Els guardians del temple

És inevitable deixar-se seduir per l’apocalíptica façana de la catedral de Tarragona, amb relleus i escultures finament treballades i una rosassa que treu l’alè.

Però, a l’alçada de la nostra vista tenim unes portes que també cal mirar amb deteniment.

A finals del segle XV, l’aragonès Gonzalo Fernández de Heredia va ser arquebisbe de Tarragona. Imagino que quedareu sorpresos si us dic que, a més, va ser president de la Generalitat prop de tres anys.

Doncs bé, quan l’arquebisbe va prendre possessió del càrrec, l’ajuntament li donà uns diners que ell va destinar, entre altres coses, a construir aquestes portes.

Catedral de Tarragona

Veureu que estan reforçades amb claus, la meitat amb forma d’estrella. Però acosteu-vos per mirar-los de més a prop. En realitat hi ha tres castells i tres T.

Els castells provenen de l’escut heràldic dels cognoms de l’arquebisbe.

Catedral de Tarragona

La T, és la creu de santa Tecla, coneguda per ‘tau’, com la lletra de l’alfabet grec que té aquesta forma. Anomenada també creu de Sant Antoni, va ser adoptada per l’orde dels franciscans.

Penseu que s’assembla molt a la creu ansada ‘anj’, jeroglífic egipci que significa ‘vida’. Antoni Abat va néixer precisament a Egipte i va ser ell qui la va adoptar com a símbol propi.

Segons l’evangeli apòcrif, santa Tecla va néixer a Icònium, actual Turquia al segle I. Es va convertir escoltant un discurs de Pau. Va decidir que volia ser casta tota la vida i va ser miraculosament alliberada d’assetjaments i perills. Normalment se la representa amb una creu a la mà, que a Tarragona s’ha convertit en una ‘tau’ per la seva vinculació amb Tarragona.

La decoració gòtica mai era merament ornamental, sinó que al darrere sempre hi havia un propòsit.

Catedral de Tarragona

El treball de la forja s’atribueix al fonedor de la Selva del Camp, Dionís Vergonyós. Per la seva delicadesa, la forja d’aquestes portes es considera la més representativa de l’època.

Ara ens fixarem amb els picaportes. Tot i que amb una cara molt humana, probablement simbolitzen uns dracs que treuen la llengua i ensenyen les dents. Aquest animal fantàstic va ser repetidament reproduït en ferro, ja que expressa l’origen d’aquest mineral, transformat per mitjà de l’acció del foc.

Però a més, és l’atribut de la vigilància, perquè protegeix tresors i paradisos amagats. Per tant, és lògic entendre que també es considerés el guardià de les portes del temple.

En aquest cas, l’anella pica damunt d’una altra bèstia, que probablement representa el maligne.

Catedral de Tarragona

L’anella, a més de servir per ajudar a tancar la porta, estava destinada tradicionalment per demanar dret d’asil.

I ja per acabar, voregen els picaports dotze fulles. Per què dotze? Potser en aquest cas tingui un altre significat, però a més dels apòstols, aquest nombre sol representar una estructura divina completa. L’Apocalipsi ens parla que Joan va veure una ciutat amb dotze pedres com a fonament (l’església?).

Segurament, una persona entesa encara ens diria més coses, però fins aquí sóc capaç d’arribar.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

2 responses to “Els guardians del temple

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s