Voler és poder

En Pere tenia tots els números de no aixecar cap en tota la vida. Era de Les Oluges, un petit poble de La Segarra, on al segle XIX calia treballar molt durament al camp per sobreviure. Anar a l’escola? Això era un luxe només reservat per a tres privilegiats.

Quan tenia 15 anys, Pere Vila va pensar que res podia ser pitjor que ser pagès, i va marxar a Barcelona a fer de carboner. Va estalviar el que pogué i va tocar el dos, a fer les Amèriques, com tants altres.

A Argentina va passar de ser peó a ser emprenedor, dins el negoci de les plantacions. Va superar el seu analfabetisme, aprenent a llegir i escriure. Era tan incansable, que arribà a ser un important empresari i va reunir una gran fortuna. A diferència d’altres ‘indians’, mai va tornar a casa. En canvi va fer una cosa per la qual encara perdura la seva memòria. En morir, va llegar la seva riquesa a diferents municipis catalans, amb una única condició: construir escoles per als menys afavorits.

D’aquesta manera, en plena República es creà a Barcelona el Grup Escolar Pere Vila. El 1920 Josep Goday va concebre un edifici d’estil plenament noucentista i dotat d’amplis espais i una biblioteca. Aquest arquitecte mataroní us sonarà més si us dic que va projectar l’edifici de Correus de Barcelona. Les escoles ens ha arribat en bon estat, tot i que amb alguna reforma per adequar-les als nous temps.

Si us hi fixeu, a les façanes destaquen uns medallons ceràmics que es repeteixen. En un veiem un bust de perfil. Malgrat que no he pogut comprovar-ho, penso que pot tractar-se del mecenes Pere Vila.

Escola Pere Vila. Passeig Lluís Companys. Barcelona.

L’altre medalló es troba entre dues cornucòpies, que són com uns corns replets de fruits, símbol de la prosperitat. Segons la mitologia grega, una cabra va criar Zeus amb la seva llet. El nano, que era un sapastre, li va trencar una banya a la cabra, mentre jugava amb els seus llamps. Per compensar la pobra bèstia, li va atorgar un do a la banya trencada (que no a la cabra), de manera que, qui la tingués, se li concedís tot el que volgués. I la cabra tan contenta.

Al centre del medalló es veu un llibre obert i unes fulles de llorer. El llibre remet directament a l’educació, aquella que Pere Vila no va tenir de petit.

Escola Pere Vila. Passeig Lluís Companys. Barcelona.

El llorer ja sabreu que significa victòria. Però ens hem de tornar a remetre a la mitologia per entendre-ho millor. Apol·lo era un pesat que no deixava tranquil·la Dafne. Aquesta va demanar al seu pare que l’ajudés i ell la transformà en llorer. L’enamorat Apol·lo, veient que mai més podria ser seva, va decidir que, des d’aquell moment, honraria les seves victòries amb les fulles del llorer.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

4 responses to “Voler és poder

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s