí ‘draco’ que vol dir serp molt grossa. Per això el veureu moltes vegades amb un cos allargat, com aquí.

Maià de Montcal. Garrotxa

Descans etern.

Resulta estrany veure el cementiri tan a prop del nucli, ja que, a finals del segle XIX una llei establí que s’havien de situar als afores. Aquí trobareu la tomba d’Ernest Lluch, polític i economista que tenia casa en aquesta vila.

Resseguint la paret veiem com es repeteix el motiu de la creu i els dos xiprers. Aquest arbre, carregat de simbolisme, expressa la unió entre el cel i la terra i per tant, ajuda les ànimes a elevar-se. Com que sempre és verd, rep el nom d’arbre de la vida.

Cementiri. Maià de Montcal. Garrotxa

El símbol de la creu entre dos xiprers ve de lluny, potser del segle XVII i simbolitza la immortalitat. En si representa la muntanya del Calvari. Molt utilitzat en l’heràldica conventual, el trobareu repetidament en esglésies i llindars de cases. Els xiprers també són símbol d’hospitalitat.

Una llosa mostra uns detalls que potser podrien representar un paó. Aquesta au s’associa amb la resurrecció, ja que a la primavera, en temps de Pasqua, canvia el plomatge.

Cementiri. Maià de Montcal. Garrotxa

La vila.

A la dreta de l’església, fan pinya les antigues cases. Aneu-vos fixant, perquè trobareu petits detalls, com les inscripcions a les llindes d’entrada.

La Rectoria és un edifici que es confon en l’entramat de cases, però és on trobem diversos textos inscrits a la pedra, tots del segle XVII. Un del 1668 ens parla d’un tal Joan Migera, però resulta complicat de llegir la resta del text.

Maià de Montcal. Garrotxa

La llinda de l’entrada, amb un altre text que no he estat capaç de traduir, porta la data 1618.

Llinda. Maià de Montcal. Garrotxa

També desconec el significat de la inscripció a la finestra del mateix edifici.

Llinda. Maià de Montcal. Garrotxa

Un escut que parla.

A un costat de l’església, un monument ens recorda la celebració del mil·lenari. A l’escut veiem les quatre barres i una mà. Es tracta, com sovint passa, d’un símbol parlant. Maià no ve de mà, però aquest símbol serveix per ‘visualitzar’ el nom. De la mateixa manera que a Llançà tenen unes llances i a Cabrera una cabra.

Maià de Montcal. Garrotxa

En realitat, el municipi no disposa d’un escut oficial. Existeix un altre que representa un lleopard rampant sobre fons vermell, del qual en desconec l’origen. Actualment l’ajuntament utilitza un segell circular (com la roda de Sant Vicenç), amb el nom del municipi i una aspa (imagino que la creu on el sant va ser torturat).

Alta Garrotxa.

terme defineix un territori amb una personalitat pròpia. Es caracteritza per una orografia abrupta, amb valls profundes i cingleres de vertigen. El diccionari denomina garrotxa una ‘terra aspra per on és difícil de caminar’. I amb això està tot dit.

Alta Garrotxa. Pirineus

INFORMACIÓ PRÀCTICA

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s