Recordeu com a l’escola fèieu petits mosaics amb adhesius quadrats de colors? Doncs una activitat artística que em fascina és la dels mosaics. I els romans ens van deixar bones mostres.
Si us acosteu al Museu Arqueològic de Tarragona, ho podreu comprovar observant els bonics mosaics del segle III dC amb què decoraven les seves magnífiques viles residencials.
En un principi, aquesta decoració anava destinada a sostres i parets, però quan van veure que era molt resistent, el van utilitzar com a paviment, convertint-lo en un altre element de luxe i distinció.
En general, la tècnica consistia a fer un llit de pedres grans lligades amb calç. Al damunt hi posaven una capa de morter i una altra de calç que era on encastaven les tessel·les, petites peces de pedra, marbre, vidre o ceràmica.
Un d’emblemàtic és el que representa el cap de la Medusa. Queda clar que el delicadíssim treball va ser fet per un mestre artesà que sabia què es feia. Si teniu present la mitologia grega, Posidó va fer l’amor amb la humana Medusa, al temple d’Atena i aquesta la va castigar transformant els seus cabells en serps i fent que la seva mirada petrifiqués qualsevol criatura viva. Perseu li va tallar el cap, que és el que veiem aquí.
En un altre quadre al seu costat, veiem Perseu que, després de tallar el cap de la Medusa, allibera Andròmeda de ser devorada per un monstre marí. Són els dos únics motius que s’han conservat del grandiós mosaic envoltat de sanefes de tota mena.
Una peça sorprenent, per la seva mida i temàtica, és el dels peixos. Sembla una piscina amb tota mena d’éssers marins, cadascun nedant en pacífica convivència. Observareu que falten grans depredadors com el tauró o l’orca, però és que només van ser representades les espècies que es menjaven en aquella època. Aquest mosaic era el paviment d’una habitació de la vila trobada a Vila-seca.
El 1973, en enderrocar una casa a prop del fòrum romà, aparegué un gran mosaic geomètric, de tessel·les blanques i negres. Com si fos una sanefa, l’envolta una esquemàtica muralla amb torres i una fina línia de color vermellós. Aquest motiu també està inspirat en models hel·lenístics. Ja us dic que els romans, de copiar en sabien de llarg. En canvi, el dibuix geomètric en blanc i negre ja apareix a Pompeia al segle I aC i es va fer molt popular a l’Imperi els dos primers segles després de Crist.
Un de molt diferent és el paviment del centre d’una estança, realitzat amb diferents tipus de marbres. Ja no són petites tessel·les cúbiques, sinó que es tracta de trossos tallats amb diferents formes. Aquesta tècnica, anomenada ‘opus sectile’, és més moderna que les altres.
Potser per la seva simplicitat, m’han atret els peixos que decoraven un petit brollador interior. Em recorden els innocents dibuixos d’un infant. Curiós que, tractant-se d’un medi aquàtic, el fons sigui blanc i no blau.
Sí que és mèrit dels romans el transport i l’ús de l’aigua per abastir les ciutats. De mica en mica li van donar també un sentit ornamental i de luxe, incorporant fonts, piscines i brolladors als patis interiors de les cases, sota els quals hi havia cisternes que recollien l’aigua de la pluja.
La creu de la polèmica.
Milers d’anys abans que un tarat tingués la idea d’utilitzar-la amb una finalitat deplorable, l’esvàstica era un símbol sagrat, de connotacions molt positives. El nom prové del sànscrit (Índia) per referir-se a un bon desig.
La trobem a l’Edat de Pedra i després s’ha repetit a diverses cultures de tot el món. Els bramans hinduistes tenien un estri amb aquesta forma per a rituals sagrats. Els budistes l’hi donen diferents significats, com el de protector dels mals esperits.
Fent un salt en el temps, trobem que, tot i tractar-se d’un símbol pagà, el cristianisme també l’utilitza, potser per representar els quatre evangelis. Paradoxalment apareix fins i tot a les antigues sinagogues d’Israel.
I com que els grecs el van reproduir a la seva terrissa, no us explico que als romans els hi va faltar temps per copiar-lo. L’imperi romà, més que per grans descobriments, que també, es va destacar per assimilar tot el que podien de les cultures que anaven conquerint.
Per això no ens hem d’estranyar que un símbol que res té a veure amb la cultura romana, hagi estat àmpliament utilitzat.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
- Situació: plaça del Rei, Tarragona
- Saber més:
– Tècnica: urberomana.blogspot.com.es
– Medusa: classicsalaromana.blogspot.com.es
– Mosaic dels peixos: vineatarraco.blogspot.com.es – canalte.xiptv.cat
– Mosaic amb tema de muralla, per M. Berges i R. Navarro (pdf per descarregar)
– Fonts i aigua: catedu.es
– Museu Arqueològic de Tarragona: mnat.cat
– Esvàstica: reydekish.com - Què veure a prop:
– Museu Arqueològic de Tarragona
– Porta del Fossar Vell
– Porta de la catedral de Tarragona
– Necròpolis
– Sarcòfag de Bethesda
