La plaça dels quatre poders

La plaça Mossèn Jacint Verdaguer de Folgueroles (Osona) em va cridar l’atenció, no només artísticament, que també, sinó per veure com conviuen la mar de bé les representacions del que podríem dir ‘quatre poders’: cultural, religiós, civil i popular. Intentaré explicar-me.

El poder cultural.

Més o menys al mig de la plaça, s’erigeix el monument a Verdaguer, conegut com a ‘pedró’. Va ser realitzat per l’arquitecte vigatà Josep Maria Pericas, el 1906, sis anys més tard de la mort del poeta, fill de Folgueroles i coincidint amb els actes del cinquantenari de la restauració dels Jocs Florals.

Folgueroles. Verdaguer. Osona

Molt influenciat per l’obra de Gaudí, Pericas va deixar un extens llegat, especialment a Barcelona i Osona, entre torres, esglésies i habitatges. També és l’autor del monument a Verdaguer a Barcelona.

Dalt d’una columna, veiem Sant Francesc, la Mare de Déu, Sant Jacint i el Sagrat cor, personatges molt vinculats al poeta. Aquestes escultures van ser realitzades per Joan Carreras, destacat escultor i tallador modernista.

Folgueroles. Verdaguer. Osona

El poder religiós.

Ens acostem a l’església, que, amb els segles, ha perdut l’aire romànic, a còpia de modificacions i afegits. La portalada romànica que es trobava a un dels costats, es va encastar a la nova façana barroca i els capitells es van col·locar en diferent ordre.

Folgueroles. Església. Osona

Un dels capitells representa una sirena agafant-se dues cues. Aquest personatge ve de lluny, dels mites sumeris que van passar als grecs. Homer va retratar les sirenes com éssers malvats que volien seduir i fer fracassar Ulisses. El temps les va convertir en éssers mig peix, mig dona.

Al segle XII l’església l’utilitzà amb fins “educatius”, com a exemple del pecat, luxúria i perdició. Les primeres sirenes eren representades amb un peix a cada mà. Més endavant es va anar transformant fins a obtenir les dues cues.

Folgueroles. Capitell. Osona

El poder civil.

Salvada de l’enderroc, Can Dachs llueix a l’altre extrem de la plaça, convertida en la seu de la Casa de la Vila. També anomenada Villa Esperanza, pel nom de la mestressa, aquest edifici modernista de finals del XIX va ser la residència d’estiueig d’una família benestant de Barcelona.

Folgueroles. Osona

El poder popular.

Amb aquest nom denominaria les persones i les cases, importants i no, que han format el poble.

El costat obert de la plaça el presideix La Sala, un destacat mas que va ser remodelat al segle XVIII. Al portal barroc d’entrada veiem el desgastat escut i una bola que, mira tu per on, és igual a les que hi ha al campanar de l’església, tots dos aixecats a la mateixa època.

Folgueroles. Escut. Osona

Totes les cases de la plaça tenen el seu interès, però destacaré la del número 12. L’habitatge és conegut com a can Torrents del Pa, pel cognom del propietari i perquè hi ha hagut un forn de pa des que se’n té memòria. A la façana, damunt la data 1928 tenim les inicials de l’antic propietari JT. Curiositats de la vida, la casa del costat es coneix com a Can Torrents del Vi.

Folgueroles. Esgrafiat. Osona

El rellotge de sol sembla haver estat ‘corregit’ posteriorment. Així que ara serà difícil saber si les hores bones són les blanques o les vermelles. Sota el rellotge, un parell de dracs esgrafiats, es miren traient-se la llengua.

Així que ja veieu que en aquesta plaça conviuen el poble, la religió, el govern i la cultura. Ah, i la gastronomia!

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s