Història, simbolisme i poesia en un carrer

Normalment, passejar pel carrer Major d’una població és com entrar en un llibre d’història. Només cal saber llegir els detalls.

Folgueroles. Llinda. Osona

A Folgueroles (Osona), l’època medieval ha deixat la seva inesborrable empremta en poc menys de tres-cents metres. Aquest carrer es va originar al segle XV i partint de la sagrera al voltant de l’església, va anar creixent al mateix ritme que ho feia la població, fins que al segle XVIII el nucli va necessitar obrir nous barris.

Era un temps en què les coses canviaven lentament i les creences perduraven de generació en generació, sense que cap esdeveniment extern fos prou important per a provocar un canvi sobtat.

Folgueroles. Fornícula. Osona

Les persones es trobaven sota una religiositat, sovint carregada de supersticions. Un clar exemple són les llindes dels portals, moltes d’elles amb símbols, per posar la casa sota protecció sagrada. Penseu que la porta té una forta càrrega simbòlica. Jesús va dir: “Jo sóc la porta: els qui entrin per mi se salvaran.” (Joan 10:9).

Folgueroles. Llinda. Osona

Per aquest motiu, el primer que apareix en el temps és el monograma IHS, símbol de Jesucrist. De fet, ja el trobem al segle XII i Bernat de Claravall, fundador del Cister, en va ser un propagador. De vegades, sortia una creu del mig de la lletra H. Fins i tot se simplificà, deixant només aquesta lletra.

A continuació van gravar altres elements, com les creus, els noms dels propietaris, les dates i els escrits pietosos, entre d’altres.

Folgueroles. Llinda. Osona

Sovint trobem la creu damunt un triangle, comunament associat amb el mont Calvari, amb connotacions més potents que la simple creu sola. Però aquesta muntanya té un origen diferent. Segons ens explica Gabriel Martín Roig, es tracta de símbols protectors contra bruixes i mals esperits. Amb el temps, es van emplenar amb decoracions florals per passar la censura. Més endavant s’hi afegí la creu i el triangle va passar a ser el mont Calvari. Així tot quedava política (i religiosament) correcte.

Folgueroles. Llinda. Osona

Cap al segle XVIII van aparèixer els símbols professionals. En aquest cas trobem un escaire i un martell, elements d’un constructor o mestre de cases. Si us fixeu, el martell, que en realitat és una ‘maceta’ es troba en posició vertical, com si fos una creu. Aquesta creu, sense el braç superior s’anomena Tau, com la lletra grega. A la Bíblia, Déu diu a Ezequiel que marqui els justos amb aquesta lletra, per deslliurar-los de la destrucció (Ezequiel 9:3-4).

Folgueroles. Llinda. Osona

També d’aquesta època són els símbols ocultistes, relacionats amb el món maçònic.

Però la Guerra Civil arribà i va mutilar qualsevol record religiós. I les llindes tampoc es van salvar. Cap als anys 50, alguns propietaris van restaurar-les amb noves inscripcions i els que no ho havien fet van ser ‘exhortats’ a fer-ho ‘como obligado acto de desagravio a Nuestro Sacro Santo Redentor’.

Folgueroles. Llinda. Osona

Per tant, ara en podem veure d’antigues i de modernes, aquestes fàcilment reconeixibles per la grafia o perquè les emmarca el rectangle rebaixat on havien estat les anteriors.

En unes encara trobem el nom del constructor o propietari. D’altres són motius religiosos.

Folgueroles. Llinda. Osona

El més elaborat, per les dimensions i el detall del dibuix, representa una enclusa, ferradures i altres estris i ornaments, alguns de l’ofici de ferrer i d’altres de mestre d’obres. I, per si no queda prou clar, la pota d’un cavall. No sóc un entés en aquests temes, però em fa que pensar que es tracta d’una recreació posterior.

Folgueroles. Esgrafiat. Osona

Certament, veureu llindes molt més interessants en altres poblacions, però les de Folgueroles us parlaran el doble, ja que, a més de la història dels habitants i dels seus costums, també ens diuen coses d’una història més trista i recent.

Passejant pel carrer Major, també trobareu altres elements destacables. Però cal aixecar la vista. Per exemple les ‘cues de gall’, un enginy per espantar bruixes i mals esperits. La similitud amb la gola d’un drac que treu una punxeguda llengua entre les dents, va animar aquest univers terrorífic.

Folgueroles. Osona

Les teules pintades sota els ràfecs de les teulades també ens parlen d’un passat màgic. En un principi es pintaven amb triangles de color vermellós, formant una serra, per foragitar els mals esperits. Més endavant va evolucionar cap a altres formes que probablement no tenen més sentit que el merament decoratiu.

Folgueroles. Osona

Les capelletes amb imatges de verges i sants, són una mostra de la religiositat (catòlica). En aquest carrer en trobareu un parell, d’estil barroc. Penseu que les imatges actuals van ser col·locades posteriorment, després de la probable destrucció de les originals.

Folgueroles. Fornícula. Osona

Per acabar, però no menys important, a les parets trobareu poemes de Mossèn Jacint Verdaguer. Nascut a Folgueroles, de família humil, va tocar el cel literari amb els seus escrits.

Folgueroles. Verdaguer. Osona

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Advertisements

2 responses to “Història, simbolisme i poesia en un carrer

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s