Qui paga, mana

Antigament, vull dir cap al segle XV sinó abans, el títol de marquès era un honor concedit a aquelles persones responsables de la defensa d’una frontera, una ‘marca’ que en deien. Segles més tard, es concedia aquest títol per altres raons i a més, era hereditari.

A finals del XIX, la reina Maria Cristina li atorgà aquesta distinció al senador Camil Fabra, que també va ser alcalde de Barcelona. Aquest senyor estiuejava a Alella (Maresme), motiu pel qual es coneix com a ‘marquès d’Alella’. El títol l’heretà el seu fill Ferran Fabra i Puig. Us sona l’avinguda Fabra i Puig de Barcelona? Doncs és aquest senyor.

Escola Fabra. Alella. Maresme

Decoració, la justa.

En Ferran i el seu germà van gestionar el patrimoni empresarial familiar i el 1903 van constituir, juntament amb la família Coats, la Compañía Anónima de Hilaturas Fabra y Coats.

Podeu imaginar que de calés no en faltaven. Abans, com ara, era normal que les celebritats fessin actes aparentment altruistes, per tal de deixar constància de la seva generositat. Per aquest motiu, el 1934 va finançar un nou centre escolar a Alella.

Escola Fabra. Alella. Maresme

Detall de la font del pati.

Josep Goday va ser el responsable de pensar un edifici amb més capacitat i espais adequats per als nous usos. Aquest arquitecte us resultarà familiar perquè va projectar l’edifici de Correus i el de Caixa Catalunya a Barcelona. Però sembla que li anava el tema educacional, ja que és autor de fins a set escoles, com la Pere Vila o la Ramon Llull, també a Barcelona.

escoles Fabra. Alella. Maresme

La majoria d’edificis que va projectar, seguien un estil marcadament noucentista. En canvi, en aquest d’Alella va aplicar els principis del racionalisme, un corrent on la decoració és inexistent, però en canvi respira modernitat i ordre.

escoles Fabra. Alella. Maresme

Mireu detingudament com està escrit el nom de l’escola. A partir dels anys 20 del segle passat, l’escola alemanya Bauhaus va influir en els nous dissenyadors, que van crear tipografies que encara ara utilitzem, com la Futura, de nom ben revelador. Les lletres bucòliques i ornamentades del modernisme van donar pas a fonts geomètriques i molt simplificades, sense cap element decoratiu.

El senyor Fabra devia voler assegurar-se la glòria perpètua. Per això, a les escriptures va deixar ben clar que havia de dur el seu cognom i a més, el rètol devia ser ben visible. Qui paga, mana.

Escola Fabra. Alella. Maresme

El cognom del donant i el de l’aldalde és Puig. Familiars?

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s