El guardià de les portes

Des del segle XI que els monjos rondaven per Tarragona, però a partir del XII comença a prendre forma l’edifici que ara coneixem com a catedral. Es va edificar damunt un temple romà, costum molt comú en les esglésies de tots els temps: és la millor manera de demostrar qui guanya i qui perd.

A un costat de la construcció, al carrer de les Coques, encara trobem la capella de santa Tecla la Vella, envoltada d’un espai que havia estat el cementiri d’uns quants privilegiats, ja que no tothom podia ser enterrat. Es coneix com el Fossar Vell.

El costat que dóna al carrer estava tancat per un mur de pedra, però el 1894 es va col·locar una reixa i un porta de ferro. Què va passar aquell any? Doncs va tenir lloc el Congrés Catòlic. Aquests congressos es van fer a finals del XIX i principis del XX per intentar posar-se d’acord entre els catòlics, ja que estaven dividits entre els seguidors del Vaticà i els de les noves corrents més lliberals i progressistes.

Catedral de Tarragona

El disseny és obra de Ramon Salas i Ricomà, peculiar personatge que va exercir d’arquitecte. Influenciat pel modernisme i l’eclecticisme (un estil que barreja diversos estils), va deixar una bona mostra de la seva obra a Tarragona. També es va responsabilitzar de la restauració tècnica (que no artística) de monuments, com el monestir de Poblet i el Pilar de Saragossa.

Però la curiositat és que aquest senyor també va ser director dels Bombers de Tarragona, reorganitzant i modernitzant aquest servei.

Informació de la porta no n’he trobat, però com que sóc així, intentaré fer una interpretació. Vista de lluny, em recorda les cobertes de vells manuscrits. Unes filigranes amb fulls d’acant, acaben amb forma de C (de Congrés?) rematades amb caps de drac.

Catedral de Tarragona

La fulla d’acant simbolitza la vida eterna. És molt reproduïda als cementiris. A la Grècia clàssica estava molt escampat el mite que deia que aquesta planta havia brotat del cadàver d’un heroi. Per això era habitual dipositar fulles d’acant als enterraments, ja que simbolitzaven la vida eterna.

El drac és molt present a la nostra cultura. De vegades té connotacions negatives, però també es creu que vigila les entrades. Per aquest motiu, el trobareu sovint a les portes de les esglésies, també a la catedral de Tarragona. La paraula drac ve del llatí ‘draco’ que vol dir serp molt grossa. Per això el veureu moltes vegades amb un cos allargat, com aquí.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s