Dos mil anys dins la muralla

Lugo és una ciutat que es pot visitar tranquil·lament en un dia i aprofitar per degustar la gastronomia de la terra. Com que encara no és un destí tan turístic com Santiago, podreu passejar al vostre aire sense presses.

Aquest itinerari és merament orientatiu. La ciutat demana passejar pels seus carrerons sense cap altre objectiu que deixar-se impregnar per la seva història.

Lugo. Galicia

Una ciutat plena de detalls.

En un principi …

Diferents teories intenten explicar l’origen de la ciutat. Potser a la prehistòria era un lloc sagrat dedicat a la deessa Lug. O potser va ser un assentament romà amb el nom de Lucus Augusti. Sigui com sigui, el que s’ha trobat pel centre són les restes de l’antiga ciutat romana que van quedar tapades per construccions posteriors.

Al segle III, davant el perill d’invasions de les tribus del nord, es construí la muralla, l’única d’aquells temps que ens ha arribat sencera. Cal passejar pels seus dos quilòmetres, tot i les poc interessants vistes.

Lugo. Galicia

Des de dalt veureu el campanar barroc de la Capela do Carme. En aquest punt s’acomiadaven els pelegrins que anaven a Santiago.

Lugo. Galicia

Dient adéu als pelegrins.

Una mica més endavant veureu el Hogar Provincial de Santa Maria. Al frontó es veu l’escut de la ciutat. Els dos àngels amb un calze indiquen un antic privilegi de la catedral (que encara té) d’exposar pública i permanentment aquest sagrament. A sota, afegit uns segles més tard a l’escut, dos lleons i una torre que ningú es posa d’acord si és una representació de la muralla o de l’antic castell.

Lugo. Galicia

Un escut amb molta història.

Sé que us semblarà un edifici espantós, però una mica més endavant mireu la benzinera que fa cantonada. Aquesta construcció podria ser un bon exponent del ‘brutalisme’ un estil sorgit els anys 60 on predominava l’ús del ciment sense més floritures.

Lugo. Galicia

Senzillament brutal.

Entrem a la ciutat per qualsevol de les portes de la muralla, per exemple la de Santiago. També rep el nom de Postigo, ja que hi havia una porteta d’ús privat pels canonges.

Lugo. Galicia

Sant Jaume vigilant la porta.

Un edifici amb molts estils.

La catedral impressiona i més si ens parem a observar-la amb deteniment. Es fa evident una barreja de romànic, gòtic, barroc i neoclàssic, fruit de les destruccions i reconstruccions al llarg del temps.

Lugo. Galicia

Com un tortell.

L’interior és com un laberint de capelles i passadissos.

Lugo. Galicia

Això és l’òstia!

Si he de destacar alguna cosa, és la façana lateral amb la porta del segle XIII. Fixeu-vos amb el capitell penjat, sense columna. Representa el sant sopar, però la inscripció fa esment al deixeble que veiem dormint que ‘va veure celestials meravelles’.

Lugo. Galicia

Becaina després de sopar.

La Praza de Santa Maria és molt diferent de com era fa uns anys. De fet no era ni plaça. A finals dels 50 es va remodelar, traient i afegint per deixar-la com ara la veiem. Als 90 s’enderrocaren uns històrics edificis i una entitat bancària edificà uns habitatges que sortosament no desmereixen.

A la plaça destaca la façana barroca del Pazo Episcopal.

Lugo. Galicia

Carotes al balcó dels bisbes.

Passem per la rúa Bispo Basulto i arribem a la Praza do Campo, tot ple d’establiments on prendre unes boníssimes ‘tapas’. És probable que en aquest lloc s’ubiqués el fòrum romà. La font, amb la imatge de sant Vicenç Ferrer, és del segle XVIII i formà part dels projectes de millora urbanística de l’època.

Lugo. Galicia

En Vicenç dalt la font.

Seguim per la rúa Nova i girem per Antón Fraguas per contemplar l’església de San Pedro. Diu la tradició que aquest antic convent del segle XII, el fundà sant Francesc. Sigui cert o no, cal destacar la porta amb una original ziga-zaga.

Lugo. Galicia

Mestria en pedra.

Aneu per qualsevol carrer fins arribar a la rúa San Marcos. A una banda tenim l’edifici de la Deputación Provincial, que inicialment havia de ser un hospital. Quan pugeu a la muralla observeu els magnífics arbres de magnòlies del pati.

Lugo. Galicia

Escuts dels antics partits judicials.

A l’altre costat destaquen els habitatges amb les típiques galeries tancades. Penseu que el clima no acostuma a ser benigne i un balcó obert tindria poc ús. Aquests tancaments es van crear a partir del segle XIX amb l’aparició del mercat de vidre pla i tallat.

Lugo. Galicia

Solució contra el fred i la pluja.

Passejant per on us vingui més de gust arribem al Concello. Va ser projectat per Antonio Ferro, un important arquitecte del barroc civil.

Lugo. Galicia

Un ajuntament amb solera.

D’aquesta manera hem acabat a la Praza Maior, centre neuràlgic de la ciutat on també, és clar, trobareu una àmplia oferta gastronòmica.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

4 responses to “Dos mil anys dins la muralla

  1. Com sempre interessant article sobre una ciutat força desconeguda. Fan ganes d’anar-hi i passejar-hi. Gràcies!
    Per cert la “brutal” benzinera m’ha recordat la nostra trista i malaguanyada plaça dels Països Catalans. Un gran exemple de lletjor i cap gràcia. Cada dia més degradada.

    Liked by 1 person

    • Doncs sí, és una petita ciutat on la zona vella conserva l’encant (fóra de les muralles, és lletja amb ganes). I sí, tens raó amb la plaça d’aquí, que sembla pensada perquè ningú s’hi aturi.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s