Burgesia d’avantguarda

Itinerari per A Coruña. Tercera part: O Ensanche.

En aquesta zona creada a principis del XX, s’establí la burgesia. És aquí on podreu veure edificis que seguien les avantguardes arquitectòniques del moment, especialment del modernisme.

Al voltant de la Praza de Lugo en trobareu alguns com el del número 11, de l’arquitecte Manuel Reboredo, del qual no he trobat informació. Veient la façana podeu entendre perquè es diu Casa de los cisnes. La decoració de les rajoles s’inspira en la fascinació pels motius orientals de finals del XIX.

A Coruña. Galícia

Records d’Orient.

A banda i banda hi ha uns habitatges del mateix arquitecte que, tot i seguir el mateix esquema, presenten una decoració de rajoles amb certa influència àrab.

A Coruña. Galícia

Un punt d’humor.

Al número 13 tenim la Casa Arambillet, on va viure l’actor Fernando Rey (en realitat, Fernando Casado d’Arambillet). Va ser projectada pel corunyès Antonio López Hernández, que també va ser arquitecte funcionari a Sevilla. A la façana d’estil anglès, va fer la seva particular reinterpretació de les tradicionals galeries, però amb el llavors innovador ciment.

La cara que apareix repetida diverses vegades, s’inspira en la intrigant bellesa d’Elizabeth Seadel, amant del pintor Dante Gabriel Rossetti, que es va fer famosa en morir intoxicada per l’alcohol.

A Coruña. Galícia

La musa modernista.

Aneu a l’altra banda del mercat, i entreu al número 25. Potser, el més espectacular d’aquest habitatge de 1910 sigui el vestíbul, que recorda un hivernacle amb plantes aquàtiques: lliris, lotus i nenúfars. L’arquitecte asturià Julio Galán Carvajal, va deixar aquí una bona mostra del seu estil eclèctic i art-decó.

A Coruña. Galícia

La natura dins els vestíbul.

D’aquí ens acostem als Xardíns de Méndez Núñez on podeu passejar lliurement. Construïts al segle XIX en uns terrenys guanyats al mar, es van dedicar al mariner gallec que lluità a Filipines contra els pirates. Tot i que va tenir altres gestes més discutibles, se’l va considerar un heroi per les moltes victòries aconseguides a Ultramar.

D’entre els molts monuments que trobareu disseminats pel parc, destaca el dedicat a Concepción Arenal, l’escriptora que lluità per reivindicar el dret de la dona a rebre la mateixa educació que l’home. Només cal recordar que, malgrat la prohibició, es vestí d’home per accedir a la universitat.

A Coruña. Galícia

Vista així, fa una mitja por.

L’arquitecte modernista Rafael González Villar el va emplenar d’elements simbòlics, com l’àliga (la virtut) atacant una serp (el mal i el patiment) ja que, a més d’escriptora, també va ser defensora dels pobres i presoners, a qui visitava sovint.

A Coruña. Galícia

En representació dels més humils.

Un monument estrany és el commemoratiu a l’Any Internacional del Nen (que va ser el 1979). Es tracta d’una forma abstracta amb un nounat al mig i les figures de nens de diferentes altures. Aquesta poc infantil obra de l’avantguardista Mon Vasco (Ramón Ezequiel Vasco), escultor que, tot i morir prematurament, ha deixat un bon llegat a Galícia.

A Coruña. Galícia

L’evolució infantil.

L’Any Internacional del Nen, va ser un recordatori de la UNESCO per a denunciar que vint anys després de la Declaració dels Drets del Nen, hi havia molts països que aquests drets encara se’ls passaven per l’entrecuix.

A Coruña. Galícia

Protegint els infants.

Hi ha alguns edificis notoris al voltant del jardí, però només esmentaré l’edifici Atalaya, una construcció de 1933, pensada per a ser biblioteca i que beu de les fonts del cubisme.

A Coruña. Galícia

Cubisme arquitectònic.

Travessem l’avinguda i anem a veure l’anomenat Obelisco, de finals del XX. En realitat és una descomunal torre amb un rellotge semiesfèric al capdamunt, que sempre ha donat que parlar degut a les nombroses avaries. L’origen d’aquesta obra es remunta a 1893 quan el vaixell que duia l’obelisc que hi ha a París, va recalar al port d’A Corunya. Van pensar que la ciutat no podia ser menys i van encarregar-ho a diferents autors, segons fos la base, la columna o el rellotge. Com veureu, no té similitud amb un obelisc, però segons he llegit, aquesta idea la van copiar ciutats com Londres, Roma i Tòquio. Potser sí.

A Coruña. Galícia

Vinga, que encara que hi cap alguna cosa més.

Ens quedem aquí per continuar amb la darrera ruta per A Coruña: la Península de la Torre.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s