Nascuda de la llegenda

Itinerari per A Coruña. Primera part: Ciutat Vella.

Una llegenda diu que aquesta ciutat de Galícia la va fundar el rei celta Breogan. Una altra, que va ser Hèrcules mentre perseguia Gerió. Hi ha qui afirma que van ser els romans qui la van fundar amb el nom de Brigantium, de la que no quedà ni rastre. I finalment Alfons IX ordena reconstruir i repoblar la vila, a la que ‘no s’admet ni militars ni monjos’.

A Coruña. Galícia

Te un bé i deixa el teu fill tranquil.

Avui ens centrarem en aquella petita vila anomenada Crunia, on no sembla que fessin massa cas al rei, ja que és plena d’esglésies, convents i fortificacions.

Comencem a l’església de Santiago, personatge omnipresent en aquestes terres. És del segle XII i passa per ser la més antiga de la ciutat. Havia tingut dues torres on es desaven estris i documentació important de la ciutat i també la pólvora. El consistori encara no disposava d’un edifici i per això, a l’atri amb les escales és on es feien les reunions fins al segle XV.

A Coruña. Galícia

Cada pedra, una escultura.

Observeu de prop la portada principal, on es nota una semblança amb de la de Santiago. Al timpà veiem un Jaume cavalcant, molt posterior. Al dentell esquerre, el tornem a veure amb un llibre al cap.

A Coruña. Galícia

Potser porta el llibre el cap per practicar l’equilibri.

A la dreta Sant Joan assenyalant un llibre (la Bíblia?). Noteu que sembla desnucat, ja que en algun moment devia caure el cap i el van recol·locar sense massa traça.

A Coruña. Galícia

Sant Joan colltrencat.

Al seu darrere, un capitell representa el sacrifici d’Isaac, amb l’àngel agafant l’espasa d’Abraham i donant-li un bé.

Al costat esquerre veiem un ferotge drac (el dimoni), un àngel que sembla dir que per aquí no passes i l’escena de Daniel entre els lleons.

A Coruña. Galícia

Quin llibre estaria llegint?

A la volta, vint àngels porten instruments de la Passió i a dalt, Crist ensenyant les llagues.

A la façana nord (a la nostra esquerra), veiem la representació de Crist (l’Anyell de Déu) i dos bous sota el timpà. Tot plegat vindria a representar el triomf de bé damunt el mal.

A Coruña. Galícia

El bé i el mal.

Acabeu de donar la volta per veure l’absis. Pareu atenció a les petites mènsules que semblen suportar el pes del sostre. Algunes són caps humans i d’altres són animals. Un que prega, un que beu d’un petit recipient, un altre que fa ganyotes, …

A Coruña. Galícia

Fent ganyotes sota la teulada.

Molt a prop s’obre la bonica Praza do Xeneral Azcárraga, militar nascut a Manila i que al segle XIX va participar en el moviment que destronà Isabel II, afavorint la coronació d’Alfons XIII. Aquí tenia lloc la venda del gra i al seu voltant hi havia els principals edificis civils i militars de la ciutat vella.

A Coruña. Galícia

Romanticisme, mitologia o política?

Al mig hi ha la Fuente del Deseo. No he trobat la raó d’aquest nom (perquè ensenya un pit?), ni l’autor, però (opinió personal), jo diria que pot ser una representació de Demèter, una deessa que, amb un llum a la mà buscava la seva filla raptada per Hades. Aquesta imatge la trobareu en molts altres llocs durant el segle XIX i principis del XX. De vegades vestida i d’altres, com aquí, amb el pit a la fresca. Els relleus amb peixos i animals marins podrien fer referència a Posidó, el déu marí amb qui va tenir relacions.

A Coruña. Galícia

El pendó de Posidó.

Pujant per la Rúa Damas trobareu la col·legiata de Santa Maria do Campo. El sobrenom ve donat perquè al segle XIII es trobava fora del recinte murallat. Era l’església dels gremis de la mar i del comerç. Una col·legiata és una església que, sense ser catedral, té un consell propi.

A Coruña. Galícia

Un senyora entrada.

Als segles XIV i XIX es van fer ampliacions, així que no tot el que es veu és romànic ‘autèntic’. Al timpà de la porta principal es veu l’adoració dels mags. A cada banda es representen uns edificis. Al de l’esquerra, els tres cavalls (que no camells) dels reis treuen el cap per la finestra.

A Coruña. Galícia

Fins i tot hi ha lloc pels cavalls.

Cal veure les portes laterals. La del nord (a la nostra esquerra), sembla que representa el martiri de santa Caterina, una noia culta d’Alexandria (segle III). Va gosar contradir al mateix emperador Maximí qui la va fer lligar a una roda de molí plena de claus, que es va trencar. Llavors li tallaren el cap.

A Coruña. Galícia

Els martiris dels romans no eren cap tonteria.

Observeu l’edifici barroc enfront de l’església. És el palau on vivia José Cornide, naturalista, polític i historiador del segle XVIII. L’escut correspon a la seva família. Més tard va ser seu de l’ajuntament i finalment, venut en subhasta, a qui? A l’esposa del dictador que prou coneixeu. Actualment encara pertany a la família. Sense comentaris.

A Coruña. Galícia

Un palau en males mans.

Anem a la Praza Santa Bárbara, un oasi tranquil amb immensos arbres. Les monges s’establiren aquí al segle XV i més tard s’amplia gràcies a les donacions rebudes. Va passar a ser ocupat per l’exèrcit francès i finalment desamortitzat. Actualment torna a ser un convent. Damunt la porta hi ha un relleu gòtic que representa el judici final, probablement reaprofitat d’alguna llosa sepulcral. Observeu com un àngel pesa les ànimes. No us recorda a Anubis, el déu egipci?

A Coruña. Galicia

A prop tenim la Praza Santo Domingo. Mireu les lloses del terra. Cada una té un número romà. Fa uns anys es va remodelar la plaça i van numerar cada pedra per després col·locar-les al mateix lloc. Em pregunto si no hi havia una altra manera de fer-ho que no deixés rastre.

A Coruña. Galícia

Aprenent a comptar com els romans.

Ara aixequeu els ulls i mireu el campanar barroc. És el convent de Santo Domingo, de l’orde dels dominics, és clar. La façana està aliniada amb el carrer i el campanar amb la nau de l’església, cosa que ens sembli capgirat.

A Coruña. Galícia

No s’aprecia, però la torre va de gairell.

Seguim per Rúa San Francisco i entrem al Jardín de San Carlos. Es troba al lloc on hi havia una fortificació del segle XIV i més tard un polvorí que va esclatar. Al centre se situa el mausoleu de Sir John Moore, el general que morí defensant la ciutat de les tropes franceses el 1809. Observeu que fins i tot els caminets estan delimitats per un seguit de llances.

A Coruña. Galícia

Les llances vetllen al jardí.

Baixem pel Paseo Parrote per veure la porta de la capella de l’Hospital de San Andrés, que era en un altre indret. Un heroi pels anglesos i un pirata pels espanyols, Francis Drake va saquejar A Coruña el 1589 i aquesta porta romànica és l’única cosa que es va salvar de l’edifici. Als costats de Crist hi ha un seguit d’àngels pregant. La volta exterior és plena de peixos, probable al·lusió a la confraria dels navegants, titular de l’església.

A Coruña. Galícia

Rodejat d’àngels.

Acabem aquí la visita a la Ciutat Vella. Però continuarem en un altre article, pel barri Pescadería.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s