Entre el mite i la (crua) realitat

Itinerari per A Coruña. Quarta part: Península de la Torre.

Qui visita aquesta ciutat, mai es perd la Torre d’Hèrcules, però jo us animo a fer un passeig pel seu voltant per gaudir del paisatge i l’interessant parc d’escultures que l’envolta.

A Coruña. Galícia

L’horitzó que es perd.

Si aneu amb nens, primer us proposo una visita a l’aquàrium. Aquest recinte creat el 1999 té alguns plantejaments originals, com la recreació del Nautilus de Verne o les piscines exteriors on podeu veure com donen a menjar les foques. Tot i això, si heu estat als de Barcelona o València, aquest us semblarà poca cosa.

A Coruña. Galícia

Vida de foca.

Deixem el vehicle a l’aparcament a la part baixa del far i ens acostem a la gran escultura de Breogán, de l’escultor José Cid. Una llegenda irlandesa explica que aquest cabdill celta va arribar aquí, va conquerir el territori i fundà Brigantia (A Coruña).

A Coruña. Galícia

El rei que vinguè del nord.

Davant nostre, una rampa ens acosta a la Torre d’Hèrcules, el far més antic que encara segueix en funcionament. Però no ens enganyem, la construcció romana no és la que veieu. 

A Coruña. Galicia

Al segle XIII, Alfons X es va treure de la màniga la llegenda del gegant Gerió, que feia de les seves per la zona. Hèrcules va lluitar contra ell tres dies i el va vèncer. Va enterrar el seu cap i al damunt construí la torre. A prop va fundar la ciutat de Crunia (A Coruña), nom de la dona de qui s’enamorà. L’escut de la ciutat inclou una calavera als peus de la torre, en record de la llegenda.

A Coruña. Galícia

Un símbol que trobem arreu.

La realitat és que al segle I els romans la van construir per ajudar la navegació. Més tard es convertí en fortificació i al segle XVIII va tenir la remodelació que li va donar l’aspecte actual, més alta i amb una façana de gust neoclàssic que recobreix l’original romana.

A Coruña. Galícia

Inspiració de mil llegendes.

A la part superior hi havia una gran làmpada que funcionava amb oli. La flama es projectava en un mirall parabòlic que es pensa era mòbil.

A Coruña. Galícia

Il·luminant l’oceà.

Si us fa molta il·lusió, feu cua, pagueu l’entrada i pugeu, però us aviso que les vistes no emocionen i l’interior tampoc guarda un gran interès. Millor passegeu a la vora de l’infinit Atlàntic.

A Coruña. Galícia

Pujar té mèrit.

Als peus de la torre, l’artista corunyès Xabier Correa, va projectar una gran rosa dels vents de 25 metres de diàmetre. Una rosa dels vents és una eina que marca els diferents rumbs a les cartes de navegació. Es pensa que la van inventar el mallorquí Ramon Llull. En aquesta que veiem aquí es troben representats sis pobles celtes amb els seus símbols. El setè símbol (la calavera) correspon a Tarsis (Tartessos) que era a la zona sud de la península Ibèrica, on els fenicis fan fundar Gadir (Càdis). D’aquí procediria el rei Gerió, a qui Hèrcules va vèncer.

A Coruña. Galícia

Vents de cultura.

Preneu qualsevol caminet que vagi resseguint la costa i veureu altres monuments. Per no estendre’m massa només parlaré d’un parell més. Potser el més fotografiat tot i trobar-se allunyat de la torre, és una rotllana de pedres verticals de l’artista Manolo Paz. Aquest conjunt ens transporta al megalitisme prehistòric i a primitives creences, que cadascú interpreta a la seva manera. El nom és ‘Familia de menhires’, però popularment es coneix com a ‘Menhires por la Paz’, ja que aquí van tenir lloc molts afusellaments de presoners republicans.

A Coruña. Galicia

Seguint amb aquesta memòria històrica de la Guerra Civil i amb un títol més explícit, tenim el ‘Monumento a los fusilados’. Curiosament, també li trobem un aire megalític, amb la forma de dolmen. Algunes lloses presenten inscripcions amb poemes i alguns noms d’afusellats.

A Coruña. Galícia

La força dels poemes de Lorca

L’autor, Isaac Díaz Pardo, era un artista polifacètic, molt compromès amb la política de la seva terra. El seu pare va ser afusellat només començar la Guerra Civil.

A Coruña. Galícia

La guerra és com tornar a la prehistòria

Pocs metres més avall, a prop de l’aigua trobem un curiós recinte anomenat ‘Cementerio Moro’. Aquí es van enterrar els combatents d’origen marroquí reclutats per les tropes franquistes. Per cert, la paraula ‘moro’ procedeix de l’època romana, amb què es designaven els procedents del nord d’Àfrica que llavors es deia Mauretania. Actualment té connotacions pejoratives i donada la delicada situació, seria millor dir àrab o musulmà.

A Coruña. Galícia

Un record incòmode.

Quan Marroc es va independitzar, van traslladar allà els cossos. Actualment porta el nom de Casa de las Palabras, amb les parets recobertes de textos sobre l’origen de la ciutat en diferents idiomes i també amb paraules castellanes d’origen àrab. Fa uns anys es va arreglar tot, però la proximitat del mar impedeix la bona conservació.

A Coruña. Galícia

Paraules vora el mar.

Podeu desfer el camí xino-xano fins al cotxe. Hi ha més per veure? I tant que sí! Sempre dic que jo només faig una selecció molt personal. Però hi ha molt més per a descobrir.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Advertisements

2 responses to “Entre el mite i la (crua) realitat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s