Si un matí de tardor un caminant

A la seva novel·la, Italo Calvino descriu un lector que va passant per situacions que el porten a descobrir diverses històries.

Llunyanament inspirat en el relat, us presento un breu recorregut a la vora del Gurri, un fred, tot i que amb sol, matí de tardor, i les diferents impressions que m’ha causat el passeig.

El Gurri és un discret riu que neix al Montseny, durant una estona li fa companyia a la ciutat de Vic i quan arriba al Ter, diu que ja en te prou i que segueixi un altre. Segons expliquen, el nom prové del basc i vol dir rogenc, pel color de les seves aigües. La veritat és que les he vist més aviat terroses. No obstant sembla que els ànecs tant els hi fa, perquè, tot i el fred, se la passen amb el cul en remull.

Riu Gurri. Vic. Osona

La gebrada de la nit hi ha perlat les fulles i tot té un aire màgic, com si el temps s’hagués congelat (literalment).

El Gurri. Vic. Osona

Anem veient rètols que identifiquen els arbres. Fins i tot, la senyalística es torna boja i ens vol fer veure més animals dels que potser mai trobarem. Sembla una mica pallús, però potser és la manera que no perdem sabers ancestrals.

El Gurri. Vic. Osona

Recordo un temps en què anar a la font era una estona festiva. Emplenaves la garrafa -no vint-i-cinc bidons de plàstic- d’aigua fresca i petaves la xerrada. A la font del Pas, tot i que ha estat recentment retrobada i restaurada, no hi ha res de tot això. De fet, no pots ni beure aigua. 

El Gurri. Vic. Osona

Uns metres més amunt passem pel costat del Molí Nou, que ja no és tan nou. Construït als volts del segle XVII i modificat al XIX, ara sembla demanar a crits que no deixem perdre una part de la història.

El Gurri. Vic. Osona

Travessem el riu pel pont de Ferro del Molist. Rep el nom del mas que hi ha al costat. Va ser construït el 1931 per la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona.

El Gurri. Vic. Osona

Aquesta indústria creada a mitjans del XIX va fer fortuna amb l’auge de les construccions navals i de ferrocarrils. M’hauria agradat saber per què precisament va ser col·locat en aquest lloc. Potser hi passava un carrilet o bé era una important via de pas.

El Gurri. Vic. Osona

Arribem al pont d’en Bruguer. Com a l’altre pont, aquest també pren el nom de la masia que hi ha al costat. Es troba a l’antic Camí Ral que unia Vic i Olot.

El Gurri. Vic. Osona

Tot just començar a construir-lo el 1368, van aturar les obres per l’arribada de la pesta. Es va inaugurar prop d’un segle més tard. Si us fixeu, els pilars tenen forma triangular pel costat on baixa el corrent d’aigua, per oferir menys resistència. Els petits arcs damunt els pilars són per alleugerir el pes.

El Gurri. Vic. Osona

Podríem seguir fins a Olot, però tornem per l’altra vora, on, durant una estona encara podem imaginar que som lluny del bullici, de les indústries i les urbanitzacions sense personalitat. Seiem en un banc de pedra amb l’escut de Vic. Quan al segle IX Guifré el Pelós va repoblar la ciutat, després de fer fóra els invasors islàmics, es va quedar amb la part alta de la ciutat (les quatre barres) i va deixar els bisbes governar la resta (les creus).

El Gurri. Vic. Osona

El riu va fent petits saltirons i encara, si parem l’orella, podrem sentir que ens diu que encara no és massa tard per recuperar alguns espais.

El Gurri. Vic. Osona

I aquí el caminant s’atura i torna a casa amb els seus pensaments.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

2 responses to “Si un matí de tardor un caminant

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s