Desvelant secrets heràldics

Si passeu pel carrer de n’Amargós, només entrar veureu un gran escut amb un escrit explicant que en aquest carrer va néixer Salvador Casañas i Pagès el 1834.

carrer Amargós. Barcelona

Casañas va tenir una meteòrica vida que el va dur a ser rector de la parròquia de la Mare de Déu del Pi a Barcelona, canonge de la catedral de Barcelona i bisbe d’Urgell, càrrec que a més comportava ser copríncep d’Andorra. També va participar en el conclave per designar Pius X com a sant pare. 

Casañas era líder del Comitè de Defensa Social, associació catòlica una mica radical, que s’havia oposat a la contracepció, el matrimoni civil o el divorci i criticava durament l’anarquisme. Per això, la vigília de Nadal de 1905, va patir un atemptat a mans d’un anarquista, del qual va sortir il·lès.

carrer Amargós. Escut Cardenal Casañas. Barcelona

Mireu atentament l’escut. L’església, en tenir jerarquies, també va adoptar l’ús de l’heràldica, no tant per determinar el naixement o tipus de noblesa, sinó per aclarir el càrrec i les característiques particulars. Precisament va ser Pius X qui va posar ordre i va unificar el 1905 l’heràldica religiosa, que fins aquell moment era certament caòtica.

El barret fa esment al capell vermell de cardenal, peça utilitzada des del segle XIII. El color canvia segons es tracti d’un bisbe, un arquebisbe, etc.

carrer Amargós. Escut Cardenal Casañas. Barcelona

Del barret pengen unes borles. Segons el càrrec, en poden haver-hi més o menys i de diferent color. L’escut d’un cardenal en té quinze.

carrer Amargós. Escut Cardenal Casañas. Barcelona

Sota el barret hi ha una mitra i un bàcul. La mitra és una mena de barret amb què es cobreixen el cap les persones de cert càrrec, durant els oficis litúrgics. El seu ús es remunta al segle X.

El bàcul es va incorporar a l’ús cerimonial al segle IV. Podria fer esment a la vara que duia Moisès o als pals dels pastors, ja que es consideren pastors que condueixen els fidels (ramat).

carrer Amargós. Escut Cardenal Casañas. Barcelona

Al voltant de l’escut apareix un lema en llatí, que en heràldica s’anomena divisa. Es tracta del Salm 34:11, que diu: “veniu fills meus, escolteu-me; us ensenyaré de venerar el Senyor”. Normalment cada eclesiàstic tria la frase que millor el defineix.

L’escut està dividit en quatre parts. En una hi ha una creu. Correspon a l’escut de la catedral de Barcelona, que es troba sota l’advocació de la Santa Creu.

carrer Amargós. Escut Cardenal Casañas. Barcelona

Les quatre barres, ja us les podeu imaginar per què hi són.

Les dues muntanyes amb creus al damunt, corresponen al Seminari Conciliar de Barcelona, lloc on va estudiar. De fet, aquest emblema és l’utilitzat per la cartoixa de Montalegre, ja que ambdues institucions van compartir edifici al carrer del mateix nom a Barcelona.

carrer Amargós. Escut Cardenal Casañas. Barcelona

El darrer quadre conté un pi, perquè el cardenal va ser rector de la parròquia de la Mare de Déu del Pi. Les lletres BJO segurament són les inicials de Beat Josep Oriol, sacerdot que va exercir en aquesta mateixa parròquia i que més tard seria santificat gràcies a les gestions de Casañas.

I fins aquí puc llegir!

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s